La fúria de la gota freda causa estralls i dolor al País Valencià

La fúria de la gota freda causa estralls i dolor al País Valencià. Quant de patiment, d’impotència, de negligència i d’impostura.
Un desastre, una tragèdia que s'hagués pogut evitar en bona part si no fos per la incompetència i les males arts d’uns quants irresponsables.
El recull fotogràfic de VilaWeb, espectacular i demolidor.
https://www.vilaweb.cat/noticies/galeria-fotografica-gota-freda-pais-valencia/
M’encanta “Melancolia”, una escultura d'Albert Gyorgy. La trobo especialment encertada en relació a la gota freda. Quanta gent està patint el buit que deixa darrera seu el dolor!

Octubre

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital, i per això és el moment ideal per a recordar els qui ja no hi són.
Ja ha arribat la tardor. Ara va de bo. Les pluges d’aquests dies ho certifiquen.
Després d’un estiu gens canicular tenim ganes de fresca, d’una mica de pluja. La tardor vegetal no és pas trista. És plena d’or i aram, de despullament i de silenci. (“Tardor”. Narcís Comadira)
L’octubre s’ha acabat, aquest mes que m’agrada tant. Les fulles s’han tornat daurades o de color d’aram. Han caigut i encara cauen, giren, donen voltes empeses pel vent. És un temps d’espera. I ara, novembre, el mes més trist de l’any, segurament.
El temps, el pas del temps és una meravella i si sabem estar-hi atents és una benedicció.
El dia primer d’octubre, que abans era el Dia del Caudillo en record de l’exaltació del general a la Jefatura del Estado, era festa.
De jove, d’adolescent vaja, l’1 de maig i l’1 de novembre marcaven el canvi de temporada i també tocava tallar-se els cabells. L’1 de maig teníem un full de ruta ben definit: primer bany de l’any a la platja del Miracle de Tarragona i, a les 12 del migdia, mani a la rambla. A data d'avui sento pura nostàlgia.

Saber ser i estar… dins i fora del camp

Vicent Partal (Una catalana d’or. VilaWeb 30/10/2024) diu que és una notícia excel·lent i remarcable que en aquest país nostre cada vegada hi hagi més gent amb projecció internacional conscient del valor referencial de la llengua catalana. Ben cert.
També és una bona nova la consciència creixent en una part dels seus parlants que no cal canviar de llengua per a projectar-se en la globalitat.
Dilluns en vam tenir un exemple magnífic, d’això, en la intervenció d’Aitana Bonmatí en l’acte de lliurament de la Pilota d’Or. Va decidir de dir unes poques frases en espanyol i en anglès i expressar-se bàsicament en català, en una intervenció que ha tret de polleguera molts monolingües espanyols.
Quan s’usa una llengua en actes públics i en situacions representatives es promou molt més que la comunicació. Quan es fa això se’n posa en relleu la dignitat i es convida les noves generacions a valorar-la, es reforça un vincle profund amb la història, els valors i les lluites que aquella llengua representa i es transmet un missatge poderós sobre la vigència i la rellevància de l’idioma (Partal dixit).
I no només Aitana Bonmatí ha estat esplèndida. Tot l'equip femení del Barça que ha pujat a l’estrada a recollir el premi i també l’equip masculí, que ha tingut una setmana rodona, de gamma extra.
Tots els jugadors han sapigut ser i estar, comportar-se i jugar a futbol com saben, no com altres energúmens de les grades del Santiago Bernabéu. En aquest sentit fins i tot el Barça, com a club, s’ha comportat amb elegància i sentit comú, a les antípodes de la directiva del Real Madrid.
En resum: hi ha gent que sap ser i estar… dins i fora del camp. I n’hi ha que no. I a cagar a la via aquests darrers!

Miquel Obiols

Mor als 79 anys el guionista i escriptor Miquel Obiols, guionista del mític programa de TVE Catalunya Terra d’Escudella i director de la producció del mateix canal Planeta imaginari, ha mort aquest diumenge passat als 79 anys.
Va guanyar dos premis Ondas per ‘Terra d’Escudella’ i ‘Pinnic’, a banda de la seva faceta literària.
Un altre dels seus mítics programes va ser “Más o menos multiplicado o dividido” ( P + o - x o %) un programa de televisió emès per Canal´+ entre 1996 y 1999.
P + o - x o % intentava no només una presentació innovadora de la programació infantil i juvenil, sinó també promoure la participació i despertar la creativitat en els més joves a través de les seccions "Coses de nens" i "Escombraries"
Programes de qualitat dirigits a un públic infantil i juvenil, que bé s’ho mereixien. Tinc molts bons records d’aquests programes i de Miquel Obiols.

“Tu tis tu rum tututu” Acudits i filoacudits

El sentit de l’humor ens és imprescindible. Els acudits també. I els filoacudits.
Sempre recomano un llibre: “Plató i un ornitorinc entren en un bar… Entendre la filosofia amb acudits” (Daniel Klein i Thomas Cathcart, La Campana, 2008). Un exemple:



I ara un acudit políglota, descaradament bo. https://www.instagram.com/reel/DA40nNjx8fU/?igsh=MWhnYWhsYmRleDM4Zg%3D%3D