Aturada biològica - Covid19

Des de fa quatre setmanes que estem patint una mena d'aturada biològica provocada per la crisi humanitària de la Covid-19. Un parèntesi vital, una pausa que ha obligat mols professionals a multiplicar-se i a arriscar la seva salut. Ens ha fet prendre consciència a tots plegat de la nostra vulnerabilitat i com és de fàcil sortir de la zona de confort on molts de nosaltres estem instal·lats.
Després de la fase crítica d'alta propagació els entesos diuen que s'hauria d'entrar en un llarga fase de distanciament social. Consideren que després dels confinaments hauríem d'estar més d'un any sense fer la vida social que fèiem abans que es declarés la pandèmia per evitar noves onades de propagació del virus. Què llarg se'ns farà tot plegat! 
Aquests dies he vist la darrera peli sobre la vida de l'Stephen Hawkings i he llegit les conclusions del seu liibre Història del temps. És rotund i alliçonador: som uns primats en un planeta menor d'una estrella normal, però podem entendre l'univers. Ho podem entendre tot... o gairebé.

La bona gent -en memòria de Josep Ferret i Julià-

Fa gairebé mitja vida que conec el Josep Ferret. Des del 1992 que vaig aterrar al carrer de l'Ateneu que som veïns.
Com a fuster ens ha fet sempre una molt bona feina: l'esplendid estudi que tenim és en bona part gràcies al seu bon fer. 
Però per sobre de qualsevol altra consideració, la seva vàlua personal. El tracte cordial, afable i considerat. El seu interès per tot allò que ens envolta, la seva disponibilitat i la seva humanitat -som persones humanes al capdavall, oi?-.
Sense tenir una amistat pregona sí que és cert que hem aprofitat les trobades casuals com a veïns per posar-nos al dia, que hem parlat seriosament quan hi ha hagut algun daltabaix familiar i que hem aprofitat que a casa hi ha un parell de pianistes per a fer algun concert de petit format amb el Josep com a públic selecte. Res d'especial... i molt alhora, segons com es miri.
Sempre he sentit una admiració especial per ell i per tota la gent de la seva generació que van aixecar un país en hores baixes i que han estat capaços de portar una vida endreçada i coherent amb uns principis, els seus, de bonhomia i civisme.
Cap el 2000 i poc, com a col·laborador del setmanari El 3 de vuit, en una secció que portava per títol Entre poc i massa va escriure un article, La bona gent, que us enllaço perquè entenc que ve a ser com una declaració de principis. 
Parla de la bona gent, de la bona gent del carrer de l'Ateneu i per extensió de la bona gent que ens envolta. Sort en tenim de la bona gent!
Com a bon creient segur que descansarà en pau. 

Les persones que hem estimat i que ens han estat importants viuen amb nosaltres fins al final.

Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Pel pas del temps.

Una abraçada immensa a tota la seva família.