El primer cop que vaig sentir Halldor Mar, músic islandès resident a Barcelona, va ser tota una descoberta. Feia patxoca escoltar en anglès cançons catalanes ben cantades. Després va fer algun programa per TV3, "Katalonski", viatjant a diferents llocs del món i contactant amb catalans universals. Fa de bon sentir. Per un moment “hasta” sembla que siguis políglota. https://www.youtube.com/results?search_query=Halldor+Mar
I parlant d'artistes, de músics de de debò debò, parlem el Miquel Villalba Castells, l’hereu de casa. El concert de petit format que ens va oferir al vespre a la capella de Vinseum amb motiu de la cloenda de la instal·lació “Cendrera de somnis” de Fèlix Plantalech, una delícia. Ubicat al bell mig de la capella i rodejat d’una cinquantena de persones ens va oferir una desena de peces en sintonia amb el tema, amb l’ànima de l’exposició: el sentiment de la pèrdua d'il·lusions, els somnis perduts i trencats, l’aposta per un futur sostenible… Un reconstituent per l’esperit. El present i el futur hauria de ser dels joves.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú