El Roderic, jubilat de fa tres anys

L’estiu de 2022, ara fa tot just 3 anys, amb 40 anys acumulats de magisteri, em vaig jubilar. Una operació de la vista i el convenciment que no calia transformar-me en un més de la generació tap em van empènyer a prendre la decisió.
A la feina ho vam celebrar sense estridències ni convencionalismes, a la meva manera, a cent passes mal comptades des del Servei Educatiu de l’Alt Penedès.
Els equips de professionals del Servei Educatiu (CRP, EAP, LIC, CREDA, Inspecció, Gestora) vam fer una visita guiada al Parquet i a l’estudi de l’artista Fèlix Plantalech. I vam rematar la celebració amb un piscolabis d'elaboració pròpia al pati del Parquet .
La jubilació, que és un estat mental, una bicoca de les bones, té danys col·laterals menors, segons com es miri. Et priva dels dinars/sopars d’empresa i et deixa al marge de les vacances de la classe treballadora més ben posicionada, no d’aquells que desgraciadament treballen per ser pobres.
És un estat mental que reprograma les teves rutines diàries, et canvia el sistema operatiu i posiciona al capdamunt del teu rànquing allò que et ve de gust fer en aquell moment, al marge d’altres ocupacions.

Amb l’hereu de casa, el Miquel, vam elaborar un vídeo que de tant en tant repasso, amb un somriure als llavis… https://ja.cat/elrodericesjubila