Llegeixo la premsa comarcal que ja és a punt d’acabar una verema “catastròfica” per als viticultors. Les pitjors previsions dels viticultors s’han complert.
Ara, amb la verema pràcticament finalitzada, denuncien que s’han quedat hectàrees de vinya sense collir, milers de quilos de raïm abocats als marges i el que han entrat als cellers per fer cava els han cobrat molt per sota del preu pactat.
La pagesia i la ramaderia catalanes estan patint de debò de fa molt de temps. No s’està per ells i se’ls gira l’esquena quan més necessitats estan d’uns preus dignes que els permetin viure dignament.
El reportatge del 30 minuts “La terra crema” retrata el nou escenari dels incendis forestals. Segueix bombers, pagesos i veïns i constata l'abandonament de l’agricultura i la manca de la gestió forestal.
"Nosaltres som el tallafoc natural." La família Molla són uns petits agricultors de les Gavarres. Han patit de prop els focs de l'estiu i alerten que "sense pagesos el bosc creixerà i una guspira farà cremar tot Catalunya".
22 de setembre del 2026
21 de setembre del 2026
Contra l’Alzheimer
Llegeixo a la premsa, avui dia mundial contra l'Alzheimer, que l'abordatge de l'Alzheimer ja no és el que era fa cinquanta anys. Sense cura, però, els experts coincideixen a afirmar que tant la recerca com l'atenció d'aquesta malaltia entren ara en una "nova era" de "transformació profunda". La comunitat científica posa el focus en el diagnòstic precoç i en la prevenció abans que apareguin els símptomes.
Segons dades de la Fundació Pasqual Maragall, s'estima que l'Alzheimer afecta actualment 1 de cada 10 majors de 65 anys i es calcula que, a Catalunya, la xifra se situa al voltant de les 150.000 persones.
Vaig viure els darrers 4 anys de la vida de la mare, diagnosticada l’Alzheimer, amb una pena i una tristesa immenses. Tot un procés de despersonalització llarg i cruel, indesitjable.
Diagnosticar abans i avançar en la recerca: els reptes de la nova era de l'Alzheimer. https://naciodigital.cat/societat/diagnosticar-abans-i-avancar-en-la-recerca-els-reptes-de-la-nova-era-de-lalzheimer.html
20 de setembre del 2026
La vila al cor
Un dels actes del cinquantenari de la mort de Pau Boada, el concert La vida al cor, avui 20 de setembre a les 19h a càrrec de la Polifònica de Vilafranca a l’auditori municipal Maria Rosa Juncosa. Tres consideracions.
Pau Boada, artista total. M’encanta. Els murals seus de Vinseum i de l'ajuntament de Vilafranca són veritables obres d’art.
Polifònica de Vilafranca. Cantaires de debò debò. Solvència contrastada. Desconec el repertori del concert d’avui però de ben segur que tenim garantit un recull dels seus grans èxits.
Maria Rosa Juncosa. Persona encantadora i vital. Bona gent, a l’alçada dels que jo esmentava fa un parell de dies (Telm Huguet i Miró, Josep Ferret i Julià i Manel Cervera i Fita). Molt encertada la tria del seu nom per a l’auditori.
Bona feina per part de la comissió del centenari Pau Boada.
Pau Boada, artista total. M’encanta. Els murals seus de Vinseum i de l'ajuntament de Vilafranca són veritables obres d’art.
Polifònica de Vilafranca. Cantaires de debò debò. Solvència contrastada. Desconec el repertori del concert d’avui però de ben segur que tenim garantit un recull dels seus grans èxits.
Maria Rosa Juncosa. Persona encantadora i vital. Bona gent, a l’alçada dels que jo esmentava fa un parell de dies (Telm Huguet i Miró, Josep Ferret i Julià i Manel Cervera i Fita). Molt encertada la tria del seu nom per a l’auditori.
Bona feina per part de la comissió del centenari Pau Boada.
18 de setembre del 2026
En record de la bona gent. Telm Huguet i Miró, Josep Ferret i Julià i Manel Cervera i Fita
Ens ha deixat el Telm Huguet. La trista notícia em fa pensar en altres persones, altra bona gent, que ja fa temps que ens van deixar. El Josep Ferret i Julià el 2020 i el Manel Cervera i Fita el 2015.
Tots tres, homenots, la integritat personificada, gent gran amb una vida dilatada i fèrtil, persones humanes al capdavall que, a poc a poc, ens han anat deixant. I com els trobem a faltar!
He tingut la sort de tractar amb ells, de diferents maneres i amb diferent intensitat, des del simple veïnatge a tenir vincles familiars.
Conec a grans trets el seu periple vital, fruit de les converses interessants i profitoses. Sempre he tingut un gran interès per les vides dels nostres pares i avis.
Les persones que han estat importants a la nostra vida viuen amb nosaltres fins al final.
Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Pel pas del temps.
Tots tres, homenots, la integritat personificada, gent gran amb una vida dilatada i fèrtil, persones humanes al capdavall que, a poc a poc, ens han anat deixant. I com els trobem a faltar!
He tingut la sort de tractar amb ells, de diferents maneres i amb diferent intensitat, des del simple veïnatge a tenir vincles familiars.
Conec a grans trets el seu periple vital, fruit de les converses interessants i profitoses. Sempre he tingut un gran interès per les vides dels nostres pares i avis.
Les persones que han estat importants a la nostra vida viuen amb nosaltres fins al final.
Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Pel pas del temps.
17 de setembre del 2026
Salvador Illa & Josep Tarradellas
L’esperit viatger del president Illa és inequívoc i constant. Tan aviat se’n va al sud-est asiàtic com puja a l’avió cap a Ucraïna o aterra a Extremadura per celebrar la diada nacional de Catalunya.
Exerceix de polític rellevant i cosmopolita, d’estadista, de president d’un país que es vol significar al món mundial, tasca no gens fàcil a data d’avui.
N’estic convençut que en cap d’aquestes tres destinacions esmentades no el reclamaven sinó que la visita deu haver estar sol·licitada amb insistència, de la mateixa manera que dubto molt que n’hagi tret res de profit pel nostre país.
Veure la cara de la presidenta d’Extremadura a l’inici de l’entrevista era tot un poema. Escoltava el president amb cara de circumstàncies i al seu torn de rèplica es va despatxar a gust davant la perplexitat del president.
I aquí apareix l’ombra del president Tarradellas, tan admirat per president Illa. Deia, amb coneixement de causa, que el protocol serveix justament per això, per a suplir la manca de poder real. Així de clar i no ens enganyem que de res no serveix fer-se trampes al solitari.
Som un país petit que està immers en una dinàmica mundial complexa i plena d’incertes. Carregat de dificultats, de vuits i nous i de cartes que no lliguen. I el que menys falta ens fa és perdre el temps en agendes diplomàtiques estèrils, en brindis al sol, vaja.
I aquí apareix l’ombra del president Tarradellas, tan admirat per president Illa. Deia, amb coneixement de causa, que el protocol serveix justament per això, per a suplir la manca de poder real. Així de clar i no ens enganyem que de res no serveix fer-se trampes al solitari.
Som un país petit que està immers en una dinàmica mundial complexa i plena d’incertes. Carregat de dificultats, de vuits i nous i de cartes que no lliguen. I el que menys falta ens fa és perdre el temps en agendes diplomàtiques estèrils, en brindis al sol, vaja.
De feina n’hi ha molta però cal fer-la a casa i no lluny de la roba. Què llarga que se m'està fent la presidència de Salvador Illa!
16 de setembre del 2026
Pits o cul ?
Llegeixo a la premsa i constato a la platja que el topless recula, va de baixa, que justament ensenyar el cul és el que ara es porta. I que el mal ús de les xarxes socials hi té alguna cosa a veure en aquest canvi de tendència.
Trobo que no hi ha color. On hi ha hagi uns pits macos no hi ha cul que ho superi. Anatòmicament els pits són un prodigi de la natura, pura sensualitat. Fins i tot un bon escot pot ser enlluernador.
Pits, mamelles, popes… que tot ve a ser el mateix.
Trobo que no hi ha color. On hi ha hagi uns pits macos no hi ha cul que ho superi. Anatòmicament els pits són un prodigi de la natura, pura sensualitat. Fins i tot un bon escot pot ser enlluernador.
Pits, mamelles, popes… que tot ve a ser el mateix.
10 de juny del 2026
Més papistes que el Papa. Beatifiquem i fem sant Antoni Gaudi
Ara que estem fent el paperot amb la visita del Papa s'ha revifat un debat que ve de lluny. Cal beatificar i santificar Antoni Gaudí? Per una cosa i l'altra cal ccertificar un miracle. Ja hi ha una bona colla de feligresos recollint proves miraculoses.
I jo em pregunto, que són cecs i babaus tota aquesta colla de cercadors de miracles? Només cal alçar la mirada i contemplar la Sagrada Família. Que no és un miracle que s'aguanti dempeus el temple? Que no és una meravella?
Que el beatifiquin i que el santifiquin, que bé s'ho mereix. I a fer punyetes l'Omella dels trons. Serà totxo!
I jo em pregunto, que són cecs i babaus tota aquesta colla de cercadors de miracles? Només cal alçar la mirada i contemplar la Sagrada Família. Que no és un miracle que s'aguanti dempeus el temple? Que no és una meravella?
Que el beatifiquin i que el santifiquin, que bé s'ho mereix. I a fer punyetes l'Omella dels trons. Serà totxo!
8 de juny del 2026
La desafortunada visita del Papa
Innecessari i desafortunat l'espot televisiu del govern que s'emet en cadenes com TV3 per donar la benvinguda a Lleó XIV des de Catalunya. «Hola món, hola Lleó XIV» https://x.com/mondelatele/status/2063898822980325756/video/1
Patètic, lamentable i preocupant tot el que té a veure amb la visita papal a l'Estat espanyol. Una cosa és la llibertat religiosa i una altra de molt diferent és la rendició institucional. Enllaço un parell d'articles sobre el tema.
La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió. Vicent Partal https://www.vilaweb.cat/noticies/la-visita-del-papa-un-inexplicable-espectacle-de-submissio/
No tothom espera Lleó XIV: aquestes són les protestes convocades durant la visita del papa. Andreu Lleonart. https://www.vilaweb.cat/noticies/protestes-visita-papa-lleo-xiv/
Patètic, lamentable i preocupant tot el que té a veure amb la visita papal a l'Estat espanyol. Una cosa és la llibertat religiosa i una altra de molt diferent és la rendició institucional. Enllaço un parell d'articles sobre el tema.
La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió. Vicent Partal https://www.vilaweb.cat/noticies/la-visita-del-papa-un-inexplicable-espectacle-de-submissio/
No tothom espera Lleó XIV: aquestes són les protestes convocades durant la visita del papa. Andreu Lleonart. https://www.vilaweb.cat/noticies/protestes-visita-papa-lleo-xiv/
Ens estan colant un gol amb això del Papa d’esquerres? Sergi Picazo CRÍTIC 10/06/2026 https://www.elcritic.cat/opinio/sergi-picazo/ens-estan-colant-un-gol-amb-aixo-del-papa-desquerres-272410
4 de juny del 2026
Escampant gallinassa a l'hort
Als anys 60 i 70 del segle passat unes de les feines més ingrates que calia fer a les granges avícoles era enretirar la gallinassa, els excrements de les gallines.
A Montblanc, a la granja dels pares, un parell o tres de cops l'any, el Salvador i el Pequeño, un parell de treballadors ja granadets, omplien uns quants camions de gallinassa amb destí a l'horta valenciana si no em falla la memòria. Cadascú amb un carretó de jardineria anaven fent viatges fins a omplir el remolc del camió, una feina que el podia ocupar ben bé una jornada laboral. Una feina bruta i pestilent.
Val a dir que la pudor de la gallinassa era -i és- especialment molesta, encara que potser no tant com la dels excrements dels porcs.
Aquest matí jo també he fer anar un carretó per portar gallinassa del femer al meu hort, a pocs metres de distància, encara que n'he tingut prou amb tres carretonades. La memòria no prescriu i, per uns moments, he viatjat en la màquina del temps a la meva infantesa, l'àmbit de tots els àmbits...
A Montblanc, a la granja dels pares, un parell o tres de cops l'any, el Salvador i el Pequeño, un parell de treballadors ja granadets, omplien uns quants camions de gallinassa amb destí a l'horta valenciana si no em falla la memòria. Cadascú amb un carretó de jardineria anaven fent viatges fins a omplir el remolc del camió, una feina que el podia ocupar ben bé una jornada laboral. Una feina bruta i pestilent.
Val a dir que la pudor de la gallinassa era -i és- especialment molesta, encara que potser no tant com la dels excrements dels porcs.
Aquest matí jo també he fer anar un carretó per portar gallinassa del femer al meu hort, a pocs metres de distància, encara que n'he tingut prou amb tres carretonades. La memòria no prescriu i, per uns moments, he viatjat en la màquina del temps a la meva infantesa, l'àmbit de tots els àmbits...
30 de maig del 2026
La isla de Amrum, el tambor de hojalata i la cinta blanca. Els nazisme amb ulls de nen
El tambor de hojalata i la isla de Amrum són pel·lícules que comencen amb imatges d'uns camps de patates. I, com un altre film memoralbe, la cinta blanca, venen a ser una mirada sobre el nazisme amb ulls de nen. Molt recomanables totes tres. Amb unes interpretacions estelars.
La innocència infantil davant les últimes ombres del nazisme. Primavera de 1945, illa d’Amrum. Mentre espera el retorn del seu pare al final de la guerra, el jove Nanning descobreix un món marcat per l’escassetat, els silencis i les tensions d’una Alemanya que comença a afrontar les conseqüències del nazisme.
La innocència infantil davant les últimes ombres del nazisme. Primavera de 1945, illa d’Amrum. Mentre espera el retorn del seu pare al final de la guerra, el jove Nanning descobreix un món marcat per l’escassetat, els silencis i les tensions d’una Alemanya que comença a afrontar les conseqüències del nazisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)