Parella virtual

Llegeixo a la premsa que la baixa tolerància a la frustració i la por que et facin mal podrien ser uns dels principals motius de la soledat d’alguns joves i del desinterés pel sexe.
I que, per si no n’hi havia prou amb el batibull de canvis socials i de dificultats a l’hora de relacionar-se, ha arribat una convidada: la IA generativa.
Tenir parella virtual ja no és ciència ficció i caldrà veure l’impacte que té en la salut mental confiar més en una màquina que et diu el que vols sentir que en una parella, un amic o un professional. Ai, ai, ai!
En la mateixa sintonia es pronuncia la Mònica Planas (Parlar amb els morts a través de la IA: una oportunitat o un risc? ARA 14/4/2024) https://diumenge.ara.cat/diumenge/parlar-morts-traves-ia-oportunitat-risc_129_4991554.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=firmes&utm_content=20240414firmes

Va de castells

Força, equilibri, valor i seny… i encara més.
El concurs de castells, tot un espectacle mediàtic. Comparable a qualsevol altre espectacle, carregat d’emoció… i és que la matèria primera és d’una qualitat extraordinària i els mitjans tècnics de la transmissió són molt potents.
Totes les colles participants van col·laborar amb ganes. Vam poder veure castells estratosfèrics.
Els Castellers de Vilafranca han sumat el seu 13è triomf amb una remuntada èpica. Moltes felicitats!
Durant un grapat d’anys he anat a galeres o a la pinya dels seus castells i ara, com a espectador i soci de la colla, continuo gaudint de l’espectacle que ens ofereixen. I per molts anys!
https://x.com/CastellsEnXarxa/status/2106842164755923293/video/1

Corren

Sento a dir que la cançó Corren del grup Gossos fa 20 anys i que amb la celebració han pres consciència de la importància del tema. M’encanta la cançó. Forma part d’un grup selecte de temes que en qualsevol moment fan de bon escoltar.
Córrer no ha estat mai un esport que m’hagi entusiasmat. Prefereixo caminar o anar en bicicleta.
El retrorunning encara em deixa amb un pam de nas a hores d’ara.
I no, no crec que sempre córrer sigui cosa de covards.

La gent gran i d’altres problemes

El Dia Internacional de les Persones Grans se celebra avui, 1 d'octubre de 2026, sota el lema Ens jubilem de la feina, no de la vida. Reevindiquem el dret a una vellesa digna, sense edatisme ni precarietat, i amb plena participació social.
La gent gran i d’altres problemes és el títol d’un llibre infantil - juvenil que ara no trobo. Divertidíssim, transgressor i segurament descatalogat de fa temps.
Sempre m’ha interessat el tema generacional. Molt recomanable l’assaig Generació Tap (Josep Sala i Cullell, ARA llibres 2020). Tota una teoria social, cultural, econòmica i política al voltant d’aquesta generació Tap, la meva, que agrupa les persones nascudes entre 1943 i 1963, i les tres generacions que han vingut a continuació, la X (1964-1981) els mil·lennials (1982-1996) i la generació Z (1997-2015). A tot occident dels taps en diuen boomers.
El seu discurs és contundent i trencador. És un atac directe a una generació que porta més de tres dècades remenant les cireres i que es resisteix a cedir el relleu.
Ha manipulat el sistema per protegir-se a canvi d’arruïnar els seus fills i nets. Es basa en la precarietat imposada als més joves i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar.
Només cal veure qui són els manaires dels països més poderosos del món, a orient i occident. Pura gerontocràcia masclista. O reflexionar el que va suposar el brèxit ara fa una dècada i que va comportar que les generacions més grans hipotequessin el futur de les noves generacions amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Tot plegat es tracta d’un debat potent i necessari: la lluita generacional per conseguir el poder.

Som una “road movie”. De Conca a la Conca. 30 setembre1966

Vicenç Pagès Jordà (Som una road movie. El Punt Avui 27 març 2015) deia que les nostres dues grans tradicions literàries comencen amb un viatge: Adam i Eva són expulsats d'un paradís que sempre enyorarem, Ulisses abandona la llar per anar a la guerra i hi torna després d'una llarga odissea. I que el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos.
El 30 de setembre de 1966, de matinada, el pare, la mare, la meva germana i jo empreníem un viatge en camioneta des del Cubillo (Conca) a Montblanc, Conca de Barberà. De Conca a la Conca.
Jo tenia 6 anys i recordo les cares plenes de tristor d’un grapat de familiars que van venir a acomiadar-nos, els planys ancestras de l’abuela Leandra, les presses dels pares per iniciar el camí i posar fi a una vida de pura subsistència, massa complicada i plena de privacions… i una emoció intensa i desconcertant per part meva provocada pel fet de no saber ben bé el que estava passant.
A la tarda vespre arribàvem a Montblanc i començava una nova vida, a més de 400 km del pueblo. Sempre he pensat que aquesta iniciativa, valenta i decidida, va ser la decisió més important que van prendre els pares en sa vida. Mai no els agrairé prou el determini, la visió de futur (van ser dels primers en marxar del poble) l’esforç i el sacrifici que van haver de fer per tirar endavant i no mirar enrere.
La ruta la vam fer per la N- 420, la carretera que uneix Còrdova i Tarragona per Conca. Un recorregut de 428 km que avui es pot fer en poc més de 5 hores però que el 1966 vam fer en gairebé mig dia. Amb tot a sobre la camioneta atrotinada i vella.
Amb una certa semblança però sense el glamur de la Ruta 66 dels EUA, fonamental per al transport i la migració durant la Gran Depressió, però també com a símbol de llibertat. 

Estem en guerra.… i no hi ha trinxera segura en aquesta guerra

Abel Riu, politòleg especialitzat en Rússia i Europa Oriental i president del Catalonia Global Institute, sobre la possibilitat d’una Tercera Guerra Mundial, ho té clar: “Estem en guerra des de fa 5 anys”.
Sembla ser que ja ens podem anar acostumant a la guerra híbrida i a tota mena de conflictes camuflats. Que no ens passi res. Penós tot plegat. Molt millor fer l'amor que no pas la guerra!
Arribats en aquest punt trobo a faltar la diplomàcia del germans Marx.
“Esto es la guerra” Groucho Marx https://youtu.be/YZ5LkABSd2o?si=Vc5m1XnkrLje04hU

Cites prèvies

En Joan era estricte, metòdic, endreçat i planificat fins a límits impensables. A resultes de la pandèmia del COVID 19 s’havia convertit en un abanderat incondicional de les cites prèvies. No ja per anar a cal dentista o a tallar-se els cabells a la perruqueria de sota de casa sinó que fins i tot en feia ús d’aquesta pràctica comunicativa quan volia fer una rebolcada amorosa amb la seva dona de tota la vida, la Trini, que ja té nassos la cosa.
Un atac de cor fulminant i inesperat li va segar la vida. Va passar a millor vida de manera inesperada i sense més preàmbuls. I això sí, aquest cop sense cita previa.

Think tank ta son que a les cinc thinc son

Estava destinat a convertir-se en el cap visible de Paral·lel 41, el darrer laboratori d’idees del nacionalisme nostrat.
L’independentisme, instal·lat en un cruïlla d’indefinició i necessitat d’una ja inajornable reconfiguració, reclamava els serveis de la seva ment privilegiada.Tot era a punt a la sala d’actes. Era el moment llargament esperat i l'audiència ja no podia esperar més.
Un neguit demolidor es va apoderar del Jordi. Durant uns breus instants i a una velocitat vertiginosa van passar pel seu cap els episodis més rellevants de la història de Catalunya, des del segle XI al XXI.
Per uns instants va ser conscient de la feinada que se li havia girat de sobte amb el nou encàrrec. Es va congestionar, incapaç de reaccionar, i palplantat va balbucejar unes paraules que ningú va ser capaç d’entendre:
think tank ta son que a les cinc thinc son
Com podeu suposar el Jordi no serà l’encarregat d’actualitzar el llegat del catalanisme, connectar generacions i sensibilitats diverses i contribuir a definir una nova agenda per a Catalunya. La seva recuperació serà lenta i dolorosa, a poc que segueixi l’actualitat política de casa nostra.

Pagesia. La terra crema

Llegeixo la premsa comarcal que ja és a punt d’acabar una verema “catastròfica” per als viticultors. Les pitjors previsions dels viticultors s’han complert.
Ara, amb la verema pràcticament finalitzada, denuncien que s’han quedat hectàrees de vinya sense collir, milers de quilos de raïm abocats als marges i el que han entrat als cellers per fer cava els han cobrat molt per sota del preu pactat.
La pagesia i la ramaderia catalanes estan patint de debò de fa molt de temps. No s’està per ells i se’ls gira l’esquena quan més necessitats estan d’uns preus dignes que els permetin viure dignament.
El reportatge del 30 minuts “La terra crema” retrata el nou escenari dels incendis forestals. Segueix bombers, pagesos i veïns i constata l'abandonament de l’agricultura i la manca de la gestió forestal.
"Nosaltres som el tallafoc natural." La família Molla són uns petits agricultors de les Gavarres. Han patit de prop els focs de l'estiu i alerten que "sense pagesos el bosc creixerà i una guspira farà cremar tot Catalunya". 

Contra l’Alzheimer

Llegeixo a la premsa, avui dia mundial contra l'Alzheimer, que l'abordatge de l'Alzheimer ja no és el que era fa cinquanta anys. Sense cura, però, els experts coincideixen a afirmar que tant la recerca com l'atenció d'aquesta malaltia entren ara en una "nova era" de "transformació profunda". La comunitat científica posa el focus en el diagnòstic precoç i en la prevenció abans que apareguin els símptomes.
Segons dades de la Fundació Pasqual Maragall, s'estima que l'Alzheimer afecta actualment 1 de cada 10 majors de 65 anys i es calcula que, a Catalunya, la xifra se situa al voltant de les 150.000 persones.
Vaig viure els darrers 4 anys de la vida de la mare, diagnosticada l’Alzheimer, amb una pena i una tristesa immenses. Tot un procés de despersonalització llarg i cruel, indesitjable.

Diagnosticar abans i avançar en la recerca: els reptes de la nova era de l'Alzheimer. https://naciodigital.cat/societat/diagnosticar-abans-i-avancar-en-la-recerca-els-reptes-de-la-nova-era-de-lalzheimer.html