El Dia Internacional de les Persones Grans se celebra avui, 1 d'octubre de 2026, sota el lema Ens jubilem de la feina, no de la vida.
La gent gran i d’altres problemes és el títol d’un llibre infantil - juvenil que ara no trobo. Divertidíssim, transgressor i segurament descatalogat de fa temps.
Sempre m’ha interessat el tema generacional. Molt recomanable l’assaig Generació Tap (Josep Sala i Cullell, ARA llibres 2020). Tota una teoria social, cultural, econòmica i política al voltant d’aquesta generació Tap, la meva, que agrupa les persones nascudes entre 1943 i 1963, i les tres generacions que han vingut a continuació, la X (1964-1981) els mil·lennials (1982-1996) i la generació Z (1997-2015). A tot occident dels taps en diuen boomers.
El seu discurs és contundent i trencador. És un atac directe a una generació que porta més de tres dècades remenant les cireres i que es resisteix a cedir el relleu.
Ha manipulat el sistema per protegir-se a canvi d’arruïnar els seus fills i nets. Es basa en la precarietat imposada als més joves i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar.
Només cal veure qui són els manaires dels països més poderosos del món, a orient i occident. Pura gerontocràcia masclista. O reflexionar el que va suposar el brèxit ara fa una dècada i que va comportar que les generacions més grans hipotequessin el futur de les noves generacions amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Tot plegat es tracta d’un debat potent i necessari: la lluita generacional per conseguir el poder.
