Els resultats de les eleccions municipals han estat un cop dur. Pinten bastos. Hi ha una onada reaccionaria que travessa el món i que ha arribat amb força a l’Estat espanyol i també a Catalunya.
Tot plegat, sumat a la irrupció de l’extrema dreta de Vox a molts ajuntaments i a unes eleccions espanyoles convocades per al 23 de juliol, que poden suposar l’ascens d’un govern de la dreta i l’extrema dreta a l'Estat.
L’article “La Trump” aparegut al diari Der Spiegel (El Temps, 24/05/2023) és interessant. Un apunt de la personalitat d’Isabel Díaz Ayuso, que va aparèixer del no-res i s’ha convertit en estrella de la política gairebé d’un dia per l’altre.
A Espanya, Ayuso no deixa ningú indiferent: o l’odiem, o l’adoren. Els que la critiquen la descriuen com un perill, una persona que els recorda la figura de Donald Trump, i temen la direcció que puguin prendre els esdeveniments amb ella.
Amb Ayuso un no s’avorreix mai. Tan aviat menysprea el canvi climàtic com li diu a una líder de l’oposició que, si vol plorar, es quedi a casa. Durant la pandèmia va arribar a afirmar que Podemos eren “pitjor que el virus”. I ha pronunciat frases com ara: “Si t’anomenen feixista és que ets al costat bo de la història.”
És el paradigma del populisme, del negacionisme, del supremacisme, del madridisme i de l'egoisme. Demagògia en estat pur. Fa feredat.
31 de maig de 2023
29 de maig de 2023
Una altra governança, un altre model d’eleccions
En plena ressaca electoral de les municipals d’ahir, en plena festa de la democràcia (!¿?¡) m’és imprescindible demanar una altra governança, un altre model d’eleccions, municipals i no municipals, i també una altra manera de governar el país.
Dionís Guiteras al seu llibre “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” ja reclama un nou model de governança republicana, que comportaria que el Govern de Catalunya dissenyaria les grans polítiques o línies mestres en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que aquestes es dirigirien des del territori estructurant-se en quatre nivells: municipi, “nou model” de consells comarcals, vegueries o diputacions i Generalitat.
Es tractaria de detectar les fortaleses i les necessitats territorials, la qual cosa permetria l’aterratge de les grans polítiques de manera eficaç. eficient i selectiva. Seria la millor manera de determinar quins seran els problemes que haurem d'afrontar en el futur.
El paper dels municipis és clau per incentivar la democràcia deliberativa. Els governants tenen la responsabilitat de generar debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania en el seu dia a dia, propiciar la reflexió des d’una mirada de futur i mostrar els resultats del procés participatiu” (pàg. 177-179)
L’experiència del Dionís al Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, reconvertit el 2015 amb la creació de la comarca del Moianès en el Consell Comarcal del Moianès va fer possible un nou model de governança agosarada però viable i efectiva.
Res a veure amb l’espectacle lamentable de les campanyes electorals, dels dies de reflexió i de la “festa de la democràcia” que ens volen inocular sense escrúpols i que entre tots plegats ens hem imposat des de fa 45 anys, hereus com som del règim del 78 (o potser del 39?).
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” algunes pràctiques d’arreu del món civilitzat que millorarien -i molt- les dinàmiques rutinàries, caciquils i desmovilitzadores dels processos electorals i els sistemes polítics com ara el de l’Estat espanyol.
Josep Sala i Collell al seu article “Un altre model d’eleccions municipals” (Vilaweb, 26/05/2023) ens il·lustra sobre el sistema electoral noruec. Uns apunts clarificadors:
“Des del 1945 les eleccions noruegues es fan un dilluns de setembre dels anys senars, i les locals i les nacionals es van alternant. Això vol dir que no és possible anticipar comicis, i que els resultats són vàlids per a una legislatura sencera de quatre anys (aquesta tradició que han muntat els governs de Madrid de tornar a fer votar la gent si no els agraden els resultats aquí seria impossible). Com que el sistema de repartiment d’escons és força més proporcional, hi ha més partits polítics, les coalicions són inevitables i els candidats anuncien amb antelació a qui donaran suport per a primer ministre o batlle.
Les campanyes són força discretes, el país no s’omple de cartells i la presència als mitjans és més reduïda. Els partits ocupen el carrer més cèntric de cada municipi, i allà hi munten la parada, que pot ser una caseta de fusta, una tenda de plàstic o una caravana, com si fossin una barraca de festa major. Els candidats hi són durant les hores centrals del dia, ofereixen cafè, reparteixen la propaganda, donen globus als nens i estan disponibles per a qualsevol pregunta dels electors. En un país de grans consensos, els programes electorals s’assemblen força, i tots els partits col·loquen l’educació com un dels tres punts prioritaris.
Les eleccions municipals a Noruega es regeixen per un sistema de llistes semiobertes que dóna més poder als votants. Els acadèmics que ho estudien diuen que el sistema afavoreix els joves i les minories, i tenir una democràcia més oberta permet que de tant en tant el poble s’organitzi i hi hagi una sorpresa”. Jo m’apunto al sistema noruec. I compte que el que està en joc és la qualitat de la democràcia.
Dionís Guiteras al seu llibre “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” ja reclama un nou model de governança republicana, que comportaria que el Govern de Catalunya dissenyaria les grans polítiques o línies mestres en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que aquestes es dirigirien des del territori estructurant-se en quatre nivells: municipi, “nou model” de consells comarcals, vegueries o diputacions i Generalitat.
Es tractaria de detectar les fortaleses i les necessitats territorials, la qual cosa permetria l’aterratge de les grans polítiques de manera eficaç. eficient i selectiva. Seria la millor manera de determinar quins seran els problemes que haurem d'afrontar en el futur.
El paper dels municipis és clau per incentivar la democràcia deliberativa. Els governants tenen la responsabilitat de generar debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania en el seu dia a dia, propiciar la reflexió des d’una mirada de futur i mostrar els resultats del procés participatiu” (pàg. 177-179)
L’experiència del Dionís al Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, reconvertit el 2015 amb la creació de la comarca del Moianès en el Consell Comarcal del Moianès va fer possible un nou model de governança agosarada però viable i efectiva.
Res a veure amb l’espectacle lamentable de les campanyes electorals, dels dies de reflexió i de la “festa de la democràcia” que ens volen inocular sense escrúpols i que entre tots plegats ens hem imposat des de fa 45 anys, hereus com som del règim del 78 (o potser del 39?).
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” algunes pràctiques d’arreu del món civilitzat que millorarien -i molt- les dinàmiques rutinàries, caciquils i desmovilitzadores dels processos electorals i els sistemes polítics com ara el de l’Estat espanyol.
Josep Sala i Collell al seu article “Un altre model d’eleccions municipals” (Vilaweb, 26/05/2023) ens il·lustra sobre el sistema electoral noruec. Uns apunts clarificadors:
“Des del 1945 les eleccions noruegues es fan un dilluns de setembre dels anys senars, i les locals i les nacionals es van alternant. Això vol dir que no és possible anticipar comicis, i que els resultats són vàlids per a una legislatura sencera de quatre anys (aquesta tradició que han muntat els governs de Madrid de tornar a fer votar la gent si no els agraden els resultats aquí seria impossible). Com que el sistema de repartiment d’escons és força més proporcional, hi ha més partits polítics, les coalicions són inevitables i els candidats anuncien amb antelació a qui donaran suport per a primer ministre o batlle.
Les campanyes són força discretes, el país no s’omple de cartells i la presència als mitjans és més reduïda. Els partits ocupen el carrer més cèntric de cada municipi, i allà hi munten la parada, que pot ser una caseta de fusta, una tenda de plàstic o una caravana, com si fossin una barraca de festa major. Els candidats hi són durant les hores centrals del dia, ofereixen cafè, reparteixen la propaganda, donen globus als nens i estan disponibles per a qualsevol pregunta dels electors. En un país de grans consensos, els programes electorals s’assemblen força, i tots els partits col·loquen l’educació com un dels tres punts prioritaris.
Les eleccions municipals a Noruega es regeixen per un sistema de llistes semiobertes que dóna més poder als votants. Els acadèmics que ho estudien diuen que el sistema afavoreix els joves i les minories, i tenir una democràcia més oberta permet que de tant en tant el poble s’organitzi i hi hagi una sorpresa”. Jo m’apunto al sistema noruec. I compte que el que està en joc és la qualitat de la democràcia.
27 de maig de 2023
El sentit de la vida
Avui fa 8 anys que un amic meu va patir un ictus. Una caiguda fulminant, 15 dies de sedació entre la vida i la mort, 5 setmanes a l’hospital, 18 dies a la Guttmann i el primer cap de setmana cap a casa. L’estada a la Guttmann es va perllongar més temps.
Un parell de setmanes abans havíem estat passejant per les seves vinyes acabades de plantar a Barberà de la Conca i comentant el futur immediat i la jubilació que ja es veia venir.
En rebre la trucada, l’endemà mateix, vaig haver de seure, dret no podia suportar el dolor i el desconsol. Vaig tardar una bona estona a recuperar-me de la patacada. I vaig plorar i a renegar com mai m’hagués imaginat. Des dels 13 anys que ens coneixíem i després d’haver viscut plegats i compartit tot allò que importa m’era molt difícil de pair la magnitud de la tragèdia.
L’admirava i admiro a hores d’ara. La seva capacitat de treball, la seva polivalència, el seu determini fins a les últimes conseqüències. Una persona que es dóna poca trascendència, que té sentit de l’humor, que ha trobat un bon equilibri mental i emocional i procura encomanar-lo. Una persona que estima la vida.
Vaig somatitzar el significat de la paraula resiliència: la capacitat dels individus de sobreposar-se als traumes i dolors emocionals. I la importància de gaudir de suports afectius i donar un sentit a la vida. El sentit de la vida deu ser en el fet de tornar a començar de nou cada dia i superar de tant en tant una sotragada de les que fan època, deia el Carles Capdevila. La vida se’ns complica de vegades una mica més del compte.
Un parell de setmanes abans havíem estat passejant per les seves vinyes acabades de plantar a Barberà de la Conca i comentant el futur immediat i la jubilació que ja es veia venir.
En rebre la trucada, l’endemà mateix, vaig haver de seure, dret no podia suportar el dolor i el desconsol. Vaig tardar una bona estona a recuperar-me de la patacada. I vaig plorar i a renegar com mai m’hagués imaginat. Des dels 13 anys que ens coneixíem i després d’haver viscut plegats i compartit tot allò que importa m’era molt difícil de pair la magnitud de la tragèdia.
L’admirava i admiro a hores d’ara. La seva capacitat de treball, la seva polivalència, el seu determini fins a les últimes conseqüències. Una persona que es dóna poca trascendència, que té sentit de l’humor, que ha trobat un bon equilibri mental i emocional i procura encomanar-lo. Una persona que estima la vida.
Vaig somatitzar el significat de la paraula resiliència: la capacitat dels individus de sobreposar-se als traumes i dolors emocionals. I la importància de gaudir de suports afectius i donar un sentit a la vida. El sentit de la vida deu ser en el fet de tornar a començar de nou cada dia i superar de tant en tant una sotragada de les que fan època, deia el Carles Capdevila. La vida se’ns complica de vegades una mica més del compte.
26 de maig de 2023
Vinícius o la hipocresia d’un debat trampós
La Viviane Ogou ho té clar: “Si voleu pronunciar-vos enfront del racisme no ho feu amb el Vinícius, pronuncieu-vos sobre les morts al mar i el maltractament diari. Un debat tan superficial no avança cap a la transformació sistèmica que necessitem: Vivim en un Estat amb 600.000 persones sense permís de residència, tot i que la regularització de tota aquesta gent faria que deixessin de viure en la misèria, la incertesa constant, l'ansietat i alguns al carrer.”
Des que va esclatar la polèmica pels insults contra Vinícius que hem de suportar un allau de declaracions i actuacions penoses, cap de les quals ha fet esment del comportament egòlatra, capritxós, desconsiderat i irresponsable del tal Vinícius. La resposta de la maquinària de l’estat ha estat ràpida i previsible, sense anar al fons de la qüestió naturalment.
L’agressió que va perpetrar i la gesticulació despectiva dirigida a les grades del València es mereixen un càstig exemplar. I més ben bé igual el blanc que el negre. No ens deixem arrossegar per debats trampa. A cagar a la via!
Des que va esclatar la polèmica pels insults contra Vinícius que hem de suportar un allau de declaracions i actuacions penoses, cap de les quals ha fet esment del comportament egòlatra, capritxós, desconsiderat i irresponsable del tal Vinícius. La resposta de la maquinària de l’estat ha estat ràpida i previsible, sense anar al fons de la qüestió naturalment.
L’agressió que va perpetrar i la gesticulació despectiva dirigida a les grades del València es mereixen un càstig exemplar. I més ben bé igual el blanc que el negre. No ens deixem arrossegar per debats trampa. A cagar a la via!
25 de maig de 2023
Acte d'Homenatge Jubilats durant l'any 2022
Rebo un correu de la meva exquefa del Departament d’Educació. M’inviten a l’acte d'Homenatge Jubilats durant l'any 2022, que aquest any es farà el 25 de maig en un institut de l’Hospitalet. Les persones interessades cal que omplin un qüestionari. Aquest cop no es podrà fer broma amb aquell acudit recurrent que venia a dir que la màfia, a diferència del Departament d'Educació, sí que està organitzada.
No tinc per costum participar en aquest tipus de celebracions i no faré avui una excepció. Amb prou feines vaig organitzar la celebració de la meva pròpia jubilació en una trobada de petit format i de proximitat -a 100 metres de la feina-, amb molt de gust això sí!
Estic feliçment jubilat des de l’1 de setembre de 2022. He canviat de rutines i disposo d’un munt d’hores al dia per a fer el que em dona la gana… i encara em falten hores segons com! Porto un tros d’hort; llegeixo i escric a diari una bona estona; dono un cop de mà en alguna activitat de potenciació de l’ús social del català; col·laboro amb el Banc d’aliments… i bado quan em ve de gust.
No tinc per costum participar en aquest tipus de celebracions i no faré avui una excepció. Amb prou feines vaig organitzar la celebració de la meva pròpia jubilació en una trobada de petit format i de proximitat -a 100 metres de la feina-, amb molt de gust això sí!
Estic feliçment jubilat des de l’1 de setembre de 2022. He canviat de rutines i disposo d’un munt d’hores al dia per a fer el que em dona la gana… i encara em falten hores segons com! Porto un tros d’hort; llegeixo i escric a diari una bona estona; dono un cop de mà en alguna activitat de potenciació de l’ús social del català; col·laboro amb el Banc d’aliments… i bado quan em ve de gust.
El Roderic es jubila 31/8/2022 https://www.youtube.com/watch?v=tC2lKC_bzrc
24 de maig de 2023
Mítings electorals 28M2023
Aquesta setmana he assistit a un parell de mítings electorals de les municipals de diumenge 28. El dilluns al de Vilafranca en comú -VeC- i ahir dimarts al d’ERC
Ja ho sabem, són actes públics de caràcter polític amb intervenció de personalitats, que tenen la finalitat de transmetre idees, atraure l'adhesió, el vot, etc.
Actes pel consum intern, per a la pròpia parròquia ja convençuda. Constato l’assistència més escassa que anys enrere i també més envellida, potser la mateixa gent amb uns quants anys més a sobre.
Al míting de VeC intervenen les tres caps de llista i ho fan amb més seguretat i convenciment que setmanes enrere. N’han après tot i que es nota que no els resulta fàcil.
A l’acte d’ERC intervenen, a més d’un parell de candidates que no vaig arribar a temps d’escoltar, el cap de llista i altres polítics d'àmbit nacional: Carme Forcadell, Teresa Jordà i Oriol Junqueras, tots ells amb més taules i amb experiència en aquest terreny.
Intervencions excessivament llargues, discursos excessivament partidistes, poc crìtics i autocomplaents, consignes poc estimulants, reiteratives i sense ganxo… talment com si tothom es considerés el pam de net.
En resum: una litúrgia ja ben coneguda, ben bé igual a la de totes les legislatures i ja en portem 12!Enllaço un article molt interessant de Vicent Partal: "Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions" https://ja.cat/Partaleleccions
Ja ho sabem, són actes públics de caràcter polític amb intervenció de personalitats, que tenen la finalitat de transmetre idees, atraure l'adhesió, el vot, etc.
Actes pel consum intern, per a la pròpia parròquia ja convençuda. Constato l’assistència més escassa que anys enrere i també més envellida, potser la mateixa gent amb uns quants anys més a sobre.
Al míting de VeC intervenen les tres caps de llista i ho fan amb més seguretat i convenciment que setmanes enrere. N’han après tot i que es nota que no els resulta fàcil.
A l’acte d’ERC intervenen, a més d’un parell de candidates que no vaig arribar a temps d’escoltar, el cap de llista i altres polítics d'àmbit nacional: Carme Forcadell, Teresa Jordà i Oriol Junqueras, tots ells amb més taules i amb experiència en aquest terreny.
Intervencions excessivament llargues, discursos excessivament partidistes, poc crìtics i autocomplaents, consignes poc estimulants, reiteratives i sense ganxo… talment com si tothom es considerés el pam de net.
En resum: una litúrgia ja ben coneguda, ben bé igual a la de totes les legislatures i ja en portem 12!Enllaço un article molt interessant de Vicent Partal: "Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions" https://ja.cat/Partaleleccions
22 de maig de 2023
Lligar-se bé les espardenyes
Estic llegint “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” de Dionís Guiteras i Rubió. Una troballa excel·lent! Com diu Martí Boada al pròleg, lluny sels discursos teòrics mostra un discurs assaonat a peu d’obra basat en el realisme i vinculat al territori i al país. “Pensa globalment i actua localment”.
Un llibre divulgatiu, entenedor, colpidor i lúcid. El territori reclama governança efectiva, prenent l’administració local com a motor. El model actual grinyola, convé superar l’òptica urbana de l'administració actual, desfasada i ofegada per la paperassa i la fiscalitat.
N’havia sentit parlar de la tasca feta pel Dionís i l’equip d’Ara Moià a l’ajuntament. Ara que faig una cerca i consulto el seu programa electoral sento una admiració total per la feina feta els darrers 12 anys i pel seu programa electoral. Ho tenen fàcil els moianencs.
En un país on els missatges i les campanyes electorals són habitualment decebedores i lamentables és gratificant trobar iniciatives com Ara Moià i persones humanes com el Dionís.
L’espardenya com a síntesi d’allò respectuós amb la natura global i local, rural i urbà, tradicional i innovador i calçat ideal si et suen els peus.
Un llibre divulgatiu, entenedor, colpidor i lúcid. El territori reclama governança efectiva, prenent l’administració local com a motor. El model actual grinyola, convé superar l’òptica urbana de l'administració actual, desfasada i ofegada per la paperassa i la fiscalitat.
N’havia sentit parlar de la tasca feta pel Dionís i l’equip d’Ara Moià a l’ajuntament. Ara que faig una cerca i consulto el seu programa electoral sento una admiració total per la feina feta els darrers 12 anys i pel seu programa electoral. Ho tenen fàcil els moianencs.
En un país on els missatges i les campanyes electorals són habitualment decebedores i lamentables és gratificant trobar iniciatives com Ara Moià i persones humanes com el Dionís.
L’espardenya com a síntesi d’allò respectuós amb la natura global i local, rural i urbà, tradicional i innovador i calçat ideal si et suen els peus.
18 de maig de 2023
Les orenetes anuncien pluges, tempestes i pedregades
El meteoròleg Xavi Freixes fa una previsió del temps. Parla sense embuts i és molt crític amb el govern català en aquest vídeo: https://www.elnacional.cat/ca/temps-avui/orenetes-anuncien-fortes-pluges-tempestes-pedregades-catalunya_1027134_102.html
Visca la meteorologia popular. Tant de bo que plogui. I visca les orenetes!
Visca la meteorologia popular. Tant de bo que plogui. I visca les orenetes!
15 de maig de 2023
Dia internacional de les famílies
Avui és el Dia internacional de les famílies. La llei aprovada recentment al Congrés espanyol reconeix 16 tipus de famílies. Es defineix la família com un grup de persones amb vincles generalment de consanguinitat, filiació o aliança que fan vida en comú. El poliamor es limita a l’àmbit privat.
Hi ha vida més enllà de la família nuclear, també perquè la necessitat hi obliga (ARA, redefinir el concepte de família, 14/5/2023). Hi ha qui pensa que si tenen una nevera en comú ja es poden considerar família.
Com han canviat els models de convivència en un parell de dècades! A tall d’exemple, cau la taxa de nupcialitat: en 20 anys es redueix dràsticament el nombre de joves que s’han casat el darrer any: 2000: 29,4‰; 2020: 4,0‰
Temps enrere es podia fer fàcilment el diagrama familiar en un full plantat. A data d’avui també, però en un full apaisat i millor DIN A3 que no pas DIN A4.
Hi ha vida més enllà de la família nuclear, també perquè la necessitat hi obliga (ARA, redefinir el concepte de família, 14/5/2023). Hi ha qui pensa que si tenen una nevera en comú ja es poden considerar família.
Com han canviat els models de convivència en un parell de dècades! A tall d’exemple, cau la taxa de nupcialitat: en 20 anys es redueix dràsticament el nombre de joves que s’han casat el darrer any: 2000: 29,4‰; 2020: 4,0‰
Temps enrere es podia fer fàcilment el diagrama familiar en un full plantat. A data d’avui també, però en un full apaisat i millor DIN A3 que no pas DIN A4.
14 de maig de 2023
Eurovisió. Ni foc, ni fum, ni cendra… foc d’encenalls
Llegeixo les cròniques del festival d’Eurovisió que es va perpetrar ahir al vespre. Una riuada de comentaris de tot tipus, naturalment, i alguns de divertits. He sentit un parell o tres de temes (Finlàndia, Txèquia i Espanya) i la veritat és que no té desperdici.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)