Una altra governança, un altre model d’eleccions

En plena ressaca electoral de les municipals d’ahir, en plena festa de la democràcia (!¿?¡) m’és imprescindible demanar una altra governança, un altre model d’eleccions, municipals i no municipals, i també una altra manera de governar el país.
Dionís Guiteras al seu llibre “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals” ja reclama un nou model de governança republicana, que comportaria que el Govern de Catalunya dissenyaria les grans polítiques o línies mestres en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i que aquestes es dirigirien des del territori estructurant-se en quatre nivells: municipi, “nou model” de consells comarcals, vegueries o diputacions i Generalitat.
Es tractaria de detectar les fortaleses i les necessitats territorials, la qual cosa permetria l’aterratge de les grans polítiques de manera eficaç. eficient i selectiva. Seria la millor manera de determinar quins seran els problemes que haurem d'afrontar en el futur.
El paper dels municipis és clau per incentivar la democràcia deliberativa. Els governants tenen la responsabilitat de generar debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania en el seu dia a dia, propiciar la reflexió des d’una mirada de futur i mostrar els resultats del procés participatiu” (pàg. 177-179)
L’experiència del Dionís al Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, reconvertit el 2015 amb la creació de la comarca del Moianès en el Consell Comarcal del Moianès va fer possible un nou model de governança agosarada però viable i efectiva.
Res a veure amb l’espectacle lamentable de les campanyes electorals, dels dies de reflexió i de la “festa de la democràcia” que ens volen inocular sense escrúpols i que entre tots plegats ens hem imposat des de fa 45 anys, hereus com som del règim del 78 (o potser del 39?).
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” algunes pràctiques d’arreu del món civilitzat que millorarien -i molt- les dinàmiques rutinàries, caciquils i desmovilitzadores dels processos electorals i els sistemes polítics com ara el de l’Estat espanyol.
Josep Sala i Collell al seu article “Un altre model d’eleccions municipals” (Vilaweb, 26/05/2023) ens il·lustra sobre el sistema electoral noruec. Uns apunts clarificadors:
“Des del 1945 les eleccions noruegues es fan un dilluns de setembre dels anys senars, i les locals i les nacionals es van alternant. Això vol dir que no és possible anticipar comicis, i que els resultats són vàlids per a una legislatura sencera de quatre anys (aquesta tradició que han muntat els governs de Madrid de tornar a fer votar la gent si no els agraden els resultats aquí seria impossible). Com que el sistema de repartiment d’escons és força més proporcional, hi ha més partits polítics, les coalicions són inevitables i els candidats anuncien amb antelació a qui donaran suport per a primer ministre o batlle.
Les campanyes són força discretes, el país no s’omple de cartells i la presència als mitjans és més reduïda. Els partits ocupen el carrer més cèntric de cada municipi, i allà hi munten la parada, que pot ser una caseta de fusta, una tenda de plàstic o una caravana, com si fossin una barraca de festa major. Els candidats hi són durant les hores centrals del dia, ofereixen cafè, reparteixen la propaganda, donen globus als nens i estan disponibles per a qualsevol pregunta dels electors. En un país de grans consensos, els programes electorals s’assemblen força, i tots els partits col·loquen l’educació com un dels tres punts prioritaris.
Les eleccions municipals a Noruega es regeixen per un sistema de llistes semiobertes que dóna més poder als votants. Els acadèmics que ho estudien diuen que el sistema afavoreix els joves i les minories, i tenir una democràcia més oberta permet que de tant en tant el poble s’organitzi i hi hagi una sorpresa”. Jo m’apunto al sistema noruec. I compte que el que està en joc és la qualitat de la democràcia.