Des de 1980 que sóc "lector de Martí i Pol". Així ho corrobora un ex-libris meu de l'època on, a part de l'escut de la vila de Montblanc, hi ha aquesta llegenda: "Roderic Villalba i Pérez. Mestre - catalanista practicant - solitari i solidari - embrutapapers - lletraferit - lector de Martí i Pol. Montblanc (Conca de Barberà) Països Catalans". Com a divisa no estava gens malament, oi?
Una dècada més tard vam mantenir una breu relació epistolar i fins i tot vaig tenir el goig de poder compartir amb ell una estona, a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca.
La veu tendra i tenaç que s'apagà ara fa tot just nou anys m'ha acompanyat, doncs, bona part de la meva vida. Bé que ens ajuda a viure la poesia. Per sort, sempre hi haurà poesia.
Gràcies per fer-lo recordar!!!
ResponEliminaImmensament viu per tots aquells que l'estimem--i en som molts!!!--
Ja fa uns quants anys que vaig fer-ne un llarg poema, i a finals de l'any passat en vaig poder deixar constància dins el primer poemari que vaig tenir la sort de publicar.
He penjat el poema al meu bloc... ho dic per si et ve de gust de llegir-lo. El bloc es diu "versalliberat"