Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

5 de novembre del 2022

El món en imatges | Kabul sense cinemes

L’exposició del World Press Photo torna al CCCB de Barcelona, on es pot visitar fins a l’11 de desembre. Aquesta fotografia (Bram Janssen / AFP / World Press Photo) mostra Asita Ferdous, directora d’un cinema de Kabul (Afganistan) anomenat Ariana, asseguda al sofà de casa seva. Tres mesos després de l’arribada dels talibans al poder –l’agost del 2021– encara no li havien permès tornar a la feina pel fet de ser dona.

El cinema és molt poderós. Com la fotografia és un dels últims reductes que ens queden de la veritat. I la veritat avui està molt tocada (Míriam Díez, petons de cine).

Com la música, és també una eina de construcció massiva, de ciutadania, de valors, de respecte, de cooperació… Res a veure amb la visió del món cruel, despietada, retrògrada i masclista que impera encara a hores d’ara a bona part del nostre planeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú