Als anys 70 les discoteques eren el punt de trobada de l’oci juvenil. Recordo amb una certa nostàlgia el Carnaby de Montblanc, la Sínia de l’Espluga de Francolí i el Big Ben de Mollerussa, temples de l’oci de consum del postfranquisme terra endins.
Sento dir que tot a punt per reobrir la mítica sala Big Ben, la Meca de les discoteques de l’època, un lloc on feien parada els grups de moda dels 70. Madrid, Barcelona… i Mollerussa, talment com Reus, París i Londres.
Recordo haver-hi anat un parell de vegades. Queia lluny de Montblanc i teníem altres discoteques més a l’abast a Montblanc i a l’Espluga.
La Sínia ja era una discoteca més gran i més moderna que el Carnaby, la discoteca de veritat, de proximitat i de referència. Encara he vist no fa pas gaire temps algun personatge mític de l’ambient discotequer dels 70 passejant pel poble, el Fòssil. Vestit amb la mateixa indumentària de l’època i amb un cigar a la boca.
La música de l’època és la banda sonora de la meva vida. Recordo la cançó que anunciava el canvi de música a la pista, de ràpid a lent, a horse with no name del grup America.
Era el moment d’intentar arreplegar algú a qui arramblar una estona i sentir l’escalf d’un cos, segurament tan necessitat com el meu de carícies i de contacte físic, en una època amb molta repressió corporal i sentimental.
Si la cosa no funcionava, sempre quedava el recurs d'anar a fer un beure a la barra. Quins temps! Que no cal que tornin, no fotem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú