Vicent Partal (Una catalana d’or. VilaWeb 30/10/2024) diu que és una notícia excel·lent i remarcable que en aquest país nostre cada vegada hi hagi més gent amb projecció internacional conscient del valor referencial de la llengua catalana. Ben cert.
També és una bona nova la consciència creixent en una part dels seus parlants que no cal canviar de llengua per a projectar-se en la globalitat.
Dilluns en vam tenir un exemple magnífic, d’això, en la intervenció d’Aitana Bonmatí en l’acte de lliurament de la Pilota d’Or. Va decidir de dir unes poques frases en espanyol i en anglès i expressar-se bàsicament en català, en una intervenció que ha tret de polleguera molts monolingües espanyols.
Quan s’usa una llengua en actes públics i en situacions representatives es promou molt més que la comunicació. Quan es fa això se’n posa en relleu la dignitat i es convida les noves generacions a valorar-la, es reforça un vincle profund amb la història, els valors i les lluites que aquella llengua representa i es transmet un missatge poderós sobre la vigència i la rellevància de l’idioma (Partal dixit).
I no només Aitana Bonmatí ha estat esplèndida. Tot l'equip femení del Barça que ha pujat a l’estrada a recollir el premi i també l’equip masculí, que ha tingut una setmana rodona, de gamma extra.
Tots els jugadors han sapigut ser i estar, comportar-se i jugar a futbol com saben, no com altres energúmens de les grades del Santiago Bernabéu. En aquest sentit fins i tot el Barça, com a club, s’ha comportat amb elegància i sentit comú, a les antípodes de la directiva del Real Madrid.
En resum: hi ha gent que sap ser i estar… dins i fora del camp. I n’hi ha que no. I a cagar a la via aquests darrers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú