Doncs això, a poc a poc s’hi arriba ben lluny. Com el Miquel, l’hereu de casa. A poc a poc i de fa una dècada ha anat encavalcant estudis musicals i també feinejant amb partitures, batutes, pianos i altres artefactes.
És un tot terreny que tan bon punt treballa pel Liceu com pel Palau o qualsevol altre orquestra. També per les corals i artistes que se li posen a l’abast. D'un temps ençà també actua en tot tipus d’actes: diades, actes socials i sobretot, sobretot, funerals… n’hi ha per morir-se! És un músic ambulant… amb volant.
Ahir es va comprar un piano de cua, poca broma. Un piano de qualitat, que ja el necessitava. Bones eines fan bones feines, o no?
La sorpresa per part meva, en veure’l, ha estat majùscula, tot i que ja estàvem avisats. Un piano de color vermell … amb 88 tecles, 52 blanques i 36 negres, això sí. Un piano que el posa a l’alçada de l’Elton John.
Jo que no sóc pianista sinó aprenent d’hortolà, si volgués fer alguna cosa similar al que ha fet el Miquel, no se m’acut altra cosa que comprar-me un tractor… de color groc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú