Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

24 d’octubre del 2015

Everythings is illuminated

Uns quants anys després de l'estrena em decideixio a tornar a veure la pel·lícula Tot està il·luminat (Liev Scheiber, 2005). 
Aquesta curiosa tragicomèdia basada en una novel·la de Jonathan Safran Foer narra la hilarant recerca per part d'un jove, col·leccionista malaltís d'objectes de la seva infantesa i obsessionat en recordar el passat, que es proposa trobar la dona que va salvar la vida del seu avi en un petita localitat d'Ucraïna que va ser arrasada per l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial. 
En companyia d'uns personatges estrafolaris, el que comença sent un intent de recuperació de les arrels familiars acabarà convertint-se en una odissea destartalada i màgica amb una important sèrie de revelacions. La importància de la memòria, la perillosa naturalesa dels secrets, l'Holocaust, l'amistat, l'amor... 
Una delícia de pel·lícula, en definitiva. Amb una banda sonora que et fa vibrar d'emoció i uns recursos cinematogràfics molt dignes. Un bàlsam per a l'esperit.

Que connectarà de ple amb la recomanació que m'ha fet ara fa una estona el meu llibreter - farmacèutic de l'ànima: Una història d'amor i de foscor, de l'Amos Oz (La Magrana). 655 pàgines de memòries d'un escriptor que va ser testimoni del naixement de l'estat d'Israel i en va viure la seva història turbulenta.

Cinema i literatura, un bons companys de viatge.

18 d’octubre del 2015

Fira Mediterrània a Manresa

Manresa posa a l'aparador la cultura popular i els espectacles d'arrel i cultura tradicional a la Fira Mediterrània, del 15 al 18 d'octubre, amb més de cent companyies, prop de tres-centes activitats.  Sobre dos pilars: la cultura popular i les músiques del món.
Fira Mediterrània convida a la descontrucció. Que la cobla Sant Jordi i el hip hop de Kulbik acabin sent l'espectacle d'inauguració és una mostra evident.

Aquest any no m'ho perdo. Ahir 17, de la mà d'uns amfitrions de gala, l'Anna i el Jordi, ens endinsem, de les 5 de la tarda a la mitjanit, per tot l'entramat d'espectacles de carrer i en espais tancats. Realment desbordant, inabastable. I amb un temps molt agradable.

Carrers i places són plens de gom a gom i amb una varietat d'espectacles realment increïble. I bars musicals, i domicilis particulars... i el Kursaal, l'espai d'arts escèniques de Manresa, la joia de la corona.

Manresa torna a esdevenir l'epicentre cultural del país. I sento una enveja infinita. Un cop d'ull al llibret de la programació de la Fira i del Kursaal t'enlaria l'esperit i posa en evidència la petitesa, la ben poca cosa que tenim al Penedès, el que hagués pogut ser i no és ni serà.

Tàrrega, Igualada i Manresa representen les tres grans fires del món de l'espectacle de la Catalunya central, al marge de Barcelona que tot ho acapara. De totes, però, em quedo amb la Fira Mediterrània. De lluny. No hi ha color.
Sempre és un goig tornar a Manresa i gaudir del Kursaal i del seu dinamisme cultural, amb Fira o sense Fira.   

11 d’octubre del 2015

Chantal Akerman

Aquesta setmana ha mort la cineasta belga Chantal Akerman, als 65 anys.
Avui, un article de l'Àngel Quintana, La mirada lúcida de Chantal Akerman m'ha regirat la memòria.
A Madrid, a finals de 1980, fent el servei militar, i de la mà del nostre amfitrió madrileny, el Pablo, vam anar als cinemes Alphaville a veure Les rendez vous d'Anna (1978), una de les dues pel·lícules que la directora ha estrenat en les pantalles comercials.
Per a mi va ser una descoberta. Em vaig introduir en el cinema d'autor i em vaig convertir en un client assidu d'aquest tipus de cinema, costum que no he perdut amb el pas dels anys.
Els silencis, els temps morts, el cinema amb empremta pròpia més enllà dels cànons comercials... un nova forma de mirar les imatges.
La Chantal va fer altres aportacions al cinema i al gènere documental i -diuen els entesos- ens ha deixat un llegat -compromès, feminista i radical- que no pararà e créixer. 
A títol personal, però, em quedo amb Les rendez vous d'Anna. Fantàstica, potser pel que en el meu cas va tenir d'iniciàtica i trencadora.

10 d’octubre del 2015

Bany de tardor a Bagà

Avui, a Bagà, ens hem tret de sobre la síndrome del dèficit de tardor.
Cada any em passa el mateix. Arribat en aquest moment del calendari, cap a la meitat d'octubre, necessito de totes totes una immersió a fons de tardor, de natura pirinenca, d'alta muntanya. De fet això em passa tot sovint...
Un bany de tardor tardor, de tardor pirineca, amb tota la gamma d'ocres, grocs, marrons... ben diferents dels colors de la tardor penedesenca. 

Hem fet una ruta d'un parell d'hores pels voltants del refugi Rebost, ens hem empapat de tots els colors, les olors i les sensacions boscanes, hem trepitjat alta muntanya i hem comentat tot caminant sota els faigs i els roures, sense estridències, el present i el futut polític trepidant i inescrutable del nostre país, entre molts d'altres temes. 

Un bon dinar en bona companyia a l'hostal santuari del Paller ha estat l'element definitiu.  Bagà sempre reconforta. Pura natura. Sempre ens quedarà Bagà... 






I