Benvingut/da al meu espai web. El recupero l'octubre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc.

30 de novembre de 2022

QR

Els codis de barres i els codis QR, omnipresents de fa temps, em desperten un gran interès. Llegeixo que els QR, quan semblaven estar en procés de desaparició, la pandèmia del covid va aconseguir revifar-los. Gràcies també a un món cada cop més digital i a una bona practicitat i polivalència.
Talment com passa amb les persones, no hi ha dos codis de barres ni QR del tot iguals.

28 de novembre de 2022

Un abocador planetari

No només s’espolia els països més pobres sinó que, a més a més, se’ls converteix en receptors dels abocadors de les nostres deixalles.
Centenars de cotxes vells a l’abocador municipal Los Verdes, al desert d’Atacama, a 30 quilòmetres de la ciutat d’Iquique, Xile. Turons de roba usada dels Estats Units, l’Àsia i Europa i d’altres deixalles, com milers de neumàtics, contaminen extenses zones d’aquest desert vulnerable, conegut ja com el “pati del darrere” del planeta. ARA Mirades 27/11/2022 FOTO: Martin Bernetti / AFP

27 de novembre de 2022

Diumenge polifònic

Diumenge polifònic. A sant Martí Sarroca, concert solidari contra el càncer de la Polifònica de Vilafranca. “Sons d’aquí i d’allà”, un concert que ja tenen rodat amb temes d’arreu del món. Èxit de públic i de crítica. Són bons. La durada justa, una hora i el repertori per a tots els públics. La posada en escena, polivalent i variada. Ha estat un plaer.

26 de novembre de 2022

Dia del No Comprar Res | Black Friday | Mare

Som una espècie celebrativa, especialment la cultura anglosaxona. Cada dia tenim celebracions de tot tipus. Ahir el Black Friday. Avui el BND Buy Nothing Dy -Dia de No Comprar Res-. Quin galimaties!

Avui la mare hagués fet 104 anys. Va morir el 2010 després d’uns darrers anys amb un alzheimer galopant i despersonalitzador. 

25 de novembre de 2022

Contra la violència envers les dones. La revolució del gènere | LGTBIQA+

Són esfereidores les dades de la violència envers les dones. El doctor JM Campans ho ha dit ben clar: "som una societat masclista, malalta i violenta". Penós i miserable tot plegat.
Ens cal una revolució, de sexe i de gènere. Incorporar un nou marc mental obert i respectuós.
Home i dona. Masculí i femení. Aquesta classificació binària del món deixa fora moltes persones que no s’hi identifiquen. Persones amb altres identitats de gènere i orientacions sexuals representades per les sigles LGTBIQA+
Les noves generacions reivindiquen aquesta diversitat i empenyen la societat a ampliar la mirada més enllà dels genitals. Aquest és un dels reptes del s. XXI
Al dossier especial de l’ARA “La revolució del gènere”, 25/04/2021 hi trobareu tota la informació imprescindible per entendre la qüestió, que no és fàcil. 

24 de novembre de 2022

Crema de restes vegetals

Finalment el Senat ha aprovat derogar la prohibició de crema de restes vegetals a les petites explotacions agràries, com preveuen les normes de la Unió Europea. La pressió de la Unió de Pagesos ha estat determinant. Passejar pel camp i veure l’acumulació de restes vegetals ja era ben trist, un problema majúscul pels pagesos i hortolans.

23 de novembre de 2022

Peix al cove

La peixateria del mercat de sant Salvador ofereix un molt bon servei. El sistema és simple i eficaç: a les 8h de dimarts a dissabte reps, si et dones d`alta, un missatge de whatsapp amb una gravació d’un minut on es veu l’oferta de peix del dia i els preus. Si t’interessa fer alguna comanda la fas tot responent al missatge. De 9 a 14 i de 17 a 20h ja la pots passar a recollir. Això és eficiència i proximitat!
A l’hort planto més espinacs i enciams i cullo bledes i espinacs KM 0 Al carall la globalització!



22 de novembre de 2022

Amb l’aigua al coll | Dia internacional del músic

Catalunya, en alerta per sequera a partir d'aquest dimarts. Com ens hem de veure!
Els que també estan amb l’aigua al coll són els músics, tot i que això ja ve de lluny. Avui és el seu dia internacional. A tots i totes el meu agraïment, perquè ”la vida, sense música, només seria soroll”.

