Cap de setmana atapeït, dens, singular.
Sopar d'amics a casa el divendres 22, vigília del 23F. La feina s'entoma bé si et ve de gust.
Nevada de matinada. Ens obliga a desconvocar una sortida a Sant Sadurní. La prudència s'imposa i amb una cinquantena de persones implicades la cosa es complica.
Dinar amb la Patrícia i el Jaume. Sempre és un plaer. La sobretaula, de festa grossa: s'allarga fins a gairebé les 8 del vespre. Bon senyal.
Diumenge ben singular. Caminada gastronòmica. Fem la ruta Mas de Pontons, Can Soler deSecabecs, els Molinots. De dificultat baixa, una hora i mitja en bona companyia. I amb neu! Les vinyes i els boscos del Penedès nevats són una delícia! Acabem la caminada a taula. A les Llambardes, amb torrades i bacon amb formatge. Deliciós!
La tarda de diumenge, normalment ensopida i lectora, s'omple de música amb el concertde la Polifònica de Vilafranca a Castellet i la Gornal. Polifonia anglesa, temes al voltant ede la natura i l'amor i cançons tradicionals catalanes. Un goig, comde costum.
I encetem una nova setmana. Que també serà ben diferent.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)