Molt oportú l’article de l’Andreu Escrivà a La Directa (maig 2023). “Parlar de decreixement, una eina de futur”. Reprodueixo algun fragment rellevant.
“Parlar de decreixement és difícil, les coses com són. Els mitjans públics han estat decisius a l’hora de foragitar del debat públic la necessitat de decréixer.
El decreixement és una realitat a la qual hem de fer front com abans millor. És una qüestió de justícia social. És una reducció de la producció i el consum a la qual l’important, més enllà dels números absoluts, és fer-la de forma planificada, democràtica i justa, amb el focus al benestar de les persones.
Obrir el debat del decreixement és fer-nos més lliures com a societat. És possibilitar un progrés que no serà definit per uns indicadors econòmics que són incapaços de mesurar el benestar humà, ni tampoc de l’estat ecològic d’un planeta que no entén de fulls d’Excel ni de memòries de comptabilitat.”
Aquest és un tema cabdal, com també ho és el dret a l’habitatge, la sobirania alimentària, les infraestructures, el municipalisme… I ara és més urgent que mai que el decreixement es filtri en totes les capes del pensament de forma transversal. Caldrà vèncer però la tendència -tan humana, tan llaminera, tan actual- al mínim esforç i al consum compulsiu.
Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada