Ahir al matí em vaig distreure durant una bona estona amb la cerimònia de coronació de Carles i Camil·la, un ritual d’origen medieval convertit en un espectacle global… I jo triant pèsols al sofà. On s’és vist!
Molt bona la crònica del Quim Aranda, corresponsal a Londres de l’ARA ( Carles III mostra al món que el Regne Unit és un gran decorat. ARA 7/5/2023).
Mai no havia vist una cerimònia amb tanta pompa, soldats de plom, música militar i milers d’extres a banda i banda del recorregut. Tot plegat amb la pretensió d’oferir un moment sobrenatural, que aquesta és la veritat de la monarquia.
El que importa és el decorat, malgrat darrere del decorat no hi hagi res Talment com si es tractés de la sèrie The Crown. Simbolisme anacrònic. El súmmum, les carrosses rococó i la desfilada de carnaval.
I que, per l’amor de Déu, no es compleixi una de les tres invocacions que es van sentir a l’abadia poc després que Carles III fos coronat i digué “May the king live forever”. Va home va!
Per anys que passin i per molts anys que regni el dit rei Carles, jo sempre associaré la parella amb un fragment d’una conversa íntima que es va fer pública. La cosa anava de tampons… Som els amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada