M'arriba al mòbil un vídeo de la Cristina Fallarás dirigit al president del govern de l'Estat. Contundent i directe, com era d'esperar. El 2013 vaig llegir A la puta calle i em va impactar molt l'experiència de vida que relatava la Cristina. Demolidora i punyent.
Un altre llibre de 2005, Els assassins de Franco, del Francesc Marc Álvaro, em crida l'atenció. I el repasso. Demolidor també.
I això ve a tomb perquè avui a la premsa he llegit unes quantes notícies relacionades amb el franquisme.
Joan Lluís Lluís, premi Sant Jordi de novel·la pel seu llibre Jo sóc aquell que va matar Franco, una venjança literària en paraules de l'autor.
El fill del ja difunt president de l'Estat Adolfo Suárez diu que el seu pare no es va saltar ni les lleis franquistes.
Rosa Peñafiel, feminista, neta d'un lluitador antifranquista de Lleida, manifesta que s'ha produït durant anys una banalització del franquisme, i això és el que ens ha portat a la situació actual.
Doncs així estem. En plena cerimònia de la confusió, al bell mig d'una campanya electoral del tot atípica i amb una gran impostura que ens tenalla.
Encara estem instal·lats en una gran estafa. Topem amb un mur, amb la gent que realment té el poder i que no està disposada a cedir ni una engruna del seu sistema de privilegis.
I, al voltant nostre, un bon grapat de gent d'una certa edat a qui es va vendre el relat pactat de la Transició, escrit a quatre mans pels demòcrates de tota la vida d'un bàndol i de l'altre.
Un altre llibre de 2005, Els assassins de Franco, del Francesc Marc Álvaro, em crida l'atenció. I el repasso. Demolidor també.
I això ve a tomb perquè avui a la premsa he llegit unes quantes notícies relacionades amb el franquisme.
Joan Lluís Lluís, premi Sant Jordi de novel·la pel seu llibre Jo sóc aquell que va matar Franco, una venjança literària en paraules de l'autor.
El fill del ja difunt president de l'Estat Adolfo Suárez diu que el seu pare no es va saltar ni les lleis franquistes.
Rosa Peñafiel, feminista, neta d'un lluitador antifranquista de Lleida, manifesta que s'ha produït durant anys una banalització del franquisme, i això és el que ens ha portat a la situació actual.
Doncs així estem. En plena cerimònia de la confusió, al bell mig d'una campanya electoral del tot atípica i amb una gran impostura que ens tenalla.
Encara estem instal·lats en una gran estafa. Topem amb un mur, amb la gent que realment té el poder i que no està disposada a cedir ni una engruna del seu sistema de privilegis.
I, al voltant nostre, un bon grapat de gent d'una certa edat a qui es va vendre el relat pactat de la Transició, escrit a quatre mans pels demòcrates de tota la vida d'un bàndol i de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada