Alba Cardalda, psicòloga i neurocientífica, ho té clar i net: No sabem com engegar a la merda. Aquesta és la tesi del llibre “Com engegar a la merda de manera educada” (Rosa dels Vents, 2025).
Diu que sí, que en general tenim molta necessitat d’engegar a la merda però que no sabem com fer-ho, no sabem com marcar límits.
Els límits són la barrera simbòlica i invisible a través de la qual diem "Per aquí, no". Marca la manera com ens poden tractar i com tractem nosaltres. I són personals, per a mi poden ser uns i per a tu uns altres.
A la pregunta de com es posen els límits respons que l’ideal és fer-ho tenint en compte els sentiments de l’altre i sent alhora honestos amb nosaltres mateixos.
Defineix una relació sana com aquella on pots ser tu mateix i expressar com et sents sense ser jutjat. I on hi ha una base d’honestedat i llibertat.
Diu que els límits són amor perquè hi ha d'haver aquesta honestedat de poder-li dir a l'altre el que no volem o no ens agrada. Quan creiem que l’amor ha de ser incondicional és quan es comencen a traspassar límits perillosos. És sovint la llavor de relacions de maltractament o d’abús de poder.
Clar i català. Cal saber com engegar a la merda… o a cagar a la via que ve a ser el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú