Els resultats de les eleccions municipals han estat un cop dur. Pinten bastos. Hi ha una onada reaccionaria que travessa el món i que ha arribat amb força a l’Estat espanyol i també a Catalunya.
Tot plegat, sumat a la irrupció de l’extrema dreta de Vox a molts ajuntaments i a unes eleccions espanyoles convocades per al 23 de juliol, que poden suposar l’ascens d’un govern de la dreta i l’extrema dreta a l'Estat.
L’article “La Trump” aparegut al diari Der Spiegel (El Temps, 24/05/2023) és interessant. Un apunt de la personalitat d’Isabel Díaz Ayuso, que va aparèixer del no-res i s’ha convertit en estrella de la política gairebé d’un dia per l’altre.
A Espanya, Ayuso no deixa ningú indiferent: o l’odiem, o l’adoren. Els que la critiquen la descriuen com un perill, una persona que els recorda la figura de Donald Trump, i temen la direcció que puguin prendre els esdeveniments amb ella.
Amb Ayuso un no s’avorreix mai. Tan aviat menysprea el canvi climàtic com li diu a una líder de l’oposició que, si vol plorar, es quedi a casa. Durant la pandèmia va arribar a afirmar que Podemos eren “pitjor que el virus”. I ha pronunciat frases com ara: “Si t’anomenen feixista és que ets al costat bo de la història.”
És el paradigma del populisme, del negacionisme, del supremacisme, del madridisme i de l'egoisme. Demagògia en estat pur. Fa feredat.
Un dels perills del moment: l’hegemonia d’una dreta que ja de per si fa temps que gira cap a posicions cada cop més reaccionàries i que compta ara amb Vox com a soci imprescindible. És a dir, la suma de neoliberalisme econòmic, nacionalisme exacerbat i restricció de drets i llibertats individuals.
31 de maig del 2023
29 de maig del 2023
Una altra governança, un altre model d’eleccions
En plena ressaca electoral de les municipals d’ahir, en plena festa de la democràcia (!¿?¡) m’és imprescindible demanar una altra governança, un altre model d’eleccions, municipals i no municipals, i també una altra manera de governar el país.
Dionís Guiteras al seu llibre “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” ja reclama un nou model de governança republicana, que comportaria que el Govern de Catalunya dissenyaria les grans polítiques o línies mestres en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que aquestes es dirigirien des del territori estructurant-se en quatre nivells: municipi, “nou model” de consells comarcals, vegueries o diputacions i Generalitat.
Es tractaria de detectar les fortaleses i les necessitats territorials, la qual cosa permetria l’aterratge de les grans polítiques de manera eficaç. eficient i selectiva. Seria la millor manera de determinar quins seran els problemes que haurem d'afrontar en el futur.
El paper dels municipis és clau per incentivar la democràcia deliberativa. Els governants tenen la responsabilitat de generar debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania en el seu dia a dia, propiciar la reflexió des d’una mirada de futur i mostrar els resultats del procés participatiu” (pàg. 177-179)
L’experiència del Dionís al Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, reconvertit el 2015 amb la creació de la comarca del Moianès en el Consell Comarcal del Moianès va fer possible un nou model de governança agosarada però viable i efectiva.
Res a veure amb l’espectacle lamentable de les campanyes electorals, dels dies de reflexió i de la “festa de la democràcia” que ens volen inocular sense escrúpols i que entre tots plegats ens hem imposat des de fa 45 anys, hereus com som del règim del 78 (o potser del 39?).
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” algunes pràctiques d’arreu del món civilitzat que millorarien -i molt- les dinàmiques rutinàries, caciquils i desmovilitzadores dels processos electorals i els sistemes polítics com ara el de l’Estat espanyol.
Josep Sala i Collell al seu article “Un altre model d’eleccions municipals” (Vilaweb, 26/05/2023) ens il·lustra sobre el sistema electoral noruec. Uns apunts clarificadors:
“Des del 1945 les eleccions noruegues es fan un dilluns de setembre dels anys senars, i les locals i les nacionals es van alternant. Això vol dir que no és possible anticipar comicis, i que els resultats són vàlids per a una legislatura sencera de quatre anys (aquesta tradició que han muntat els governs de Madrid de tornar a fer votar la gent si no els agraden els resultats aquí seria impossible). Com que el sistema de repartiment d’escons és força més proporcional, hi ha més partits polítics, les coalicions són inevitables i els candidats anuncien amb antelació a qui donaran suport per a primer ministre o batlle.
Les campanyes són força discretes, el país no s’omple de cartells i la presència als mitjans és més reduïda. Els partits ocupen el carrer més cèntric de cada municipi, i allà hi munten la parada, que pot ser una caseta de fusta, una tenda de plàstic o una caravana, com si fossin una barraca de festa major. Els candidats hi són durant les hores centrals del dia, ofereixen cafè, reparteixen la propaganda, donen globus als nens i estan disponibles per a qualsevol pregunta dels electors. En un país de grans consensos, els programes electorals s’assemblen força, i tots els partits col·loquen l’educació com un dels tres punts prioritaris.
Les eleccions municipals a Noruega es regeixen per un sistema de llistes semiobertes que dóna més poder als votants. Els acadèmics que ho estudien diuen que el sistema afavoreix els joves i les minories, i tenir una democràcia més oberta permet que de tant en tant el poble s’organitzi i hi hagi una sorpresa”. Jo m’apunto al sistema noruec. I compte que el que està en joc és la qualitat de la democràcia.
Dionís Guiteras al seu llibre “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” ja reclama un nou model de governança republicana, que comportaria que el Govern de Catalunya dissenyaria les grans polítiques o línies mestres en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que aquestes es dirigirien des del territori estructurant-se en quatre nivells: municipi, “nou model” de consells comarcals, vegueries o diputacions i Generalitat.
Es tractaria de detectar les fortaleses i les necessitats territorials, la qual cosa permetria l’aterratge de les grans polítiques de manera eficaç. eficient i selectiva. Seria la millor manera de determinar quins seran els problemes que haurem d'afrontar en el futur.
El paper dels municipis és clau per incentivar la democràcia deliberativa. Els governants tenen la responsabilitat de generar debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania en el seu dia a dia, propiciar la reflexió des d’una mirada de futur i mostrar els resultats del procés participatiu” (pàg. 177-179)
L’experiència del Dionís al Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, reconvertit el 2015 amb la creació de la comarca del Moianès en el Consell Comarcal del Moianès va fer possible un nou model de governança agosarada però viable i efectiva.
Res a veure amb l’espectacle lamentable de les campanyes electorals, dels dies de reflexió i de la “festa de la democràcia” que ens volen inocular sense escrúpols i que entre tots plegats ens hem imposat des de fa 45 anys, hereus com som del règim del 78 (o potser del 39?).
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” algunes pràctiques d’arreu del món civilitzat que millorarien -i molt- les dinàmiques rutinàries, caciquils i desmovilitzadores dels processos electorals i els sistemes polítics com ara el de l’Estat espanyol.
Josep Sala i Collell al seu article “Un altre model d’eleccions municipals” (Vilaweb, 26/05/2023) ens il·lustra sobre el sistema electoral noruec. Uns apunts clarificadors:
“Des del 1945 les eleccions noruegues es fan un dilluns de setembre dels anys senars, i les locals i les nacionals es van alternant. Això vol dir que no és possible anticipar comicis, i que els resultats són vàlids per a una legislatura sencera de quatre anys (aquesta tradició que han muntat els governs de Madrid de tornar a fer votar la gent si no els agraden els resultats aquí seria impossible). Com que el sistema de repartiment d’escons és força més proporcional, hi ha més partits polítics, les coalicions són inevitables i els candidats anuncien amb antelació a qui donaran suport per a primer ministre o batlle.
Les campanyes són força discretes, el país no s’omple de cartells i la presència als mitjans és més reduïda. Els partits ocupen el carrer més cèntric de cada municipi, i allà hi munten la parada, que pot ser una caseta de fusta, una tenda de plàstic o una caravana, com si fossin una barraca de festa major. Els candidats hi són durant les hores centrals del dia, ofereixen cafè, reparteixen la propaganda, donen globus als nens i estan disponibles per a qualsevol pregunta dels electors. En un país de grans consensos, els programes electorals s’assemblen força, i tots els partits col·loquen l’educació com un dels tres punts prioritaris.
Les eleccions municipals a Noruega es regeixen per un sistema de llistes semiobertes que dóna més poder als votants. Els acadèmics que ho estudien diuen que el sistema afavoreix els joves i les minories, i tenir una democràcia més oberta permet que de tant en tant el poble s’organitzi i hi hagi una sorpresa”. Jo m’apunto al sistema noruec. I compte que el que està en joc és la qualitat de la democràcia.
27 de maig del 2023
El sentit de la vida
Avui fa 8 anys que un amic meu va patir un ictus. Una caiguda fulminant, 15 dies de sedació entre la vida i la mort, 5 setmanes a l’hospital, 18 dies a la Guttmann i el primer cap de setmana cap a casa. L’estada a la Guttmann es va perllongar més temps.
Un parell de setmanes abans havíem estat passejant per les seves vinyes acabades de plantar a Barberà de la Conca i comentant el futur immediat i la jubilació que ja es veia venir.
En rebre la trucada, l’endemà mateix, vaig haver de seure, dret no podia suportar el dolor i el desconsol. Vaig tardar una bona estona a recuperar-me de la patacada. I vaig plorar i a renegar com mai m’hagués imaginat. Des dels 13 anys que ens coneixíem i després d’haver viscut plegats i compartit tot allò que importa m’era molt difícil de pair la magnitud de la tragèdia.
L’admirava i admiro a hores d’ara. La seva capacitat de treball, la seva polivalència, el seu determini fins a les últimes conseqüències. Una persona que es dóna poca trascendència, que té sentit de l’humor, que ha trobat un bon equilibri mental i emocional i procura encomanar-lo. Una persona que estima la vida.
Vaig somatitzar el significat de la paraula resiliència: la capacitat dels individus de sobreposar-se als traumes i dolors emocionals. I la importància de gaudir de suports afectius i donar un sentit a la vida. El sentit de la vida deu ser en el fet de tornar a començar de nou cada dia i superar de tant en tant una sotragada de les que fan època, deia el Carles Capdevila. La vida se’ns complica de vegades una mica més del compte.
Un parell de setmanes abans havíem estat passejant per les seves vinyes acabades de plantar a Barberà de la Conca i comentant el futur immediat i la jubilació que ja es veia venir.
En rebre la trucada, l’endemà mateix, vaig haver de seure, dret no podia suportar el dolor i el desconsol. Vaig tardar una bona estona a recuperar-me de la patacada. I vaig plorar i a renegar com mai m’hagués imaginat. Des dels 13 anys que ens coneixíem i després d’haver viscut plegats i compartit tot allò que importa m’era molt difícil de pair la magnitud de la tragèdia.
L’admirava i admiro a hores d’ara. La seva capacitat de treball, la seva polivalència, el seu determini fins a les últimes conseqüències. Una persona que es dóna poca trascendència, que té sentit de l’humor, que ha trobat un bon equilibri mental i emocional i procura encomanar-lo. Una persona que estima la vida.
Vaig somatitzar el significat de la paraula resiliència: la capacitat dels individus de sobreposar-se als traumes i dolors emocionals. I la importància de gaudir de suports afectius i donar un sentit a la vida. El sentit de la vida deu ser en el fet de tornar a començar de nou cada dia i superar de tant en tant una sotragada de les que fan època, deia el Carles Capdevila. La vida se’ns complica de vegades una mica més del compte.
26 de maig del 2023
Vinícius o la hipocresia d’un debat trampós
La Viviane Ogou ho té clar: “Si voleu pronunciar-vos enfront del racisme no ho feu amb el Vinícius, pronuncieu-vos sobre les morts al mar i el maltractament diari. Un debat tan superficial no avança cap a la transformació sistèmica que necessitem: Vivim en un Estat amb 600.000 persones sense permís de residència, tot i que la regularització de tota aquesta gent faria que deixessin de viure en la misèria, la incertesa constant, l'ansietat i alguns al carrer.”
Des que va esclatar la polèmica pels insults contra Vinícius que hem de suportar un allau de declaracions i actuacions penoses, cap de les quals ha fet esment del comportament egòlatra, capritxós, desconsiderat i irresponsable del tal Vinícius. La resposta de la maquinària de l’estat ha estat ràpida i previsible, sense anar al fons de la qüestió naturalment.
L’agressió que va perpetrar i la gesticulació despectiva dirigida a les grades del València es mereixen un càstig exemplar. I més ben bé igual el blanc que el negre. No ens deixem arrossegar per debats trampa. A cagar a la via!
Des que va esclatar la polèmica pels insults contra Vinícius que hem de suportar un allau de declaracions i actuacions penoses, cap de les quals ha fet esment del comportament egòlatra, capritxós, desconsiderat i irresponsable del tal Vinícius. La resposta de la maquinària de l’estat ha estat ràpida i previsible, sense anar al fons de la qüestió naturalment.
L’agressió que va perpetrar i la gesticulació despectiva dirigida a les grades del València es mereixen un càstig exemplar. I més ben bé igual el blanc que el negre. No ens deixem arrossegar per debats trampa. A cagar a la via!
25 de maig del 2023
Acte d'Homenatge Jubilats durant l'any 2022
Rebo un correu de la meva exquefa del Departament d’Educació. M’inviten a l’acte d'Homenatge Jubilats durant l'any 2022, que aquest any es farà el 25 de maig en un institut de l’Hospitalet. Les persones interessades cal que omplin un qüestionari. Aquest cop no es podrà fer broma amb aquell acudit recurrent que venia a dir que la màfia, a diferència del Departament d'Educació, sí que està organitzada.
No tinc per costum participar en aquest tipus de celebracions i no faré avui una excepció. Amb prou feines vaig organitzar la celebració de la meva pròpia jubilació en una trobada de petit format i de proximitat -a 100 metres de la feina-, amb molt de gust això sí!
Estic feliçment jubilat des de l’1 de setembre de 2022. He canviat de rutines i disposo d’un munt d’hores al dia per a fer el que em dona la gana… i encara em falten hores segons com! Porto un tros d’hort; llegeixo i escric a diari una bona estona; dono un cop de mà en alguna activitat de potenciació de l’ús social del català; col·laboro amb el Banc d’aliments… i bado quan em ve de gust.
No tinc per costum participar en aquest tipus de celebracions i no faré avui una excepció. Amb prou feines vaig organitzar la celebració de la meva pròpia jubilació en una trobada de petit format i de proximitat -a 100 metres de la feina-, amb molt de gust això sí!
Estic feliçment jubilat des de l’1 de setembre de 2022. He canviat de rutines i disposo d’un munt d’hores al dia per a fer el que em dona la gana… i encara em falten hores segons com! Porto un tros d’hort; llegeixo i escric a diari una bona estona; dono un cop de mà en alguna activitat de potenciació de l’ús social del català; col·laboro amb el Banc d’aliments… i bado quan em ve de gust.
El Roderic es jubila 31/8/2022 https://www.youtube.com/watch?v=tC2lKC_bzrc
24 de maig del 2023
Mítings electorals 28M2023
Aquesta setmana he assistit a un parell de mítings electorals de les municipals de diumenge 28. El dilluns al de Vilafranca en comú -VeC- i ahir dimarts al d’ERC
Ja ho sabem, són actes públics de caràcter polític amb intervenció de personalitats, que tenen la finalitat de transmetre idees, atraure l'adhesió, el vot, etc.
Actes pel consum intern, per a la pròpia parròquia ja convençuda. Constato l’assistència més escassa que anys enrere i també més envellida, potser la mateixa gent amb uns quants anys més a sobre.
Al míting de VeC intervenen les tres caps de llista i ho fan amb més seguretat i convenciment que setmanes enrere. N’han après tot i que es nota que no els resulta fàcil.
A l’acte d’ERC intervenen, a més d’un parell de candidates que no vaig arribar a temps d’escoltar, el cap de llista i altres polítics d'àmbit nacional: Carme Forcadell, Teresa Jordà i Oriol Junqueras, tots ells amb més taules i amb experiència en aquest terreny.
Intervencions excessivament llargues, discursos excessivament partidistes, poc crìtics i autocomplaents, consignes poc estimulants, reiteratives i sense ganxo… talment com si tothom es considerés el pam de net.
En resum: una litúrgia ja ben coneguda, ben bé igual a la de totes les legislatures i ja en portem 12!Enllaço un article molt interessant de Vicent Partal: "Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions" https://ja.cat/Partaleleccions
Ja ho sabem, són actes públics de caràcter polític amb intervenció de personalitats, que tenen la finalitat de transmetre idees, atraure l'adhesió, el vot, etc.
