Després de mig any de calor desmesurada ja tenim indicis del canvi de temps. Se’n parla als espais dels temps i es palpa en l’ambient. Es veuen reagrupaments d’ocells cap el capvespre i fins i tot els pardals es comporten de diferent manera. Ara se’ls pot veure a l’expectativa, com intuint la baixada de les temperatures, al filat de la terrassa de casa.
A plaça ja fa dies que tornem a tenir pomes. Pomes de Pontons, un prodigi de la natura.
I tot això ell dia que arribem als 8.000.000.000 d'humans i algú que diu "espera que això ho soluciono amb una tercera guerra mundial".
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú