Molt oportú l’article de l’Andreu Escrivà a La Directa (maig 2023). “Parlar de decreixement, una eina de futur”. Reprodueixo algun fragment rellevant.
“Parlar de decreixement és difícil, les coses com són. Els mitjans públics han estat decisius a l’hora de foragitar del debat públic la necessitat de decréixer.
El decreixement és una realitat a la qual hem de fer front com abans millor. És una qüestió de justícia social. És una reducció de la producció i el consum a la qual l’important, més enllà dels números absoluts, és fer-la de forma planificada, democràtica i justa, amb el focus al benestar de les persones.
Obrir el debat del decreixement és fer-nos més lliures com a societat. És possibilitar un progrés que no serà definit per uns indicadors econòmics que són incapaços de mesurar el benestar humà, ni tampoc de l’estat ecològic d’un planeta que no entén de fulls d’Excel ni de memòries de comptabilitat.”
Aquest és un tema cabdal, com també ho és el dret a l’habitatge, la sobirania alimentària, les infraestructures, el municipalisme… I ara és més urgent que mai que el decreixement es filtri en totes les capes del pensament de forma transversal. Caldrà vèncer però la tendència -tan humana, tan llaminera, tan actual- al mínim esforç i al consum compulsiu.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú