Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de març del 2016

Nosaltres refugiats

Esplendid l'article we refugees de Xavier Antich. Impecable l'Hannah  Arendt situant les coses al seu lloc.
Fantàstic el poema Podries de Joana Raspall.
Colpidor l'article Canadà. L'acollida en cinc fases o com fer bé les coses
Això no és una crisi de refugiats a Europa, sinó que és una crisi de les polítiques de la Unió Europea, i els refugiats en són les víctimes,  manifesta l'Andrew Geddes.
L'externalització de la gestió dels refugiats a Turquia fa evident la crisi moral i la desunió europea (editorial de l'ARA).
S'ha d'ajudar tothom i jo encara ho puc fer (Pau Casals, 1940).
La magnitud de la tragèdia és tal que se'm fa difícil fer-me càrrec. I tant és que parlem de Turquia, com de Grècia, Macedònia o el campament anomenat la Jungla a Calais. Amb l'ai al cor.
Podeu signar un manifest dels col·legis professionals de Catalunya que porta per títol "Vergonya, ni un minut més!, per una Europa de les persones". 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú