Black Friday

Divendres negre, divendres 29 de novembre del 2024. Ja fa dies que ens atabalen per terra, mar i aire. Ens espera un desembre mogut, temporada alta pels consumidors.
Als Estats Units es coneix com a divendres negre el dia que inaugura la temporada de compres nadalenques amb significatives rebaixes en moltes botigues detallistes i grans magatzems. És un dia després del Dia d'acció de gràcies, el qual se celebra el quart dijous del mes de novembre.
Netflix ha estrenat Buy now. The shopping conspiracy (Compra ara. La conspiració consumista). Es tracta d’un documental de noranta minuts que posa de manifest les estratègies de màrqueting en les compres en línia per estimular el consum més enllà de les necessitats reals dels usuaris. Mostra el costat més obscur del món del consum per revelar-nos la veritat oculta.
Expliquen, per exemple, la creació i l'eficàcia del botó "Compra en un clic" d’Amazon. Es tracta de reduir al mínim possible el temps que passa entre que pensem que volem una cosa i que la comprem, i això es fa condicionant el nostre comportament d’una manera tan subtil que ni ens ho podem imaginar.
El documental revela dades impactants, com que cada dia al món es llencen tretze milions de mòbils i es compren dos milions i mig de sabates a Amazon. (L’art de la distracció. Mònica Planas Callol ARA 23/11/2024)
Personalment no participo en cap d'aquestes campanyes de promoció de vendes, ni tampoc sóc usuari dels serveis d’Amazon, totalment prescincibles, de la mateixa manera que no compro mai loteria, ni d'aquí ni d'allà.

Cal tenir estrella (Michelin)

Els noticiaris en van plens de les estrelles Michelin atorgades ahir, i que reconeixen la bona feina i la innovació als fogons. Una d’elles, de proximitat: la primera Estrella Michelin arriba al Penedès de la mà del restaurant Casa Nova de la Bleda (Sant Martí Sarroca).
La guia assenyala que en plena sintonia amb el medi ambient, el xef Andrés Torres ofereix una cuina actual que parla de l’entorn, de la memòria i dels seus viatges de cooperació. Abans van obtenir també una estrella dos restaurants penedesencs, Ca l’Anna de Sant Martí Sarroca, que ja ha tancat portes, i El mirador de les caves, de Subirats, quan el portava Fermí Puig. L’enhorabona! Ara caldrà mantenir-la, que prou que costarà.
A casa discrepem del contingut de la notícia, per variar. De fa temps que la cantina de l’Ateneu té ben merescudes dues estrelles Michelin. O no?

BBVA & BS Sexe anal, que no amor romàntic, i amb vaselina

Tota la meva vida laboral he treballat amb el BBVA Un amic, el Pere, hi treballava els anys 80 i això va aplanar el camí.
Deixem-ho clar. Ni aquest banc ni cap altre, dels d’abans ni dels ara, em mereixen confiança, ans al contrari, però com que és inevitable tenir relacions amb alguna entitat bancària, doncs això. Enyoro l’esperit i l’obra social de les antigues caixes d’estalvi.
De fet, jo mateix, de jovenet, vaig estar a punt de començar la meva vida laboral al Banesto de Montblanc. En aquella època era una pràctica habitual començar a treballar a les entitat bancàries com a noi dels petits encàrrecs i, mica en mica, anar progressant.
La guerra oberta entre el BBVA i el Banc de Sabadell (BS) és un episodi més de la concentració bancària que si a algú beneficia és al sistema bancari, no pas als particulars ni a les empreses del país. Aquesta en concret em recorda la disputa entre David i Goliat i també allò del peix gran i el peix petit.
La disputa per guanyar el relat entre le dues entitats bancàries ha aterrat als mitjans de comunicació. Fa dies que a TV3, en horari de màxima audiència, ens donen la tabarra amb uns anuncis del BBVA “D’accionistes de BBVA per a accionistes de Banc Sabadell. Avancem?” que intenten convèncer els accionistes minoritaris del BS de “com podria ser el nostre nou banc”. Fa pinta de ser el darrer intent d’arrossegar-los cap a les aigües turbulentes del BBVA
Parlem clar. Al meu entendre no podem confondre el sexe anal, ni que sigui amb vaselina, amb l’amor romàntic. Doncs això, que els donin pel sac amb una canya esberlada.

“Com podria ser el nostre nou banc?  D’accionistes de BBVA per a accionistes de Banc Sabadell. Avancem?” https://www.youtube.com/watch?v=qn9tdgBz1dw

Els accionistes del BBVA diuen 'Sabadel' Mònica Planas ARA 27/11/2024 https://www.ara.cat/media/accionistes-bbva-diuen-sabadel_129_5214142.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=firmes&utm_content=20241127firmes  

Punt de no retorn

La guardonada sèrie de 3Cat "Punt de no retorn", ha guanyat un dels Emmy Internacionals. L’enhorabona! L'enhorabona a la feina ben feta en aquesta època de notícies falses i de gent que usurpa les tasques periodístiques.
Des de l'actualitat i amb una narrativa documental, intimista i innovadora, aquesta sèrie de documentals breus de Raül Gallego retrata la transformació que el món està vivint.
Entrem en aquells conflictes i aquelles històries que es troben en un moment de canvi de paradigma, en què les decisions que es prenguin ara, poden afectar-nos com a societat d'una manera o altra.
Dirigida pel periodista Raül Gallego Abellán i emesa pel 3Cat, aborda conflictes actuals narrats únicament amb la veu dels protagonistes.
El director i productor, Raúl Gallego, ha afirmat que està emocionat per l'acolliment de la sèrie, la filosofia del qual és explicar aquest punt d'inflexió que afronta el món en aspectes com el medi ambient, els conflictes, la democràcia o la intel·ligència artificial. En declaracions a EFE, Gallego ha aplaudit l'aposta d'una televisió autonòmica pública, 3Cat, per un producte de "periodisme, reporterisme i documental, quan la tendència és el que s'anomena infotainment, més entreteniment que intentar explicar la realitat".
També a la nostra vida, de vegades, hi ha punts de no retorn que cal tenir ben presents. #PuntNoRetorn3Cat Tots els vídeos a www.3cat.cat/

25N - Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones

Cap agressió sense resposta. Cap dona sola. Sumem esforços, conscienciem i actuem per un futur de respecte i igualtat.
Un altre futur sense violència contra les dones és possible amb educació, serveis essencials als sectors policial, judicial, sanitari i social i finançament suficient i amb una mirada més humana.
Què es commemora el 25-N? Origen i història del Dia contra la violència envers les dones. https://beteve.cat/societat/25-novembre-origen-dia-internacional-violencia-dones/
Les relacions en què hi ha violència masclista s'emmarquen dins uns processos graduals i lents que s'expliquen amb la metàfora de la granota bullida.
https://www.vilaweb.cat/noticies/metafora-granota-bullida-violencia-masclista/
L’enhorabona al programa “Les dones i els dies” de la Montser Virgili al ·CAT, que
posa les dones al centre, reeivindica les dones d'àmbits, orígens i diverses sensibilitats i el seu paper a la societat i fa una relectura del present perquè, massa sovint, les dones queden al marge del discurs o es deixen de banda.
En aquest programa, hi trobareu històries humanes, sentit de l'humor, cultura, ciència i reflexió, una oportunitat per veure el món des d'un altre punt de vista. "Les dones i els dies" és un programa que vol fer reflexionar a tothom i no excloure a ningú.
Si no en teniu prou amb el programa de ràdio trobareu la nostra versió televisiva a la plataforma 3cat. Cada dia, de dilluns a divendres de les 21 a 22 h a Catalunya Ràdio.

Enric Marco

Enric Marco i Batlle fou un sindicalista català, conegut per la seva impostura sobre la seva estada al camp de concentració de Flossenbürg
La seva biografia és espectacular. Sindicalista de la CNT amb càrrecs importants, vicepresident de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)...
El 1984 Juan Gómez Casas, reflexionant sobre el període que Marco havia ocupat aquests càrrecs, recordava que poc o res es coneixia amb certesa sobre el seu passat.
El 2005 va ser objecte d'una gran atenció mediàtica a causa d'una impostura. Durant anys es va fer passar per un deportat al camp de concentració de Flossenbürg, a Baviera, durant l'Alemanya nazi.
A l'abril de 2005 un informe de l'historiador Benito Bermejo establia que els relats de Marco eren extremadament inconsistents i demostrava que realment havia estat a l'Alemanya nazi com a treballador voluntari (d'acord amb el tractat Franco-Hitler d'agost de 1941) i no deportat pel seu combat en la resistència antinazi a França com ell havia pretès.
Un documental sobre la seva vida anomenat Ich bin Enric Marco es va estrenar el 2009.També basant-se la seva vida, Javier Cercas va escriure El impostor, que es va publicar el 2014. El 2024 s'estrenà la pel·lícula Marco on Eduard Fernández interpreta el paper d'Enric.
La pel·lícula està construïda com un trencaclosques en què no falta una sola peça. Eduard Fernández captura la complexitat del personatge, un home amb la necessitat imperiosa de fer-se notar, disposat a crear una reputació a força de mentides.
Marco és un magnífic drama històric que, a més, acaba convertit en una provocadora reflexió sobre com volem ser vistos pels altres, així com el preu a pagar quan la veritat surt a la llum.
En una entrevista recent a Eduard Fernández venia a dir que Enric Marco és l’home que millor va parlar de què passava en un camp de concentració, precisament perquè no hi havia estat.
Aquest dies es pot veure al cinema a Vilafranca. Molt recomanable.

Cubelles & Blade Runner

Setmanes enrere apareixia una notícia a la premsa que venia a dir que la platja de Cubelles, escenari de la nova sèrie de Blade Runner (Eix diari 4/9/2024).
El futur distòpic de Blade Runner 2099 arriba a la platja de les Salines amb el rodatge de l'esperada sèrie d'Amazon Prime Video. Cubelles es va transformat radicalment per uns dies, deixant enrere el seu aspecte tranquil per acollir un futur distòpic.
'Blade Runner' és considerat un dels clàssics indiscutibles de la ciència-ficció. La seva adaptació de la novel·la de Philip K. Dick ha deixat una empremta indeleble en el cinema. Explora temes com la intel·ligència artificial, la natura humana i la identitat.
Les paraules del replicant de la pel·lícula, definitives: tots els meus records desapareixeran com llàgrimes en la pluja.
De Cubelles, la platja del Prat de Vilanova. Un oasi de calma i tranquil·litat. Molt recomanable.

Mainader ocasional

Aquest matí, de 6 a 14h, he fet de mainader del Roc, una criatura dolcíssima de 5 mesos i de la Teula, una gossa jove i espavilada.
És el primer dia que hi dedico tanta estona, des de la criança del meus fills, però d’això ja fa gairebé 30 anys… Constato que tot s’oblida i que tot es pot tornar a aprendre. Mirant les criatures el temps s’atura i els records retornen.
El futur de la Teula és previsible i fàcil de perfilar. El del Roc, un llibre en blanc, sense línia de l’horitzó, obert a totes bandes. I aquesta és la grandesa de la vida, que ben poca cosa hi ha feta (en el seu cas), que queda molt per fer i que gairebé tot és possible.
Posats a brindar , fem-ho pels que ja no hi són, pels que sí que hi som i pels que vindran.
En qualsevol cas ha estat una bona matinal que espero que es repeteixi tot sovint.

Dormir bé amb Eduard Estivill

Sento al Matí Cat Ràdio l’incombustible Eduard Estivill parlant del seu tema, el dormir bé. Ens aconsella sobre el que cal fer per dormir bé. Sobre si és recomanable fer migdiada o prendre infusions a la nit… El doctor Estivill posa nota a les pràctiques més habituals que fem abans d'anar al llit.
Recordo que fa uns 30 anys fins i tot vam comprar algun del seuss llibres, quan a casa teníem nens petits. I va anar bé, tot i que haig de reconèixer que els consells que s’oferien eren ben bé iguals als que ens donava, gratuïtament i a nivell oral, l’àvia Àngela.
Eduard Estivill, i darrere seu algun familiar proper, han tingut l’encert de copsar les necessitats del moment i oferir una resposta funcional i resolutiva. Autoajuda en estat pur, no com altres xarlatans, youtubers, tiktokers i fauna diversa de mala jeia i talent escàs.
També m’agrada l’Eduard Estivill del Grup de Folk, Falsterbo 3 i Falsterbo Marí, que va perdurar fins a l'any 2023, en què van celebrar un concert de comiat al Palau de la Música Catalana.

Com passa el temps! I no només a Las Vegas

Las Vegas és la més gran de les ciutats de l'estat de Nevada als Estats Units, així com la major ciutat fundada al segle xx. S'ha convertit en una de les principals destinacions turístiques del país gràcies a les seves zones comercials i de vacances, però sobretot gràcies als seus casinos.
Las Vegas és coneguda de vegades com la “ciutat del pecat” (Sin City) a causa de la popularitat del joc i apostes legals. La imatge glamurosa de la ciutat li ha fet escenari de diverses pel·lícules i sèries televisives.
El nom de Las Vegas es deu a que en algunes àrees existien deus que creaven extenses àrees verdes que contrastaven amb el desert que les envoltava; d'aquí el nom de "Las Vegas".
En un moment d’eufòria descontrolada i buscant la incerta glòria potser em veuria amb cor de jugar-m’ho tot a la ruleta, o al blackjack… o fins i tot fer un casori tronat i inconscient com el que es veu en alguna pel·lícula romàntica de la sèrie B
Las Vegas, un oasi, un casino més ben dit enmig de desert. Aquestes fotos, de 1940 i de l’actualitat, són il·lustratives del pas del temps.