Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

17 de setembre del 2026

Salvador Illa & Josep Tarradellas

L’esperit viatger del president Illa és inequívoc i constant. Tan aviat se’n va al sud-est asiàtic com puja a l’avió cap a Ucraïna o aterra a Extremadura per celebrar la diada nacional de Catalunya. 
Exerceix de polític rellevant i cosmopolita, d’estadista, de president d’un país que es vol significar al món mundial, tasca no gens fàcil a data d’avui. 
N’estic convençut que en cap d’aquestes tres destinacions esmentades no el reclamaven sinó que la visita deu haver estar sol·licitada amb insistència, de la mateixa manera que dubto molt que n’hagi tret res de profit pel nostre país. 
Veure la cara de la presidenta d’Extremadura a l’inici de l’entrevista era tot un poema. Escoltava el president amb cara de circumstàncies i al seu torn de rèplica es va despatxar a gust davant la perplexitat del president.
I aquí apareix l’ombra del president Tarradellas, tan admirat per president Illa. Deia, amb coneixement de causa, que el protocol serveix justament per això, per a suplir la manca de poder real. Així de clar i no ens enganyem que de res no serveix fer-se trampes al solitari.
Som un país petit que està immers en una dinàmica mundial complexa i plena d’incertes. Carregat de dificultats, de vuits i nous i de cartes que no lliguen. I el que menys falta ens fa és perdre el temps en agendes diplomàtiques estèrils, en brindis al sol, vaja. 
De feina n’hi ha molta però cal fer-la a casa i no lluny de la roba. Què llarga que se m'està fent la presidència de Salvador Illa!

16 de setembre del 2026

Pits o cul ?

Llegeixo a la premsa i constato a la platja que el topless recula, va de baixa, que justament ensenyar el cul és el que ara es porta. I que el mal ús de les xarxes socials hi té alguna cosa a veure en aquest canvi de tendència.
Trobo que no hi ha color. On hi ha hagi uns pits macos no hi ha cul que ho superi. Anatòmicament els pits són un prodigi de la natura, pura sensualitat. Fins i tot un bon escot pot ser enlluernador.
Pits, mamelles, popes… que tot ve a ser el mateix.