Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

17 de juliol del 2024

TRUMPada

Vicent Partal ja es pregunta, en relació a l’atemptat patit per Donald Trump (Trump i la descivilització que ens assetja. Vilaweb 14/7/2024) com hi hem arribat, a aquesta espècie de depressió col·lectiva generalitzada que ens afecta personalment, ens fa posar de mal humor, ens torna esquerps i desconfiats, violents amb el que hauria de ser al nostre costat, desesperadament agressius?
Si avui Trump és viu és purament de miracle. El tret anava ben dirigit i segurament va ser un moviment instintiu seu que li va salvar la vida. Ningú no s’arriscaria a atacar amb tan poc marge de seguretat solament per aconseguir un efecte publicitari.
Si la victòria de Biden ja era molt difícil per culpa dels problemes que té, ara ja és impossible. Les conseqüències terribles de la seva reelecció es faran sentir arreu del món, molt especialment a la nostra vella i esgotada Europa.
L’atac contra Trump no és cosa excepcional als Estats Units: Reagan, Roosevelt, Lincoln, Garfield, McKinley, Kennedy, Martin Luther King i Malcolm X també van ser tirotejats i en el pitjor dels casos, morts.
Cap magnicidi és justificable. A Europa tampoc no estem al marge. L’assassinat d’Olof Palme va marcar un punt d’inflexió i va fer canviar moltes coses.
No li vull cap mal al pinxo del Trump. Amb que passés una bona temporada al llit a 40 de febre ja en tindria prou. A cagar a via!

16 de juliol del 2024

Ambulàncies

Quarts de 9 del matí. Un parell d’ambulàncies davant de casa, La veritat és que no s’han estat de res i han ocupat el carrer, han impossibilitat l’accés a un parell d’aparcaments i de garatges, i això tot i poder aparcar en una zona pròxima de càrrega i descàrrega. Com a les pel·lícules!
Des del terrat de casa vaig veient com alguns veïns surten al carrer i s’interessen per saber el que passa. Al cap d’uns minuts apareix la comitiva sanitària amb un veí en cadira de rodes, el pugen a la camilla i se’n van, talment com si no hagués passat res.
Ha estat un episodi poc habitual. La tranquil·litat del carrer de l’Ateneu, banda muntanya, entre Amàlia Soler i Parlament, s’ha vist alterada per uns minuts.
Tot el veïnat va envellint. La Carme, el Josep i l’Enrique ja no hi són i la resta ens anem fent grans sense aturador. L’alternativa és molt pitjor, això també és cert.
Som mamífers curiosos. La curiositat, ni que sigui barrejada amb una mica de safareig, sempre és saludable. Al capdavall, i filosòficament parlant, som amb els altres.

15 de juliol del 2024

L’escenificació del retorn. Benvinguda i benvinguts!

Totalment d’acord amb Ignasi Moreta: L'escenificació del retorn (pancarta, bandera, roba informal, ambient de cau…) no ha sigut bona. Confiem que el retorn de Puigdemont, Comín i Puig sigui aviat i sàpiguen trobar el to.
La bandera palestina i no la suïssa, el xampany a raig -talment com als podis ciclistes o de les grans curses automobilístiques- totalment fora de lloc, gairebé esperèntic.
Les formes són importants, i molt. I no val a badar.
Com diu Toni Aira aquest retorn és de doble alegria i de doble tristor, tot alhora. Alegria pels exiliats que ja han pogut tornar. Per ells i per la seva família i amics. I tristor pel que han hagut de patir injustament i per la revenja que encara perdura i que fa aquest retorn incomplet.
Voldria que es materialitzés el desig de Francesc Marc Álvaro, que em temo que no serà fàcil: “aprofitem el moment amb intel.ligència, al servei de tothom”.
Benvinguda i benvinguts!

14 de juliol del 2024

El moviment lent o "Slow"

El moviment lent o "Slow" és un moviment ideològic i cultural que s'oposa a la cultura de la immediatesa i la rapidesa d'obtenció de les coses per sobre de tot, donant importància a la qualitat, l'amabilitat, la humanitat i l'apreciació de les coses simples per sobre de les pressions modernes.
Promou viure la vida sense presses per aconseguir una millor qualitat de vida. S'oposa al menjar escombraria, el turisme de masses o el consum creixent i desmesurat.
Inscrits en aquest moviment estan, per exemple, el slow food i l'educació lenta. S'incorpora també a àmbits com l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, la indústria, la mobilitat, el disseny, la moda, el consum, la criança i el sexe, entre d'altres, en forma de contracultura.
Des de 2015 una colla d’amics fugim del turisme de masses i anem a destins d’interior practicant un turisme sostenible i respectuós. Un turisme slow que permet connectar amb les persones i l’entorn, gaudir de la natura, el patrimoni, la història i la gastronomia que ofereixen aquests indrets.
La Fatarella (2015); la Morera de Montsant (2016); la Garrotxa (2017); el Solsonès (2018); la pandèmia (2019); Tregurà (2020); Olost (2021) [“on van aquests amb les maletes!”]; Falgars (2022) i Maçanet (2023).
Aquest estiu anirem al Matarranya i molt em temo que el panorama que ens trobarem no serà ben bé el que ens pensàvem. Llegim que els empresaris del Matarranya demanen que es reguli la saturació de places turístiques, i això és simptomàtic. Ai, ai, ai!

13 de juliol del 2024

Toni Matas

S’ha mort Toni Matas, pioner del multimèdia a Catalunya i gran innovador digital. Va impulsar Barcelona Multimèdia en què popularitzà els jocs d'Ot el Bruixot.
Amb Picanyol va convertir una Bíblia per a infants en rècord mundial de vendes i ara treballava per facilitar l'accés a la intel·ligència artificial.
Fa un anys Toni Mata i en Picanyol van venir a Vinseum a presentar la seva obra. A casa, amb els fills entusiastes dels Otijocs, no hi vam faltar.
Es troben a faltar els Otijocs, l’alternativa intel·ligent als videojocs. I és que a la vida, com als Otijocs, tots som prudents, valents o temeraris.
Com diu la Roser Vernet: vas acumulant absències fins al moment que l’absent ets tu.
O com diu la dita popular: bona nit i bona hora… i bona mort quan sigui l’hora.

12 de juliol del 2024

Botigues de barri. En defensa del comerç de proximitat

Sóc un ferm defensor del comerç de proximitat. Comprem les fruites, hortalisses i tot el que podem en mercats i comerços de proximitat. Ben poques compres faig per internet i evito sempre que puc les franquícies i les grans plataformes com ara Amazon. A la porra la globalització mal entesa!
Aquest és el text que acompanya un breu videoclip, “Pequeñeces” (2 minuts) . Val molt la pena veure'l. https://ja.cat/foteses
“I és que moltes vegades no som conscients de com aporta el petit comerç al teu carrer, al teu poble, ciutat, país. Les moltes coses que fem (algunes invisibles) pel lloc on decidim aixecar la persiana.
El desigual de la nostra competència, el cru que és el mercat on ens juguem cada dia la supervivència.
Si ets de les persones que recolzen el “petit” comerç, moltes i enormes gràcies.”
Doncs això, a fer un consum responsable i de proximitat. Com a consumidors tenim el poder a les nostres mans.

11 de juliol del 2024

Casa en flames. Montses

La Sílvia Soler la clava en el seu article (La família en flames. ARA 5/7/2024): crec que no m’equivocaré gaire si dic que qualsevol catalana de més de cinquanta anys sentirà, de manera inequívoca, almenys un moment d’identificació total amb el personatge que interpreta l’Emma Vilarasau a la pel·lícula Casa en flames, de Dani de la Orden.
La història, molt ben escrita per l’Eduard Solà, és un retrat àcid, tendre, divertit i realista d’una família amb una casa espectacular a Cadaqués, que es reuneix forçada per la decisió de la Montse de vendre la casa. Com diu el director: tenen problemes de gent rica.
Els personatges femenins ens mostren obertament els seus defectes, que no són menors, però l’espectador es veu inclinat a mostrar-se comprensiu perquè són dones valentes i que pateixen. Els personatges masculins no tenen perdó de Déu, que ja és bastant habitual.
Hi ha tantíssimes Montses al país (i la majoria sense casa a Cadaqués): dones que han fet de la maternitat el paper principal de la seva vida; dones que ho donen tot, sovint de mala manera i més del que els altres demanen; dones que s’han sentit enganyades, estafades, poc estimades. Dones que, en algun cas, reuneixen el valor per dir com se senten i que poden rebre una resposta com la que deixa anar la filla de la Montse: “jo em pensava que estimar era donar sense esperar res a canvi”. Serà possible! Tota una lliçó de vida!Hi ha un escrit de la Maria Mercè Roca (Montses, 2012) que és una delícia. Val molt la pena: https://ja.cat/montses

10 de juliol del 2024

Tota una dona? Primera dama? En la mort de Marta Ferrussola

S’ha mort Marta Ferrusola, a 89 anys. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya i d’una marcada fe religiosa, sense haver tingut mai cap càrrec directament polític, Ferrusola va esdevenir una persona molt influent durant els vint-i-tres anys de la presidència del seu marit.
No existeix el títol de primera dama a la política catalana, però si algú va fer mèrits informals per ostentar-lo va ser durant 23 anys Marta Ferrusola.
Durant la presidència del seu marit, va tenir una presència constant en la vida pública i va ocupar diversos càrrecs honorífics i de caràcter benèfic, sempre a l'ombra del seu marit, sobre el qual exercia una innegable influència.
L’any 2017 fou encausada en l’anomenat cas Pujol, juntament amb la seva família, per haver acumulat un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes.
L’educació de la prole, 7 fills i filles amb una sensibilitat social de perfil baix -molt baix- per dir-ho suaument i sense ofendre a ningú, sembla obra seva en bona part.
Barrejar la família amb la política i els negocis és molt perillós i pot acabar molt malament, com és el cas.
“Pobres fills que han hagut de patir la càrrega feixuga de ser fills de qui són. Tots amb una mà al davant i l’altra al darrere”. Tots ells encausats, i no només per ser qui són sinó també per les seves pràctiques delictives i mafioses.
No tinc cap animadversió a la família Pujol - Ferrussola però tampoc cap apreci, més enllà del respecte que es mereixen com tothom.
Sempre em quedarà el dubte de com seria aquest país si l'any 1980, quan Josep Benet fou cap de llista en les eleccions al Parlament de Catalunya pel PSUC, hagués arribat a la presidència de la Generalitat, en lloc de Jordi Pujol -i Marta Ferrussola-. Tant de bo hagués estat així. Possiblement tindríem un país més en sintonia amb els meus ideals. O no.

9 de juliol del 2024

Facis el que facis…

Llegeixo un tuit de l’Eva Piquer. “Facis el que facis, hi haurà un moment en què els fills et diran que ho hauries d'haver fet al revés”. De ben segur.
Se m’acudeixen uns quants pensaments relacionats amb el fer. Dels que fan pensar.
Facis el que facis, fes-ho ben fet.
Facis el que facis, la cagaràs ( Tiburón)
Fer coses i fer-les bé és una bona manera de passar per la vida ( Eva Piquer)
Tant se val el que facis, robar un cotxe o matar un home, perquè tard o d’hora te n’oblidaràs (Flannery O’Connor)
Fe no és esperar, fe no és somiar….

8 de juliol del 2024

Reformar una casa

Reformar una casa, a fons, fer caure parets i envans, ampliar la superfície i remodelar les estances és una tasca titànica, engrescadora, il·lusionant… i molt cara. És per això que una empresa d’aquesta envergadura s’entoma poques vegades a la vida.
Avui iniciem, ja en ferm, la reforma de la casa d’Amàlia Soler, amb un retard considerable sobre el calendari inicial. Un parell d’operaris ja han començat a fer caure envans i desmuntar instal·lacions.
Cada casa és representativa de la seva època. Aquesta casa, que en el seu moment ara fa unes quantes dècades s'amotllava als estàndards de disseny i confort de l’època, a data d’avui necessita una reforma, ampliació i millora. I és per això que ens arremanguem.
Una casa, diuen, ve a representar l'esperit, l’ànima, els gustos i la manera de veure el món dels seus estadants.
Portem quatre anys donant-li voltes però, tot just ara que ja tenim un projecte en ferm i un pressupost aprovat, tenim la sensació que comença el compte enrere. En catorze mesos tindrem una casa nova totalment remodelada. Serà casa nostra… si és que hi ha cases d’algú!