Un gegant és “un element festiu tradicional i popular de grans proporcions que sol representar una persona, que està pensat per a participar en celebracions i festes ciutadanes, que és aguantat per una estructura interna i que és portat per una o vàries persones, que du un vestit adient per al personatge que representa i que balla al ritme d’una música”.
Ahir, al Born, exposició d’unes quantes desenes de gegants centenaris de to Catalunya. El bo i millor. Amb motiu del 600è aniversari de la primera referència a un gegant a Europa i al món. els Gegants de la Ciutat.
Quin goig! Quina patxoca que hi feien tots plegats. Un patrimoni cultural de primera magnitud.
La primera sèrie televisiva que recordo a TV1 la dècada dels 70, “Tierra de los Gigantes” -Land of the Giants-, tractava sobre un grup de personatges que es van encongir fins a la grandària d'una agulla després de ser arrossegats a una tempesta espacial. Amb una durada de 51 episodis i 2 temporades, el programa es va basar en el seu tema: persones encongides que intentaven sobreviure a la captura dels gegants. Em va impressionar tant -so no més- que “El planeta de los simios”.
Avui 20 d’octubre anem a fer una caminada amable de 5 km per l’ermita de sant Joan de Pontons. I, en acabar, traiem el cap a la 2a Fira de la Poma de Pontons, pels carrers del poble. Amb mostra de productes dels pagesos i comerços del poble. I no només pomes de Pontons, un prodigi de la natura, sinó també embotits, olis, vins i cerveses… amb activitats, productes de proximitat i més. Tot productes d’alçada. Què bé que s’hi està!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú