Als anys 60 i 70 del segle passat unes de les feines més ingrates que calia fer a les granges avícoles era enretirar la gallinassa, els excrements de les gallines.
A Montblanc, a la granja dels pares, un parell o tres de cops l'any, el Salvador i el Pequeño, un parell de treballadors ja granadets, omplien uns quants camions de gallinassa amb destí a l'horta valenciana si no em falla la memòria. Cadascú amb un carretó de jardineria anaven fent viatges fins a omplir el remolc del camió, una feina que el podia ocupar ben bé una jornada laboral. Una feina bruta i pestilent.
Val a dir que la pudor de la gallinassa era -i és- especialment molesta, encara que potser no tant com la dels excrements dels porcs.
Aquest matí jo també he fer anar un carretó per portar gallinassa del femer al meu hort, a pocs metres de distància, encara que n'he tingut prou amb tres carretonades. La memòria no prescriu i, per uns moments, he viatjat en la màquina del temps a la meva infantesa, l'àmbit de tots els àmbits...
