L’11 de novembre al Japó és el dia de la solteria. Tinc entès que el fet de no tenir parella està molt mal considerat socialment i que fins i tot és una pràctica habitual contractar els serveis d’una persona acompanyant en les trobades familiars, en cas de no tenir parella.
Llegeixo l’article de la Núria Juanico a l’ARA: Infidelitats, solteria, amistat: el final de l'amor al segle XXI. Amazon Prime Video estrena 'El fin del amor', l'adaptació audiovisual del 'bestseller' de Tamara Tenenbaum sobre les relacions mil·lennials.
Fa temps que la idea de l'amor romàntic al segle XXI està contra les cordes, però el 2019 la filòsofa i escriptora Tamara Tenenbaum (Buenos Aires, 1989) va posar-hi paraules i va convertir-se en un fenomen mundial. Tenenbaum és autora de l'assaig El fin del amor. Amar y follar en el siglo XXI (Seix Barral, 2021), en què posa en qüestió el model d'amor monògam que impera en les societats occidentals.Els temps estan canviant i les possibilitats de relacionar-se es multipliquen i evolucionen. L’amor per sempre conviu amb altres models de relació més oberts i adaptats als nous temps. Aquesta és la galàxia dels diversos tipus de relacions sexoafectives (Núria Jorba): monogàmia (l’amor per sempre o per a una temporada), hibridisme (cadascú fa el que vol i necessita), poliamor (puc estimar dues o tres o més persones), relacions obertes (estic amb tu però me’n vaig al llit amb d’altres), anarquia relacional (sense normes ni etiquetes), afinitat (separats amb fills i altres separats amb fills), living apart together (junts però no sota el mateix sostre)... Qualsevol fórmula pots ser bona… per no haver de llogar els serveis d’una persona de companyia.
Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada