Aquest any també. També tenim us estiuet de sant Martí a meitat de novembre. Esplèndid per moltes coses però fora de lloc. Pel que sembla ja ens podem anar acostumant. Fem una caminada de 2 hores per l’antic camí de Pacs cap a la muntanya de sant Pau i de tornada cap a casa. De màniga curta i amb ulleres de sol, talment com si fos el mes de setembre. Entre poc i massa! Que arribi el fred, que és el que toca. Que no ens despisti més i que les plantes, els animals i les persones humanes no patim les conseqüències.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú