Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

23 de març de 2016

Nosaltres refugiats

Esplendid l'article we refugees de Xavier Antich. Impecable l'Hannah  Arendt situant les coses al seu lloc.
Fantàstic el poema Podries de Joana Raspall.
Colpidor l'article Canadà. L'acollida en cinc fases o com fer bé les coses
Això no és una crisi de refugiats a Europa, sinó que és una crisi de les polítiques de la Unió Europea, i els refugiats en són les víctimes,  manifesta l'Andrew Geddes.
L'externalització de la gestió dels refugiats a Turquia fa evident la crisi moral i la desunió europea (editorial de l'ARA).
S'ha d'ajudar tothom i jo encara ho puc fer (Pau Casals, 1940).
La magnitud de la tragèdia és tal que se'm fa difícil fer-me càrrec. I tant és que parlem de Turquia, com de Grècia, Macedònia o el campament anomenat la Jungla a Calais. Amb l'ai al cor.
Podeu signar un manifest dels col·legis professionals de Catalunya que porta per títol "Vergonya, ni un minut més!, per una Europa de les persones".