21 de novembre de 2022

ARA | La salut mental dels joves

Amb motiu del Dia Mundial de la Infància l’ARA d’ahir incorporava un dossier sobre la salut mental dels joves. Un diari especial dibuixat per infants de més de 40 escoles. Una delícia, com de costum. Segur que és una feinada però el resultat s’ho val. Com d’important és trencar el tabú! L’enhorabona per aquest i per tots els altres dossiers que aneu fent de manera continuada i constant.   https://drive.google.com/file/d/1kQ_Ty7srKGOISRTh8YgYK7Ao1yYfdryV/view?usp=sharing

20 de novembre de 2022

Món Sant Benet | Experiència gastronòmica L’O

Després d’una dècada llarga torno, gràcies a un regal de jubilació dels companys de la feina, a gaudir d’una experiència gastronòmica al restaurant l’Ó de Món Sant Benet, que gaudeix d’una estrella Michelin.
Sempre està bé entaular-se en un restaurant d’aquest tipus i assaborir les menges exquisides que tens a l’abast en un menú de degustació. Tinc la sensació, però, que la meva percepció ja no és la mateixa que tens enrere. Aquella tirallonga de plats massa elaborats -la cuina desestructura o deconstruïda que diuen ara- en els quals res no és el que sembla ara em cansen, cosa que no em passava anys enrere. Advoco per una cuina més simple, ni tan elaborada ni tan sofisticada. Més estructurada i convencional, sense que arribi a ser la cuina de batalla casolana. 

19 de novembre de 2022

Halldor Mar | Miquel Villalba Castells

El primer cop que vaig sentir Halldor Mar, músic islandès resident a Barcelona, va ser tota una descoberta. Feia patxoca escoltar en anglès cançons catalanes ben cantades. Després va fer algun programa per TV3, "Katalonski", viatjant a diferents llocs del món i contactant amb catalans universals. Fa de bon sentir. Per un moment “hasta” sembla que siguis políglota. https://www.youtube.com/results?search_query=Halldor+Mar
I parlant d'artistes, de músics de de debò debò, parlem el Miquel Villalba Castells, l’hereu de casa. El concert de petit format que ens va oferir al vespre a la capella de Vinseum amb motiu de la cloenda de la instal·lació “Cendrera de somnis” de Fèlix Plantalech, una delícia. Ubicat al bell mig de la capella i rodejat d’una cinquantena de persones ens va oferir una desena de peces en sintonia amb el tema, amb l’ànima de l’exposició: el sentiment de la pèrdua d'il·lusions, els somnis perduts i trencats, l’aposta per un futur sostenible… Un reconstituent per l’esperit. El present i el futur hauria de ser dels joves.

18 de novembre de 2022

En defensa de la mediocritat

Llegeixo unes declaracions de fa anys de Palau i Fabre: “la meva vida amorosa, sexual i eròtica ha estat un desastre: així com sona.”
I unes altres d’un personatge de Julian Barnes, que es defineix a si mateix amb franquesa: “mediocre a la universitat i a la feina; mediocre en l’amistat, en l’amor; mediocre, no cal dir, en el sexe… moralment mediocre”. Els grans escriptors entenen les debilitats diu Miquel Berga. Ben cert.
La mediocritat ben arregladeta potser no sigui del tot abominable. El no destacar ni per dalt ni per baix és una cosa ben habitual. Ara bé quan tothom aspira a pujar al pòdium i a sobresortir desmesuradament la mediocritat cotitza a la baixa. Entenc que entre allò que és sublim i allò que és ridícul hi ha d’haver un espai per a la mediocritat.

17 de novembre de 2022

Amb filosofia

Dia mundial de la filosofia. Com es troba a faltar el programa Amb filosofia que fa uns anys s’emetia pel canal 33! Un programa que responia al desig de saber i a una forma de pensar que neix de l'admiració i la perplexitat davant de les coses que ens envolten.
Emili Manzano i Xavier Antich fent-se preguntes sobre molts dels temes i les circumstàncies que ens envolten. Amb l'ajut de pensadors procedents de diversos àmbits cercaven arguments i traçaven camins per trobar respostes. Que tornin ja, que falta ens fa a tots plegats! 
I un llibre de referència: Plató i un ornitorinc entren en un bar… Entendre la filosofia amb acudits (Daniel Klein i Thomas Cathcart, La Campana, 2008). Es llegeix amb delit i sempre amb el somriure -sovint riallada. 

16 de novembre de 2022

Canvi de temps | pomes de Pontons

Després de mig any de calor desmesurada ja tenim indicis del canvi de temps. Se’n parla als espais dels temps i es palpa en l’ambient. Es veuen reagrupaments d’ocells cap el capvespre i fins i tot els pardals es comporten de diferent manera. Ara se’ls pot veure a l’expectativa, com intuint la baixada de les temperatures, al filat de la terrassa de casa.
A plaça ja fa dies que tornem a tenir pomes. Pomes de Pontons, un prodigi de la natura.
I tot això ell dia que arribem als 8.000.000.000 d'humans i algú que diu "espera que això ho soluciono amb una tercera guerra mundial".

15 de novembre de 2022

Dia mundial sense alcohol

El 15 de novembre se celebra el Dia Mundial Sense Alcohol, una data establerta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar i informar sobre els danys físics i psicològics que produeix el consum d'alcohol. Quant de mal que pot arribar a fer una cosa tan bona!
Em venen al cap un parell de frases relacionades amb el tema.
He tornat a beure així que puc tornar a treballar. Lars Von Trier
Val més borratxo conegut que alcohòlic anònim.
Doncs això, evitem els excessos sense renunciar al consum moderat, que totes les masses piquen. 

14 de novembre de 2022

Agustí Villarroya

Llegeixo l’entrevista que la Montserrat Serra li fa a l'Agustí Villarroya. El Festival Most de cinema de la vinya i el vi li ha fet un reconeixement: li ha atorgat el premi honorífic del festival. L’enhorabona per aquest merescut premi!

Conec de fa 40 anys i aprecio l’Agustí. Fins i tot hem militat en els mateixos partits polítics. Recordaré per sempre més les sortides trimestrals que, sota el paraigua de Vinseum, organitzaven l’Agustí i el Pep Ribas. El que sé de la vinya i el vi ho vaig aprendre en aquestes sortides a peu de vinya dels anys 90.

Uns quants paràgrafs savis de l’entrevista:

Cal que totes les baules del sector vitivinícola es guanyin bé la vida a fi que el món del vi vagi endavant amb qualitat, posant èmfasi a la pagesia, el viticultor.

El naixement de la viticultura moderna l’hauríem de situar a final dels seixanta, principi dels setanta, i ha durat fins ara.

I crec que la viabilitat a llarg termini de la relació entre cultura, vi, paisatge, qualitat i sanitat del producte passa perquè el guany estigui molt ben repartit entre tots els actors del procés, perquè tothom s’hi pugui guanyar la vida.

13 de novembre de 2022

Estiuet de sant Martí

Aquest any també. També tenim us estiuet de sant Martí a meitat de novembre. Esplèndid per moltes coses però fora de lloc. Pel que sembla ja ens podem anar acostumant. Fem una caminada de 2 hores per l’antic camí de Pacs cap a la muntanya de sant Pau i de tornada cap a casa. De màniga curta i amb ulleres de sol, talment com si fos el mes de setembre. Entre poc i massa! Que arribi el fred, que és el que toca. Que no ens despisti més i que les plantes, els animals i les persones humanes no patim les conseqüències.

12 de novembre de 2022

Infidelitats, solteria, amistat: el final de l'amor al segle XXI

L’11 de novembre al Japó és el dia de la solteria. Tinc entès que el fet de no tenir parella està molt mal considerat socialment i que fins i tot és una pràctica habitual contractar els serveis d’una persona acompanyant en les trobades familiars, en cas de no tenir parella.

Llegeixo l’article de la Núria Juanico a l’ARA: Infidelitats, solteria, amistat: el final de l'amor al segle XXI. Amazon Prime Video estrena 'El fin del amor', l'adaptació audiovisual del 'bestseller' de Tamara Tenenbaum sobre les relacions mil·lennials.

Fa temps que la idea de l'amor romàntic al segle XXI està contra les cordes, però el 2019 la filòsofa i escriptora Tamara Tenenbaum (Buenos Aires, 1989) va posar-hi paraules i va convertir-se en un fenomen mundial. Tenenbaum és autora de l'assaig El fin del amor. Amar y follar en el siglo XXI (Seix Barral, 2021), en què posa en qüestió el model d'amor monògam que impera en les societats occidentals.Els temps estan canviant i les possibilitats de relacionar-se es multipliquen i evolucionen. L’amor per sempre conviu amb altres models de relació més oberts i adaptats als nous temps. Aquesta és la galàxia dels diversos tipus de relacions sexoafectives (Núria Jorba): monogàmia (l’amor per sempre o per a una temporada), hibridisme (cadascú fa el que vol i necessita), poliamor (puc estimar dues o tres o més persones), relacions obertes (estic amb tu però me’n vaig al llit amb d’altres), anarquia relacional (sense normes ni etiquetes), afinitat (separats amb fills i altres separats amb fills), living apart together (junts però no sota el mateix sostre)... Qualsevol fórmula pots ser bona… per no haver de llogar els serveis d’una persona de companyia.

11 de novembre de 2022

Negacionistes

El programa de TV3 Sense ficció de dimarts deixava al descobert els grans negacionistes del canvi climàtic. La Mònica Planas ho comenta amb detall i precisió a l’ARA.

El documental ens alerta sobre com xarlatans sense escrúpols i farsants a sou, que formen part d’una organització que actua fora de la llei, s’infiltren als mitjans per intoxicar l’opinió pública. Aquests tertulians a sou s’acaben convertint en herois que desmenteixen amb total impunitat estudis i dades certes.

Tot i no tenir cap títol acadèmic ni cap prestigi periodístic que els avali, la seva capacitat discursiva i la prepotència a l’hora d’intervenir esperona les televisions a convidar-los, atribuint-los autoritat i popularitat.

Esclar que no tots els negacionistes són tertulians. També trobem polítics disposats a negar tot allò que no els convé, des de la manca de metges a la sanitat pública a les atrocitats i la barbàrie de la guerra. A tots ells no els vull fap mal, només una llarga febrada. I a cagar a la via!

10 de novembre de 2022

Dia mundial de les llibreries

La llibertat és una llibreria, diu Joan Margarit. La pàtria és una biblioteca, diu Elías Canetti. Llegir és viure més i molt millor, diu Emili Teixidor. Escrivim, deia la Montserrat Roig, per escapar de la mort, però també per alliberar les paraules de la presó, de totes les presons.La lectura no exclou la vida, al contrari: l’engrandeix, la millora, li dóna sentit. No s’acaba el món per no llegir: només s’empetiteix. Encara que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquem als llibres la metàfora de la felicitat, deia l'Emili Teixidor. [Fragments de la més misteriosa de totes les raons. Eva Piquer, ara llegim, 2012]

9 de novembre de 2022

Transhumància

Llegeixo a l’Eix Diari una notícia interessant: De Santa Coloma de Queralt a Cunit: "He recuperat un camí ramader per on no em deixaven passar", celebra el pastor.

S’ha recuperat una altra carrerada, i això sempre és una bona notícia. Les carrerades, els camins ramaders que seguia el bestiar quan pujava a muntanya o en baixava, són ara rutes de primera.

El litoral de la vegueria Penedès era un destí preuat del bestiar que baixava del Pirineu amb l’arribada del fred. A Santa Margarida i els Monjos se celebra a l’octubre la fira de la transhumància amb tot un seguit d’activitats interessants.

La transhumància també era una pràctica anual a la meseta castellana. El pare era un més dels homes que, amb l’arribada de l’hivern, es desplaçava amb algun altre pastor i els ramats d’ovelles respectius al reino, al litoral del País Valencià, durant un parell o tres de mesos, i només en comptadíssimes excepcions tornaven per algun dia al poble, a uns 150 km de distància.

Des del sofà de casa veig una fotografia d’un ramat d’ovelles. De procedència desconeguda, la vaig trobar en una parada de rampoines i no vaig dubtar ni un moment a endur-me-la. És la baula que em connecta amb els meus orígens. No convé oblidar mai d’on venim, tenir clar cap on anem i haver calculat quant ens costarà.

8 de novembre de 2022

Montblanc... amb una certa nostàlgia

Matinal montblanquina. La residència, trista i nostàlgica, com de costum. Parlo un moment amb l’Antònia, la mare d’un company d’estudis. Amb prou feines lliga caps i fins passats uns minuts no li ve la imatge al cap: tu ets el ros de mal pel que passava pel davant de casa! Observo el comportament de més gent coneguda que jo reconec al cap dels anys però que dubto que ells se’n recordin.

I cap a cal notari. A formalitzar la venda del pis dels pares, que mai no ha estat ben bé casa meva però que sí, que també, des de 1.978 Un rampell de nostàlgia m’invaeix per uns moments. El Driss, un jove amb empenta pel que sembla, farà i desfarà i li donarà una segona vida, que ja tocava. Li lliuro les claus, talment com si li lliurés un tros de vida. 

7 de novembre de 2022

De viatge... des del sofà de casa

Aquest cap de setmana he tombat pel món… des del sofà de casa. Amb Xavier Moret i Toni Arbonés, amb Catalunya Ràdio. Tots dos ens fan mirar el món amb les orelles. I molt bé per cert! Xavier Moret va explicar el darrer viatge fet a Tallin. Toni Arbonés, el viatger de la gran Anaconda, a la baixa Califòrnia. Durant l'era dels descobriments, Califòrnia existia com a idea abans d'arribar-hi els europeus. Fins i tot s'esmentava en escrits on es descrivia "l'illa de Califòrnia" com una terra a l'oest del Carib, "a prop del Paradís Terrenal, poblada de dones negres, sense cap home, que vivien a l'estil de les amazones".

La meva moderna ja ho té això. Sense haver anat més enllà d’Igualada ni de santa Maria dels Horts sí que és cert que, mentalment, he arribat molt més enllà, de la mà i de la veu d’uns grans viatgers que setmana a setmana ens porten de viatge per tot el planeta.

6 de novembre de 2022

ARA. Especial d'artista. Eugènia Balcells

Des del primer dia que sóc suscriptor fidel del diari ARA. En format paper els caps de setmana i en digital la resta dels dies. Les edicions amb suplements dels caps de setmana, fantàstiques. I els especials com el d’avui, una meravella, un regal preuat Ja n’hi ha hagut d’altres amb la col·laboració de Miquel Barceló, Perejaume, Jaume Plensa, Ferran Adrià i d’altres.
La col·laboració entre el periodisme i la creació artística no té límits i sempre és enriquidora. L'Eugènia Balcells ha estat una descoberta per part meva. Per poc que pugui miraré de no perdre’m l’exposició Eugènia Balcells, ella, una i altra vegada, fins el 22/1/2023 a Can Framis (BCN).

5 de novembre de 2022

El món en imatges | Kabul sense cinemes

L’exposició del World Press Photo torna al CCCB de Barcelona, on es pot visitar fins a l’11 de desembre. Aquesta fotografia (Bram Janssen / AFP / World Press Photo) mostra Asita Ferdous, directora d’un cinema de Kabul (Afganistan) anomenat Ariana, asseguda al sofà de casa seva. Tres mesos després de l’arribada dels talibans al poder –l’agost del 2021– encara no li havien permès tornar a la feina pel fet de ser dona.

El cinema és molt poderós. Com la fotografia és un dels últims reductes que ens queden de la veritat. I la veritat avui està molt tocada (Míriam Díez, petons de cine).

Com la música, és també una eina de construcció massiva, de ciutadania, de valors, de respecte, de cooperació… Res a veure amb la visió del món cruel, despietada, retrògrada i masclista que impera encara a hores d’ara a bona part del nostre planeta.

4 de novembre de 2022

El millor fotoperiodisme de denuncia a l'exposició World Press Photo 2022 del CCCB

Fins l’11 de desembre al CCCB de BCN podem gaudir de l’exposició World Press Photo 2022. La nova edició del World Press Photo es caracteritza per tenir un afany més global que les anteriors. La fundació que organitza el guardó ha canviat d’estratègia. Enguany hi ha quatre noves categories i un sistema regional distribuït en sis zones geogràfiques

La imatge premiada amb el World Press Photo de l’Any és Escola residencial de Kamloops, d’Amber Bracken. S’hi poden veure diversos vestits vermells penjats al llarg d’una carretera que són un homenatge als nens que van morir en aquest internat del Canadà. En aquesta institució constituïda per forçar l’assimilació cultural dels nens indígenes, l’any passat s’hi van trobar 215 cossos sense identificar en una fossa comuna.


3 de novembre de 2022

Bledes assolellades

Avui fa just un mes que preparàvem la terra de l’hort per plantar les primeres hortalisses. La primera tongada ja està gairebé a punt de collita i la segona va fent sense pressa. Enciams, bledes, porros, apis, faves, pèsols, bròcolis… van creixent.
Les cols són les que ho tenen més complicat. Una eruga invisible es va menjant les fulles sistemàticament i no trobem la manera de fer-li la pell. Una cosa o altra hi havia d’haver, oi?
El que també ens té intrigats són les abelles-vespes de procedència desconeguda (això del canvi climàtic porta tota mena d’hostes desconeguts) que proliferen. I també uns foradets fets amb paciència i ofici per part d’algun altre animaló que molts operaris de la pedra seca ja voldrien saber fer.
Avui hem tret les males herbes, bàsicament ortigues, ara que encara són tendres i petites. I hem regat, que en aquest país no sap ploure. Prenc un manat de bledes assolellades cap a casa, regal del pagès titular. Ja tenim la verdura pel vespre.


Exhumades de matinada les restes del general franquista Queipo de Llano

Dos apunts al Twitter, entre molts d’altres, que fan pensar. I molt!
Queipo de Llano va ordenar l'assassinat de més de quaranta mil persones, entre elles estava Lorca, a més de la violació i tortura a milers de dones. Que les seves restes isquen de la Macarena, era un deute democràtic.
71 anys han estat venerant a l'assassí psicòpata guardat per una germanor d'acòlits franquistes i protegit per l'estat
No se sap la seva destinació, però serà la que no es mereix, l'únic lloc adequat es un pou cec d'aigües tan negres com la seva ànima.

2 de novembre de 2022

Dia dels Difunts

Avui, dia dels difunts, l’associació Dret a morir dignament de Vilafranca organitza un acte obert: Parlem de la mort i dels comiats.

L’associació convida a unir-se al moviment ciutadà per una mort digna. Lliures fins al final és la consigna d’un dels seus fulletons. Defensen la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan es pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Defensen la necessitat de deixar constància de tot plegat en un testament vital.

Tot el que faci amb sentit comú per ajudar afrontar el procés de dol i com tractar les persones que són prop de la mort, ben fet estarà. Ens cal una mirada intimista i serena a la mort, l’últim tabú.



1 de novembre de 2022

1 de novembre -històric-

Cap a l’adolescència tardana, dels 17 als 20, el període anual el dividíem en dues parts de sis mesos cadascuna. De l’1 de maig a l’1 de novembre i viceversa.

L’1 de maig posàvem en circulació la roba d’estiu, fèiem el primer bany de la temporada a la platja del Miracle i, a les 12h, participàvem a la mani a la rambla Nova de Tarragona.
L’1 de novembre desfèiem el camí. Deixàvem de banda la roba d’estiu i encarrilàvem la temporada d’hivern. Pantalons llargs i camisa de màniga llarga.
També aprofitàvem aquestes diades assenyalades per anar a la barberia i tallar-nos els cabells, ja ben llargs -xolles que dèiem nosaltres-, ben llargs i descurats.
Ara, més de quaranta anys després, ja no mantinc aquestes rutines, ara en tinc d’altres ben diferents. Aquest any sí, he aguantat la calça curta fins el dia d’avui, encara que això no tingui cap mèrit amb temperatures de 20 graus a les 20h  
Portem sis mesos de temperatures especialment caloroses i no s’ensuma cap treva. Aquest temps ens està canviat la vida. I també complicant encara més la vida a molts milions de  persones que ja la tenien complicada fins ara.