Decreixement

Joan Surroca, personatge singular i autor del ritual litúrgic laic per al bateig, casament i exèquies, també diu la seva pel que fa al decreixement (Joan Surroca i el decreixement. Revista digital Emporion 7/7/2024). Copio els fragments més rellevants.
El decreixement és una teoria econòmica que proposa que tots vigilem de no caure en el consumisme. No ha d’afectar a tot el món igual: els països que estan empobrits i en vies de desenvolupament és lògic que puguin aconseguir un benestar mínim.
L’any 2009 Surroca va escriure el llibre “Com salvar-nos amb el planeta”.  Ve a dir que el que fem és maltractar la terra. No la conservem, quan arriba el final d’estiu més o menys, ja ens hem gastat tot el que hauríem de gastar a finals d’any. I això és una bola que cada vegada és més grossa. I si no hi posem remei de manera molt ràpida, el canvi climàtic causarà grans estralls: produirà pujades del nivell del mar, inhabilitat per viure a segons quins països del tròpic, etc. i així podem caure en una situació caòtica de moltes migracions i guerres enceses. És un panorama delicat.
Sent realista només canviarem d’actitud quan els estralls seran tan evidents que llavors correm-hi tots a veure si ho arreglem. El capitalisme és un sistema criminal, perquè esperarà fins i tot a fer negocis amb aquestes conseqüències negatives del canvi climàtic.
Hi ha gent que es pensa que això es resoldrà amb petites accions individuals, que estan molt bé, però no arreglen el problema. Per resoldre aquestes qüestions, hauríem de passar a un altre tipus de cultura que no sigui aquesta del capitalisme neoliberal.
Aspirar a una utopia bona seria aspirar a uns objectius difícils però realitzables si la gent tingués un comportament equiparable a les persones que actualment ja estan sensibles i fan el que han de fer, que són moltes.
Ara ha sortit una tendència econòmica que es diu del “Bé Comú”, que seria una societat en què no es qüestiona l’existència de les empreses, però sí que es procura que a cada empresa hi hagi uns mecanismes d’intervenció per part dels treballadors en els guanys, l’ecologia, la publicitat i tota una sèrie de paràmetres.  És una utopia, sí, però absolutament realitzable. 

Quin és el futur de les teories del decreixement? Si tenim tot això present, el decreixement s’anirà obrint pas perquè inspirarà els programes polítics, com ja passa. Però com que és un canvi cultural ens costa. I ens hem d’espavilar perquè tot s’accelera: el primer gran canvi de la humanitat va durar centenars de milers d’anys; el segon, deu mil anys; el tercer, mil; i aquesta nova manera de fer potser només en durarà cent. 

D’aquí a cent anys, segurament s’entrarà en una crisi més forta que posarà en qüestió tot el que s’ha fet fins ara. I això és fantàstic: poder ser protagonistes d’aquests canvis socials. Hem de participar positivament i anar sembrant llavors. Encara que sembli inútil, no hi ha res inútil, de cada llavor que sembrem a la vida, tinguem la certesa que en neix una flor.