Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

14 de novembre del 2022

Agustí Villarroya

Llegeixo l’entrevista que la Montserrat Serra li fa a l'Agustí Villarroya. El Festival Most de cinema de la vinya i el vi li ha fet un reconeixement: li ha atorgat el premi honorífic del festival. L’enhorabona per aquest merescut premi!

Conec de fa 40 anys i aprecio l’Agustí. Fins i tot hem militat en els mateixos partits polítics. Recordaré per sempre més les sortides trimestrals que, sota el paraigua de Vinseum, organitzaven l’Agustí i el Pep Ribas. El que sé de la vinya i el vi ho vaig aprendre en aquestes sortides a peu de vinya dels anys 90.

Uns quants paràgrafs savis de l’entrevista:

Cal que totes les baules del sector vitivinícola es guanyin bé la vida a fi que el món del vi vagi endavant amb qualitat, posant èmfasi a la pagesia, el viticultor.

El naixement de la viticultura moderna l’hauríem de situar a final dels seixanta, principi dels setanta, i ha durat fins ara.

I crec que la viabilitat a llarg termini de la relació entre cultura, vi, paisatge, qualitat i sanitat del producte passa perquè el guany estigui molt ben repartit entre tots els actors del procés, perquè tothom s’hi pugui guanyar la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada