Els amics han de ser capaços de donar-nos temps i consol quan ho necessitem, diu Francesc Torralba. Aquesta disponibilitat dels amics en la desgràcia i en la carència és del tot necessària, naturalment.
La Maria Mercè Roca (Amics. El Punt Avui 10/6/2011) fa referència a tot un personatge, en Joan Surroca i en concret a un article seu: “Amics en l’abundor”. Surroca diu, més o menys, que quan un està trist o les coses li surten malament és fàcil que la gent vingui a consolar-te, et doni copet d’ànim a l’esquena i s’ofereixin per al que calgui.
Però el que és veritablement difícil, el que més s’agraeix, el que sovint no es dóna, és tenir els amics a la vora quan les coses et van bé, quan guanyes premis, eleccions, diners, quan et compres un cotxe o una casa, quan la sort i els diners, ras i curt, et vénen de cara.
Els amics han de respondre quan estàs malalt i trist, però també han de respondre quan estàs content i petes de salut. Plorar amb l’amic està bé, però riure amb ell encara és millor. Compartir l'alegria dels altres és un estadi superior de generositat.
Salut i bones amistats! I també bona memòria: som la nostra memòria.
Al Llibre de la selva queda ben clar això de l'amistat: https://youtu.be/UQtL8BHI93M?si=c9C9oxZRGfJvwJi9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú