Cap a l’adolescència tardana, dels 17 als 20, el període anual el dividíem en dues parts de sis mesos cadascuna. De l’1 de maig a l’1 de novembre i viceversa.
L’1 de maig posàvem en circulació la roba d’estiu, fèiem el primer bany de la temporada a la platja del Miracle i, a les 12h, participàvem a la mani a la rambla Nova de Tarragona.
L’1 de novembre desfèiem el camí. Deixàvem de banda la roba d’estiu i encarrilàvem la temporada d’hivern. Pantalons llargs i camisa de màniga llarga.
També aprofitàvem aquestes diades assenyalades per anar a la barberia i tallar-nos els cabells, ja ben llargs -xolles que dèiem nosaltres-, ben llargs i descurats.
Ara, més de quaranta anys després, ja no mantinc aquestes rutines, ara en tinc d’altres ben diferents. Aquest any sí, he aguantat la calça curta fins el dia d’avui, encara que això no tingui cap mèrit amb temperatures de 20 graus a les 20h
Portem sis mesos de temperatures especialment caloroses i no s’ensuma cap treva. Aquest temps ens està canviat la vida. I també complicant encara més la vida a molts milions de persones que ja la tenien complicada fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada