Octubre

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital, i per això és el moment ideal per a recordar els qui ja no hi són.
Ja ha arribat la tardor. Ara va de bo. Les pluges d’aquests dies ho certifiquen.
Després d’un estiu gens canicular tenim ganes de fresca, d’una mica de pluja. La tardor vegetal no és pas trista. És plena d’or i aram, de despullament i de silenci. (“Tardor”. Narcís Comadira)
L’octubre s’ha acabat, aquest mes que m’agrada tant. Les fulles s’han tornat daurades o de color d’aram. Han caigut i encara cauen, giren, donen voltes empeses pel vent. És un temps d’espera. I ara, novembre, el mes més trist de l’any, segurament.
El temps, el pas del temps és una meravella i si sabem estar-hi atents és una benedicció.
El dia primer d’octubre, que abans era el Dia del Caudillo en record de l’exaltació del general a la Jefatura del Estado, era festa.
De jove, d’adolescent vaja, l’1 de maig i l’1 de novembre marcaven el canvi de temporada i també tocava tallar-se els cabells. L’1 de maig teníem un full de ruta ben definit: primer bany de l’any a la platja del Miracle de Tarragona i, a les 12 del migdia, mani a la rambla. A data d'avui sento pura nostàlgia.