El passat dia 2 el diari El País
es feia ressó de la celebració del 50è aniversari del TS.
La portada sencera estava monopolitzada per
l'esdeveniment.: Nike vol fitxar TS després d'haver trencat amb Armstrong; la seva participació
a la Biennal de Venècia; el neguit que provoca al món universitari català
l'endarreriment de la seva tesi doctoral; l'activitat del seu gabinet
d'arquitectura en el nou escenari de la Catalunya independent...
Aquesta és la transcripció literal d’una conversa de carrer sobre el tema, captada furtivament:
-
Finalment s’ha fet justícia, tu. Hem hagut d’esperar
cinquanta anys però ha valgut la pena.
-
Doncs jo no penso encetar cap ampolla de xampany. Que no,
home, que no. Que aquí hi ha més pa que formatge.
-
Però què dius? Que t’has begut l’enteniment?
-
Saps que et dic? Doncs que es tracta, amb gairebé
total seguretat, d'una crònica ensucrada, d’un publireportatge fet a sou per un "negre" i
pagat, no ja per la pròpia família o els amics –si és que en té-, sinó pel personatge en qüestió.
-
Va home va! Tu delires! Sí
que es cert que compra El País des de l’any de la picor i que és
radicalment anticonvergent... però no n’hi ha per tant.
-
Pensa per un moment
amb calma: enlloc no es parla de la seva addicció
a alguna substància al·lucinògena, ni del seu caràcter
ofensiu i violent, ni del consum abusiu de
cocacoles, ni de la seva fòbia recalcitrant envers el Pep Guardiola, ni de la seva
mala jeia... per posar alguns exemples
que són
de domini públic.
-
Què t’empatolles! D’on ho has tret això?
-
De la crònica sobre el tema que ens ocupa publicada sense tanta
benevolència
al diari La Razón. Res a
veure amb el que diu El País! Posa negre sobre blanc tots els aspectes foscos de la
seva trajectòria personal, professional i ideològica:
és
una caricatura de l’arquitecte que hagués pogut ser; fent ballar els Capgrossos semblava que
trepitgés
raïm;
és
un ciclista de pega i un jugador de futbol sala de pa sucat amb oli; al gabinet
d’arquitectes
on sembla que treballa ST@N tips de les
seves collonades; el seu ideari polític és de dubtosa espanyolitat; el vanguardisme que tant
predica és
del tot esnob... i a sobre es veu que s’adorm en arribar la mitjanit en qualsevol racó,
sigui on sigui.
-
Fa bo, eh?
-
Creu-t’ho! Si del que es tracta és
de canviar de tema, deixem-ho córrer. Ja veig que no ens entendrem. Au, anem a fer un
beure.
La celebració va ser un moment entranyable i singular. En consonància
amb la personalitat singular i polièdrica del protagonista. Excepte en comptades excepcions –que
també
hi són-
es parla d'ell en termes de radicalitat, modernitat, professionalitat, bona
amistat...
Un dels assistents comenta, privadament, que el TS,
arribat als cinquanta, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença
a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està
gens malament.
Per molts anys!
