Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

16 de desembre del 2017

La gran impostura del nostre sistema polític

M'arriba al mòbil un vídeo de la Cristina Fallarás dirigit al president del govern de l'Estat. Contundent i directe, com era d'esperar. El 2013 vaig llegir A la puta calle i em va impactar molt l'experiència de vida que relatava la Cristina. Demolidora i punyent.
Un altre llibre de 2005, Els assassins de Franco, del Francesc Marc Álvaro, em crida l'atenció. I el repasso. Demolidor també.
I això ve a tomb perquè avui a la premsa he llegit unes quantes notícies relacionades amb el franquisme. 
Joan Lluís Lluís, premi Sant Jordi de novel·la pel seu llibre Jo sóc aquell que va matar Franco, una venjança literària en paraules de l'autor. 
El fill del ja difunt president de l'Estat Adolfo Suárez diu que el seu pare no es va saltar ni les lleis franquistes
Rosa Peñafiel, feminista, neta d'un lluitador antifranquista de Lleida, manifesta que s'ha produït durant anys una banalització del franquisme, i això és el que ens ha portat a la situació actual. 
Doncs així estem. En plena cerimònia de la confusió, al bell mig d'una campanya electoral del tot atípica i amb una gran impostura que ens tenalla. 
Encara estem instal·lats en una gran estafa. Topem amb un mur, amb la gent que realment té el poder i que no està disposada a cedir ni una engruna del seu sistema de privilegis. 
I, al voltant nostre, un bon grapat de gent d'una certa edat a qui es va vendre el relat pactat de la Transició, escrit a quatre mans pels demòcrates de tota la vida d'un bàndol i de l'altre.

7 de desembre del 2017

La matemàtica de la història i el principi de realitat

Acabo de llegir La matemàtica de la història, llibre que explica la teoria cíclica d'Alexandre Deulofeu. Personatge ben curiós i agosarat. Ningú no podrà dir que no s'hagués mullat. Vaticina el 2029 com a data de la fi del vell imperi espanyol, entre moltes d'altres coses.
Amic del Francesc Pujols un altre personatge visionari que va fer una passa més. Seva és la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat:

Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari.

El principi de realitat em diu que això no és ben bé així, malauradament.

Una bona nova per enlairar els ànims. Un xat que ofereix un servei premium de manera immediata a les consultes republicanes. Comprovat! Hasta costa de creure! No va d'intrusisme ni de psicodèlia. Un consultori que faria envermellir l'Elena Francis!

Hola! T'estrelles contra una paret parlant de política amb algú que no creu en la República? Et falten respostes ales seves explicacions? Som la teva eina definitiva. Fes la teva consulta a chat.io/direct/9317375 i centenars de voluntaris t'ajudaran amb dades i arguments.