Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

7 d’octubre del 2024

No diguis res

XavierAntich comentava temps enrere que aquest estiu hem sabut la fabulosa notícia que es farà una sèrie del llibre No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord, (Patrick Radden Keefe. Periscopi, 2020). I que bé que estaria que es doblés/subtitulés al català!
Coincideixo amb la valoració que fa Xaver Antich: hi ha llibres fabulosos sobre el conflicte d’Irlanda del Nord. Aquest és escandalosament bo: impressionantment ben escrit, subtil i complex, dona vida i profunditat a cada personatge, dosifica el crescendo.
I per acabar-ho d’adobar una dedicatòria també memorable: “El meu agraïment més profund a la Justyna, preciosa i intel·ligent. Fa vint anys que ens vam conèixer, però no passa un sol dia sense que recordi la sort que tinc de compartir la meva vida amb ella”.
Cal ser agraït a la vida. I dir-ho.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)