Actes pel consum intern, per a la pròpia parròquia ja convençuda. Constato l’assistència més escassa que anys enrere i també més envellida, potser la mateixa gent amb uns quants anys més a sobre.
Al míting de VeC intervenen les tres caps de llista i ho fan amb més seguretat i convenciment que setmanes enrere. N’han après tot i que es nota que no els resulta fàcil.
A l’acte d’ERC intervenen, a més d’un parell de candidates que no vaig arribar a temps d’escoltar, el cap de llista i altres polítics d'àmbit nacional: Carme Forcadell, Teresa Jordà i Oriol Junqueras, tots ells amb més taules i amb experiència en aquest terreny.
Intervencions excessivament llargues, discursos excessivament partidistes, poc crìtics i autocomplaents, consignes poc estimulants, reiteratives i sense ganxo… talment com si tothom es considerés el pam de net.
En resum: una litúrgia ja ben coneguda, ben bé igual a la de totes les legislatures i ja en portem 12!Enllaço un article molt interessant de Vicent Partal: "Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions" https://ja.cat/Partaleleccions
22 de maig del 2023
Lligar-se bé les espardenyes
Estic llegint “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” de Dionís Guiteras i Rubió. Una troballa excel·lent! Com diu Martí Boada al pròleg, lluny sels discursos teòrics mostra un discurs assaonat a peu d’obra basat en el realisme i vinculat al territori i al país. “Pensa globalment i actua localment”.
Un llibre divulgatiu, entenedor, colpidor i lúcid. El territori reclama governança efectiva, prenent l’administració local com a motor. El model actual grinyola, convé superar l’òptica urbana de l'administració actual, desfasada i ofegada per la paperassa i la fiscalitat.
N’havia sentit parlar de la tasca feta pel Dionís i l’equip d’Ara Moià a l’ajuntament. Ara que faig una cerca i consulto el seu programa electoral sento una admiració total per la feina feta els darrers 12 anys i pel seu programa electoral. Ho tenen fàcil els moianencs.
En un país on els missatges i les campanyes electorals són habitualment decebedores i lamentables és gratificant trobar iniciatives com Ara Moià i persones humanes com el Dionís.
L’espardenya com a síntesi d’allò respectuós amb la natura global i local, rural i urbà, tradicional i innovador i calçat ideal si et suen els peus.
Un llibre divulgatiu, entenedor, colpidor i lúcid. El territori reclama governança efectiva, prenent l’administració local com a motor. El model actual grinyola, convé superar l’òptica urbana de l'administració actual, desfasada i ofegada per la paperassa i la fiscalitat.
N’havia sentit parlar de la tasca feta pel Dionís i l’equip d’Ara Moià a l’ajuntament. Ara que faig una cerca i consulto el seu programa electoral sento una admiració total per la feina feta els darrers 12 anys i pel seu programa electoral. Ho tenen fàcil els moianencs.
En un país on els missatges i les campanyes electorals són habitualment decebedores i lamentables és gratificant trobar iniciatives com Ara Moià i persones humanes com el Dionís.
L’espardenya com a síntesi d’allò respectuós amb la natura global i local, rural i urbà, tradicional i innovador i calçat ideal si et suen els peus.
18 de maig del 2023
Les orenetes anuncien pluges, tempestes i pedregades
El meteoròleg Xavi Freixes fa una previsió del temps. Parla sense embuts i és molt crític amb el govern català en aquest vídeo: https://www.elnacional.cat/ca/temps-avui/orenetes-anuncien-fortes-pluges-tempestes-pedregades-catalunya_1027134_102.html
Visca la meteorologia popular. Tant de bo que plogui. I visca les orenetes!
Visca la meteorologia popular. Tant de bo que plogui. I visca les orenetes!
15 de maig del 2023
Dia internacional de les famílies
Avui és el Dia internacional de les famílies. La llei aprovada recentment al Congrés espanyol reconeix 16 tipus de famílies. Es defineix la família com un grup de persones amb vincles generalment de consanguinitat, filiació o aliança que fan vida en comú. El poliamor es limita a l’àmbit privat.
Hi ha vida més enllà de la família nuclear, també perquè la necessitat hi obliga (ARA, redefinir el concepte de família, 14/5/2023). Hi ha qui pensa que si tenen una nevera en comú ja es poden considerar família.
Com han canviat els models de convivència en un parell de dècades! A tall d’exemple, cau la taxa de nupcialitat: en 20 anys es redueix dràsticament el nombre de joves que s’han casat el darrer any: 2000: 29,4‰; 2020: 4,0‰
Temps enrere es podia fer fàcilment el diagrama familiar en un full plantat. A data d’avui també, però en un full apaisat i millor DIN A3 que no pas DIN A4.
Hi ha vida més enllà de la família nuclear, també perquè la necessitat hi obliga (ARA, redefinir el concepte de família, 14/5/2023). Hi ha qui pensa que si tenen una nevera en comú ja es poden considerar família.
Com han canviat els models de convivència en un parell de dècades! A tall d’exemple, cau la taxa de nupcialitat: en 20 anys es redueix dràsticament el nombre de joves que s’han casat el darrer any: 2000: 29,4‰; 2020: 4,0‰
Temps enrere es podia fer fàcilment el diagrama familiar en un full plantat. A data d’avui també, però en un full apaisat i millor DIN A3 que no pas DIN A4.
14 de maig del 2023
Eurovisió. Ni foc, ni fum, ni cendra… foc d’encenalls
Llegeixo les cròniques del festival d’Eurovisió que es va perpetrar ahir al vespre. Una riuada de comentaris de tot tipus, naturalment, i alguns de divertits. He sentit un parell o tres de temes (Finlàndia, Txèquia i Espanya) i la veritat és que no té desperdici.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
12 de maig del 2023
Comerç just i consum responsable
El comerç just i el consum responsable són les dues cares de la mateixa moneda. Imprescindibles totes dues. L’especial “El Comerç Just, un pas indispensable per a un món més sostenible i equilibrat” de digital CRÍTIC ens recorda que demà, dissabte 13 de maig, se celebra el Dia Mundial del Comerç Just, i és un bon moment per recordar les raons d'aquest moviment social escampat per tot el planeta i quines alternatives tenim al comerç convencional, greument lesiu per als productors del Sud global.
El comerç just pretén canviar les relacions entre els consumidors, que viuen majoritàriament als països del Nord global, i els productors, que estan establerts als països del Sud global, mitjançant una sèrie de principis laborals i de justícia social.
No serà possible tirar endavant sense tenir en compte els valors que promou el consum responsable: sostenibilitat, ètica, consciència i arrelament són algunes de les apostes que fomenta el consum que vol transformar el món.
Consumir consisteix a triar. Escollir si llences, si reutilitzes, si recicles i on compres. D’entre totes les possibilitats que ofereix el mercat, com a ciutadà tens moltes opcions i molta informació a destriar: quin producte vols, on aniràs a buscar-lo, quina empresa hi ha al darrere, quines condicions de treball tenen els treballadors que hi han intervingut, si és sostenible o no… El consum crític vol precisament posar ordre a tot això i promoure valors de justícia social i ambiental entre les empreses i la ciutadania.
El comerç just pretén canviar les relacions entre els consumidors, que viuen majoritàriament als països del Nord global, i els productors, que estan establerts als països del Sud global, mitjançant una sèrie de principis laborals i de justícia social.
No serà possible tirar endavant sense tenir en compte els valors que promou el consum responsable: sostenibilitat, ètica, consciència i arrelament són algunes de les apostes que fomenta el consum que vol transformar el món.
Consumir consisteix a triar. Escollir si llences, si reutilitzes, si recicles i on compres. D’entre totes les possibilitats que ofereix el mercat, com a ciutadà tens moltes opcions i molta informació a destriar: quin producte vols, on aniràs a buscar-lo, quina empresa hi ha al darrere, quines condicions de treball tenen els treballadors que hi han intervingut, si és sostenible o no… El consum crític vol precisament posar ordre a tot això i promoure valors de justícia social i ambiental entre les empreses i la ciutadania.
11 de maig del 2023
Eleccions municipals
A les eleccions municipals de 1979 vaig poder votar per primer cop, als 19 anys. Del 1979 al 1999 vaig col·laborar amb les diferents candidatures municipalistes d’esquerra a Montblanc (Acord per Montblanc, Unió de Progrés Municipal, ICV, que van culminar amb l’accés a l’alcaldia de l’Andreu Mayayo 1991-93 i 1995-99). Vaig tenir l’oportunitat, com a militant del PSUC, de conèixer i viure de prop les negociacions i les martingales partidistes.
Després d’uns anys de desconnexió el 2015 i el 2019 vaig participar en la candidatura Vilafranca en Comú i el proper 28 de maig també hi col·laboraré amb VeC. Aquest vespre farem el sopar previ a la 1a enganxada de cartells a la mitjanit.
L’adéu de l’alcalde Pere Regull obre una nova etapa a Vilafranca del Penedès on Junts i PSC no volen dependre del pacte dels últims deu anys, mentre la resta de grups veu l’ocasió per guanyar terreny. El que passa és que els matrimonis de conveniència, com és el cas, són moltes vegades el recurs més fàcil i menys compromès i és més que possible que així sigui en aquest cas.
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” que això que passa aquí, que votes un dia i durant quatre anys ja no pots fer res més que d'espectador, no és el millor sistema. I no cal ser cap revolucionari per a trobar exemples millors.
Però el problema és estructural. Perquè el sistema electoral que tenim funciona de tal manera que ens demanen el vot acorralant-nos durant quinze dies de campanya amb missatges que prometen qualsevol cosa, i quan ja el tenen, el vot, fins que passen quatre anys ja no hi tenim res a fer, com a ciutadans.
Afirma el Partal que aquest sistema electoral no és una fatalitat a la qual estiguem condemnats. Les coses es poden fer d’una altra manera. I, de fet, es fan d’una altra manera en països que no és que siguin revolucionaris, però que opten per formes més refinades, elegants i amables de democràcia. Suïssa, els Estats Units, Estònia, Liechtenstein, Islàndia, Uruguai… tenen pràctiques electorals reeixides i participatives.
Doncs això, que per alguna cosa ha de servir la política comparada. Posem-hi remei perquè ens hi va la vida: el populisme i el feixisme ja els tenim a casa, poca broma.
Després d’uns anys de desconnexió el 2015 i el 2019 vaig participar en la candidatura Vilafranca en Comú i el proper 28 de maig també hi col·laboraré amb VeC. Aquest vespre farem el sopar previ a la 1a enganxada de cartells a la mitjanit.
L’adéu de l’alcalde Pere Regull obre una nova etapa a Vilafranca del Penedès on Junts i PSC no volen dependre del pacte dels últims deu anys, mentre la resta de grups veu l’ocasió per guanyar terreny. El que passa és que els matrimonis de conveniència, com és el cas, són moltes vegades el recurs més fàcil i menys compromès i és més que possible que així sigui en aquest cas.
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” que això que passa aquí, que votes un dia i durant quatre anys ja no pots fer res més que d'espectador, no és el millor sistema. I no cal ser cap revolucionari per a trobar exemples millors.
Però el problema és estructural. Perquè el sistema electoral que tenim funciona de tal manera que ens demanen el vot acorralant-nos durant quinze dies de campanya amb missatges que prometen qualsevol cosa, i quan ja el tenen, el vot, fins que passen quatre anys ja no hi tenim res a fer, com a ciutadans.
Afirma el Partal que aquest sistema electoral no és una fatalitat a la qual estiguem condemnats. Les coses es poden fer d’una altra manera. I, de fet, es fan d’una altra manera en països que no és que siguin revolucionaris, però que opten per formes més refinades, elegants i amables de democràcia. Suïssa, els Estats Units, Estònia, Liechtenstein, Islàndia, Uruguai… tenen pràctiques electorals reeixides i participatives.
Doncs això, que per alguna cosa ha de servir la política comparada. Posem-hi remei perquè ens hi va la vida: el populisme i el feixisme ja els tenim a casa, poca broma.
10 de maig del 2023
No robaràs
Acabo de llegir “No robaràs” (Josep Girós, La Segona Perifèria, 2023, 238 pàgines, 18,50€), aconsellat per un llibreter de confiança, que sempre és una bona opció.
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat. És la història de la confusió i el desconcert d’un matrimoni de classe mitjana de la segona meitat del segle XX.
“No robaràs” és per damunt de tot el grandiós espectacle d’una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix i alguna cosa recòndita seva captura, i gairebé mai agradable de contemplar, gràcies a l’escriptura d’aquesta novel·la demolidora i inclement que és (Ponç Puigdevall, ‘No robaràs’, de Josep Girós: El supervivent immòbil. El País Quadern, 21/1/2023).
La recerca de les arrels familiars com a necessitat vital i la família com a font de conflictes.
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat. És la història de la confusió i el desconcert d’un matrimoni de classe mitjana de la segona meitat del segle XX.
“No robaràs” és per damunt de tot el grandiós espectacle d’una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix i alguna cosa recòndita seva captura, i gairebé mai agradable de contemplar, gràcies a l’escriptura d’aquesta novel·la demolidora i inclement que és (Ponç Puigdevall, ‘No robaràs’, de Josep Girós: El supervivent immòbil. El País Quadern, 21/1/2023).
La recerca de les arrels familiars com a necessitat vital i la família com a font de conflictes.
9 de maig del 2023
Aigua!
Molt bon reportatge de la corresponsal de TV3 als USA, la Lídia Heredia. La sequera està deixant sense aigua el Gran Llac Salat de Utah. Una nevada no arregla 20 anys de sequera: la gestió de l'aigua al sud-oest dels EUA. El Gran Llac Salat i el riu Colorado són dos exemples dels problemes de la sequera i la sobreexplotació de l'aigua als Estats Units.
Bon treball el de la Violeta Tena a EL TEMPS: Oasis enmig de la sequera.
I un crit d’alerta de la Silvia Barroso a El Món: Pagesia amenaçada i fast food.
"Necessitem que no mori la pagesia perquè no mori el país, amb el territori abandonat i la desaparició progressiva del producte de proximitat, tan lloat i tan poc defensat".
Patirem… i molt. Sentint les declaracions de pagesos i ramaders un té la sensació que el pitjor encara ha d’arribar i que “això no s’arregla ni amb diners.” Mala peça al teler!
Bon treball el de la Violeta Tena a EL TEMPS: Oasis enmig de la sequera.
I un crit d’alerta de la Silvia Barroso a El Món: Pagesia amenaçada i fast food.
"Necessitem que no mori la pagesia perquè no mori el país, amb el territori abandonat i la desaparició progressiva del producte de proximitat, tan lloat i tan poc defensat".
Patirem… i molt. Sentint les declaracions de pagesos i ramaders un té la sensació que el pitjor encara ha d’arribar i que “això no s’arregla ni amb diners.” Mala peça al teler!
7 de maig del 2023
Carles III coronat… i jo triant pèsols
Ahir al matí em vaig distreure durant una bona estona amb la cerimònia de coronació de Carles i Camil·la, un ritual d’origen medieval convertit en un espectacle global… I jo triant pèsols al sofà. On s’és vist!
Molt bona la crònica del Quim Aranda, corresponsal a Londres de l’ARA ( Carles III mostra al món que el Regne Unit és un gran decorat. ARA 7/5/2023).
Mai no havia vist una cerimònia amb tanta pompa, soldats de plom, música militar i milers d’extres a banda i banda del recorregut. Tot plegat amb la pretensió d’oferir un moment sobrenatural, que aquesta és la veritat de la monarquia.
El que importa és el decorat, malgrat darrere del decorat no hi hagi res Talment com si es tractés de la sèrie The Crown. Simbolisme anacrònic. El súmmum, les carrosses rococó i la desfilada de carnaval.
I que, per l’amor de Déu, no es compleixi una de les tres invocacions que es van sentir a l’abadia poc després que Carles III fos coronat i digué “May the king live forever”. Va home va!
Per anys que passin i per molts anys que regni el dit rei Carles, jo sempre associaré la parella amb un fragment d’una conversa íntima que es va fer pública. La cosa anava de tampons… Som els amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, o no?
Molt bona la crònica del Quim Aranda, corresponsal a Londres de l’ARA ( Carles III mostra al món que el Regne Unit és un gran decorat. ARA 7/5/2023).
Mai no havia vist una cerimònia amb tanta pompa, soldats de plom, música militar i milers d’extres a banda i banda del recorregut. Tot plegat amb la pretensió d’oferir un moment sobrenatural, que aquesta és la veritat de la monarquia.
El que importa és el decorat, malgrat darrere del decorat no hi hagi res Talment com si es tractés de la sèrie The Crown. Simbolisme anacrònic. El súmmum, les carrosses rococó i la desfilada de carnaval.
I que, per l’amor de Déu, no es compleixi una de les tres invocacions que es van sentir a l’abadia poc després que Carles III fos coronat i digué “May the king live forever”. Va home va!
Per anys que passin i per molts anys que regni el dit rei Carles, jo sempre associaré la parella amb un fragment d’una conversa íntima que es va fer pública. La cosa anava de tampons… Som els amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, o no?
4 de maig del 2023
Decréixer
Molt oportú l’article de l’Andreu Escrivà a La Directa (maig 2023). “Parlar de decreixement, una eina de futur”. Reprodueixo algun fragment rellevant.
“Parlar de decreixement és difícil, les coses com són. Els mitjans públics han estat decisius a l’hora de foragitar del debat públic la necessitat de decréixer.
El decreixement és una realitat a la qual hem de fer front com abans millor. És una qüestió de justícia social. És una reducció de la producció i el consum a la qual l’important, més enllà dels números absoluts, és fer-la de forma planificada, democràtica i justa, amb el focus al benestar de les persones.
Obrir el debat del decreixement és fer-nos més lliures com a societat. És possibilitar un progrés que no serà definit per uns indicadors econòmics que són incapaços de mesurar el benestar humà, ni tampoc de l’estat ecològic d’un planeta que no entén de fulls d’Excel ni de memòries de comptabilitat.”
Aquest és un tema cabdal, com també ho és el dret a l’habitatge, la sobirania alimentària, les infraestructures, el municipalisme… I ara és més urgent que mai que el decreixement es filtri en totes les capes del pensament de forma transversal. Caldrà vèncer però la tendència -tan humana, tan llaminera, tan actual- al mínim esforç i al consum compulsiu.
“Parlar de decreixement és difícil, les coses com són. Els mitjans públics han estat decisius a l’hora de foragitar del debat públic la necessitat de decréixer.
El decreixement és una realitat a la qual hem de fer front com abans millor. És una qüestió de justícia social. És una reducció de la producció i el consum a la qual l’important, més enllà dels números absoluts, és fer-la de forma planificada, democràtica i justa, amb el focus al benestar de les persones.
Obrir el debat del decreixement és fer-nos més lliures com a societat. És possibilitar un progrés que no serà definit per uns indicadors econòmics que són incapaços de mesurar el benestar humà, ni tampoc de l’estat ecològic d’un planeta que no entén de fulls d’Excel ni de memòries de comptabilitat.”
Aquest és un tema cabdal, com també ho és el dret a l’habitatge, la sobirania alimentària, les infraestructures, el municipalisme… I ara és més urgent que mai que el decreixement es filtri en totes les capes del pensament de forma transversal. Caldrà vèncer però la tendència -tan humana, tan llaminera, tan actual- al mínim esforç i al consum compulsiu.
3 de maig del 2023
Bròquil is over - Cat is over - Bolaños is over
S’han acabat el bròquils, els apis, els enciams, les bledes i els espinacs. Encara collirem algunes carxofes, cebes i alls tendres. Ja he plantat les tomaqueres, pebroteres, albergínies, enciams, cols de cabdell, mongeta tendra, carbassons i cogombres. Tot productes de temporada i de proximitat, de debò debò. Cada cosa al seu temps.
A qui també se li va acabar ahir al vespre la corda va ser al gat, suposadament jove i inexpert que, per un descuit o un ànim de descoberta temerari, va anar a raure a la terrassa dels nostres veïns. El gos caçador que habita la finca el va matar en no més d’un minut. Una baralla desigual i mortífera. Vam poder contemplar l’atac, talment com la crònica d’una mort anunciada. Li va clavar els ullals al coll i -pobre gat!- no va tenir gaire temps de miolar. La natura segueix el seu curs. En defensa pròpia el gos sempre podrà dir que el gat li havia envaït el seu territori. “Cat is over”.
A qui també es van cruspir ahir al matí, diada de la comunitat madrilenya, va ser al flamant ministre Bolaños. Com si no sabés amb qui se les ha. Va gosar presentar-se sense invitació a l’acte de celebració organitzat per la comunitat i la funcionària pertinent li va barrar el pas, només faltaria! Com el gos sense pietat dels meus veïns i el gat saltateulades. “Bolaños is over”.
A qui també se li va acabar ahir al vespre la corda va ser al gat, suposadament jove i inexpert que, per un descuit o un ànim de descoberta temerari, va anar a raure a la terrassa dels nostres veïns. El gos caçador que habita la finca el va matar en no més d’un minut. Una baralla desigual i mortífera. Vam poder contemplar l’atac, talment com la crònica d’una mort anunciada. Li va clavar els ullals al coll i -pobre gat!- no va tenir gaire temps de miolar. La natura segueix el seu curs. En defensa pròpia el gos sempre podrà dir que el gat li havia envaït el seu territori. “Cat is over”.
A qui també es van cruspir ahir al matí, diada de la comunitat madrilenya, va ser al flamant ministre Bolaños. Com si no sabés amb qui se les ha. Va gosar presentar-se sense invitació a l’acte de celebració organitzat per la comunitat i la funcionària pertinent li va barrar el pas, només faltaria! Com el gos sense pietat dels meus veïns i el gat saltateulades. “Bolaños is over”.
2 de maig del 2023
Amors i desamors
M’ha entusiasmat, com a la Tahïs Gutiérrez (ARA 30/4/2023), la versió que ha fet Mishima en català del hit de Miley Cirus "Flowers" i que van cantar al concert a la Paloma el passat 21 d’abril. Amb la veu de David Carabén, aquest himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal, és una balada fantàstica, meravellosa. https://www.catorze.cat/el-piano/roses-202848/
Llegeixo amb interès el dossier “La sexualitat en l’era digital” (ARA, 30/4/2023). Constato com han canviat les xarxes les relacions sexuals dels joves. El canvi cap a relacions més esporàdiques; l’enviament de vídeos i fotografies pròpies de caràcter sexual (nudes); el foment de la no-parella, una relació sexoafectiva que no té una definició, però sí unes regles clares; l’opció de “muntar-s’ho” tot sols amb el porno abans de “complicar-se” amb una relació; les dificultats per establir un compromís afectiu i d’amistat, la por a que arribi el silenci a les xarxes…
Històries d’amors i desamors. Variacions sobre un mateix tema. I això per no parlar del poliamor i de la revolució del gènere. Continuarà…
1 de maig del 2023
Pont de l’1 de maig
Pont de tres dies. Fem sortides de distància curta, no més enllà del Penedès. La visita guiada a l'exposició “Sit tibi terra levis”, al Trinitaris, interessant i suggeridora. La guia en sap un ou i ens obre a interpretacions no del tot visibles. Es fa evident un cop més que no calen gaires artificis per fer una bona instal·lació.
El dissabte ens deixem caure a la sisena Trobada Xarxa de la Terra, a Sant Pere de Riudebitlles. Al llarg de tot el dia es pot entrar en contacte amb tota mena de projectes que treballen per la sobirania alimentària i l’autosuficiència rural i dels que es basen en l’autogestió. Amb un dinar popular al migdia.
L’alternativa al mercat alimentari dominat per unes poques empreses, una situació que només es podrà revertir si s’entén l'alimentació com un bé comú. Es fa inajornable el pas de l'alimentació en mans d’uns quants a a sobirania alimentària. Parlem també, naturalment, del consum responsable, i aquí és on cadascun de nosaltres tenim la nostra quota de sobirania.
El diumenge visitem el parc de les escultures que l’Enrique Asensi i la Monika tenen a les Gunyoles. Un indret meravellós on han muntat una ruta escultòrica de producció pròpia a la finca de 4 ha que hi al voltant de la seva esplèndida casa.
Peces de gran volum, de pedra i ferro, variacions entorn d’un mateix tema que t’atrauen i fan volar la teva imaginació, que trascendeixen més enllà del que es fa visible als ulls.
En acabar, al llogaret del Pago, una mica més amunt del barri de cal Sala, caminem entre vinyes i ens meravellem dels marges i de les barraques de pedra seca que encara s'aguanten en bon estat i que mantenen la funcionalitat i harmonia constructiva de fa cent anys,
L’1 de maig fem una caminada per la comarca. De Torrelles de Foix al Clapí Vell (704m) tot fent una ruta circular, amb el gorg de les Dous com a punt de referència. Unes 4h de trescar amunt i avall sota un sol de justícia.
Aprofito el dia per fer el canvi de roba, que no d’armaris. Calça curta a partir d’avui. No serà com a les acaballes del anys 70 en què tal dia com avui ens vestíem de curt fins l’1 de novembre, fèiem el primer bany de la temporada a la platja i participàvem a la mani de les 12h a la rambla de Tarragona, però es fa el que es pot, i qui fa el que pot no està obligat a més -o és sastre!-. Bona setmana curta a tothom!
El dissabte ens deixem caure a la sisena Trobada Xarxa de la Terra, a Sant Pere de Riudebitlles. Al llarg de tot el dia es pot entrar en contacte amb tota mena de projectes que treballen per la sobirania alimentària i l’autosuficiència rural i dels que es basen en l’autogestió. Amb un dinar popular al migdia.
L’alternativa al mercat alimentari dominat per unes poques empreses, una situació que només es podrà revertir si s’entén l'alimentació com un bé comú. Es fa inajornable el pas de l'alimentació en mans d’uns quants a a sobirania alimentària. Parlem també, naturalment, del consum responsable, i aquí és on cadascun de nosaltres tenim la nostra quota de sobirania.
El diumenge visitem el parc de les escultures que l’Enrique Asensi i la Monika tenen a les Gunyoles. Un indret meravellós on han muntat una ruta escultòrica de producció pròpia a la finca de 4 ha que hi al voltant de la seva esplèndida casa.
Peces de gran volum, de pedra i ferro, variacions entorn d’un mateix tema que t’atrauen i fan volar la teva imaginació, que trascendeixen més enllà del que es fa visible als ulls.
En acabar, al llogaret del Pago, una mica més amunt del barri de cal Sala, caminem entre vinyes i ens meravellem dels marges i de les barraques de pedra seca que encara s'aguanten en bon estat i que mantenen la funcionalitat i harmonia constructiva de fa cent anys,
L’1 de maig fem una caminada per la comarca. De Torrelles de Foix al Clapí Vell (704m) tot fent una ruta circular, amb el gorg de les Dous com a punt de referència. Unes 4h de trescar amunt i avall sota un sol de justícia.
Aprofito el dia per fer el canvi de roba, que no d’armaris. Calça curta a partir d’avui. No serà com a les acaballes del anys 70 en què tal dia com avui ens vestíem de curt fins l’1 de novembre, fèiem el primer bany de la temporada a la platja i participàvem a la mani de les 12h a la rambla de Tarragona, però es fa el que es pot, i qui fa el que pot no està obligat a més -o és sastre!-. Bona setmana curta a tothom!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)