Els municipis banyats per la conca del riu Francolí mai oblidaran la nit del 22 d’octubre del 2019. L’aiguat que va caure durant hores va provocar una riuada mortal que va desbordar el riu i es va endur tot el que va trobar al seu pas. Ho explica molt bé Xavi Segura (Per què l'aiguat històric que va desbordar el Francolí es pot tornar a repetir? ARA 20/10/2024).
El temps es va aturar aquella nit, i fins i tot es va viatjar al passat, ja que es va reviure amb temor l’última gran riuada del Francolí, l’octubre del 1994, quan van caure prop de 500 l/m². Amb la crisi climàtica, aquests fenòmens extrems poden ser cada cop més freqüents.
Les previsions meteorològiques del 2019 ja indicaven un temporal de llevant amb pluges abundants en molts punts del país però ningú es podia imaginar el que passaria aquella nit d’octubre de fa cinc anys a la zona del Francolí.
Les precipitacions més generals i persistents van començar a caure a partir de la tarda i el vespre. Es va crear una línia de xàfecs i tempestes que es mantenien estàtiques a la zona i que afectaven especialment el Baix Camp, la Conca de Barberà i les Garrigues. La pitjor part va arribar de nit, quan els prop de 300 l/m² caiguts en poques hores van provocar el desbordament del riu Francolí amb conseqüències devastadores.
A l’Espluga de Francolí diuen que la nit del dimarts 22 d’octubre durarà anys. Els aiguats van arribar a la Conca de Barberà a l’hora de sopar, i amb els aiguats la foscor de carrers sense llum, la inquietud de telèfons sense cobertura i el sotrac causat pels llampecs, que en aquell moment eren l’única font d’il·luminació per veure què estava passant.
Els aiguats van disparar el cabal del riu i van fer estralls en diferents pobles, però de la runa en va sorgir una gran onada de solidaritat.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú