TS L'encant de fer cinquanta anys

El passat dia 2 el diari El País es feia ressó de la celebració del 50è aniversari del TS.

La portada sencera estava monopolitzada per l'esdeveniment.: Nike vol fitxar TS després d'haver trencat amb Armstrong; la seva participació a la Biennal de Venècia; el neguit que provoca  al món universitari català l'endarreriment de la seva tesi doctoral; l'activitat del seu gabinet d'arquitectura en el nou escenari de la Catalunya independent...

Aquesta és la transcripció literal d’una conversa de carrer  sobre el tema, captada furtivament:

-          Finalment s’ha fet justícia, tu. Hem hagut d’esperar cinquanta anys però ha valgut la pena.

-          Doncs jo no penso encetar cap ampolla de xampany. Que no, home, que no. Que aquí hi ha més pa que formatge.

-          Però què dius? Que t’has begut l’enteniment?

-          Saps que et dic? Doncs que es tracta, amb gairebé total seguretat, d'una crònica ensucrada, d’un publireportatge fet a sou per un "negre" i pagat, no ja per la pròpia família o els amics –si és que en té-, sinó pel personatge en qüestió.

-          Va home va! Tu delires! Sí que es cert que compra El País des de l’any de la picor i que és radicalment anticonvergent... però no n’hi ha per tant.

-          Pensa per un moment  amb calma: enlloc no es parla de la seva addicció a alguna substància al·lucinògena, ni del seu caràcter ofensiu i violent, ni del consum abusiu de  cocacoles, ni de la seva fòbia recalcitrant envers el Pep Guardiola, ni de la seva mala jeia...  per posar alguns exemples que són de domini públic.

-          Què t’empatolles! D’on ho has tret això?

-          De la crònica sobre el tema que ens ocupa publicada sense tanta benevolència al diari La Razón. Res a veure amb el que diu El País! Posa negre sobre blanc tots els aspectes foscos de la seva trajectòria personal, professional i ideològica: és una caricatura de l’arquitecte que hagués pogut ser; fent ballar els Capgrossos semblava que trepitgés raïm; és un ciclista de pega i un jugador de futbol sala de pa sucat amb oli; al gabinet d’arquitectes on sembla  que treballa ST@N tips de les seves collonades; el seu ideari polític és de dubtosa espanyolitat; el vanguardisme que tant predica és del tot esnob... i a sobre es veu que s’adorm en arribar la mitjanit en qualsevol racó, sigui on sigui.

-          Fa bo, eh?

-          Creu-t’ho! Si del que es tracta és de canviar de tema, deixem-ho córrer. Ja veig que no ens entendrem. Au, anem a fer un beure.

La celebració va ser un moment entranyable i singular. En consonància amb la personalitat singular i polièdrica del protagonista. Excepte en comptades excepcions –que també hi són- es parla d'ell en termes de radicalitat, modernitat, professionalitat, bona amistat...

Un dels assistents comenta, privadament, que el TS, arribat als cinquanta, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està gens malament.

Per molts anys!