Wajdi Mouawad inaugurava dies enrere la Biennal de Pensament 2024 amb reflexions com aquesta: "El motiu pel qual no hi ha un alto el foc és perquè no es vol. No és que no es pugui aconseguir, és que no es vol. Avui dia, en aquest planeta, vivim una brutalitat pràcticament satànica. Són temps gloriosos per als assassins".
Ho diu a tomb de la commemoració del primer any de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, de tota la sang que ha fet vessar després Benjamin Netanyahu, i de la recent incursió terrestre d'Israel al Líban, el país d'origen de l'escriptor.
L'expressió d'impunitat, de violència extrema i sense límit i d'impossibilitat d'entesa que manifesten les seves paraules fan feredat.
I encara més: ens continuem matant. ¿Per què insistim a descobrir d’on venim, qui va venir abans de nosaltres?
Llegeixo articles del tot dispars sobre el tema. Un de Xavier Giró: La paraula genocidi fa curt a Gaza ( VilaWeb 4/10/2024). A les antípodes, un altre al blog de Jaume Renyer a VilaWeb: El 7 d’Octubre d’Israel vist de Catalunya estant: impostura periodística, polítics mesells i un poble desorientat.
Els documentals del Sense Ficció del 3CAT sobre el tema, d’excel·lent factura, naturalment.
I unes conclusions de la meva collita pròpia:
Fer la vida impossible als altres, deixar-los a la intempèrie sense saber què fer ni on anar no porta enlloc.
La coexistència pacífica hauria de ser una objectiu compartit.
La veritat la construïm entre tots.
El futur l’has de pactar amb els teus contrincants lluny del camp de batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú