Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de juny del 2025

Va de pensions

El deute de les administracions públiques de l’Estat (abril 2025) és de 1,663 bilions d’€, un 102,7% del PIB Les comunitats autònomes han elevat el deute fins als 338.453 milions d’€, equivalent a un 20% del PIB Preocupant tot plegat.
El panorama pel que fa a les pensions, i a mitjà termini, és desolador. Dels pressupostos del 2023 un 42% del total es va destinar a les pensions, uns 190.687 milions d’€, el doble que fa 15 anys, tal com podem consultar a l’article Sense pensions d'aquí 20 anys. Un té la sensació que tocar les pensions implica perdre les eleccions, i així ens va.
https://empreses.ara.cat/opinio/pensions-d-20-anys_1_4704722.html
L’economista Miquel Puig fa unes propostes agosarades, carregades de sentit comú.
Sovint és diu que serà gràcies a la immigració que podrà pagar les pensions, perquè els catalans cada vegada tenen menys fills. Però què té de certa aquesta afirmació i com s'hauria de fer? Ho explica l'economista@miquelpuigraposo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú