L’autor del best-seller dels assaigs, “Sàpiens”, publica ara “Nexus” (Edicions 62) per advertir dels perills de la intel·ligència artificial.
L’historiador i filòsof israelià Yuval Noah Harari analitza la història de les xarxes d’informació que han utilitzat els humans en la història (i han donat lloc a totalitarismes o democràcies) i explica per què la IA és més perillosa que qualsevol arma nuclear.
Harari presenta un assaig llegidor i divulgatiu amb una tesi ben defensada contra el que anomena les teories ingènues sobre la informació que s’utilitzen per alimentar sense fre i sense prou control la intel·ligència artificial (IA).
L’explicació més breu i senzilla de la seva teoria és que “la informació no és veritat ni és coneixement”.
Harari dedica més de 500 pàgines a explicar per què són falsos aquests apriorismes sobre la informació i ho fa repassant la història cultural, religiosa i comunicativa dels humans des que els sàpiens van conviure amb els neandertals. Amb molt d’estil, l’autor farceix la seva història de personatges molt coneguts (Jesucrist, Stalin, Hitler, etc.)
Els algoritmes, la IA, volen prioritzar la permanència dels usuaris en les seves xarxes socials i, per tant, acaba premiant els continguts més estúpids perquè provoquen més respostes, comentaris, etc.
“Els algoritmes han descobert que la millor manera de captar l’atenció és prémer el botó de l’odi, la por o la ràbia. Disseminen missatges d’aquests perquè fan que la gent s’impliqui i estigui més temps enganxada a les xarxes socials. Això no és llibertat de premsa.
(Les receptes de Yuval Noah Harari contra la fi del món. Àlex Milian. El Temps 23/9/2024).
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú