Blog del Roderic Villalba: d’octubre 2016

Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

13 d’octubre de 2016

Els temps estan canviant...

Sento a la ràdio matinal, amb una certa perplexitat, la notícia del Nobel de literatura atorgat a Bob Dylan. Com canvien els temps!
I me n'alegro, què coi! O és que els centenars de temes que ha fet al llarg de 55 anys no són mereixedors d'aital reconeixement? O és que no és un gran poeta en llengua anglesa?
Més enllà de la polèmica, inevitable d'altra banda, me n'alegro també pel que té de trencador i de novetós en el panorama carrincló i previsible dels Nobel.
Des del 1975 que em van regalar un casset seu "Hurricane" amb aquest tema de 8 minuts de durada i que vaig sentir repetidament fins a fer malbé la cinta magnètica que m'agrada i l'escolto. L'enhorabona!