Cal Paco el brut és un supermercat cèntric. Un tub abigarrat de productes de tota mena encabits amb la màxima eficiència en un local un pèl rònec. Res a veure amb els temples de consum que són les grans superfícies. Som clients de fa un temps i comprem mitja dotzena mal comptada de productes.
És un establiment singular. Té els preus més barats de la vila. No fa servir el datàfon. Té una clientela fixa i del tot cosmopolita. Són ràpids i eficients a caixa. Són de la feina…
Anys enrere havien tingut alguna trifulga amb l’ajuntament a causa de l’ocupació que feien del tros de carrer de davant de l’establiment. Fa unes quantes dècades el pare de la persona que actualment està al frente del negoci ja havia tingut també alguna picabaralla amb el Parrilla, el mític policia local, de la qual havia sortit ben escaldat.
Avui el supermercat obria les portes, després d’uns dies de vacances. Cap a les 12 he anat amb la intenció de comprar càpsules de cafè i galetes. Al moment d’entrar pel passadís de la dreta no he guipat el passadís de l’esquerra, que és per allà on se surt. En ’incorporar-me a la cua de pagament, ai las! la cua era immensa. Una dotzena i mitja de clients que ja devia fer dies que esperaven amb ànsia la reobertura de l’establiment. I he pensat: ja has begut oli! Paciència! L’espera ha estat d’¼ d’hora, no més. A hores d’ara vaig sobrat de temps i la pressa no m’empaita.
Mentrestant he anat mirant els productes dels prestatges i rumiant coses ben curioses. Entre d’altres, algunes gairebé irreverents, he pensat que es podria fer una visita guiada per establiments vintage, naïfs, d’època i que un d’ells sens dubte hauria de ser aquest super. Juntament amb alguna merceria, alguna ferreteria, alguna botiga de roba… No són ben bé com les botigues de Salàs de Pallars però…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada