Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

10 de maig de 2023

No robaràs

Acabo de llegir “No robaràs” (Josep Girós, La Segona Perifèria, 2023, 238 pàgines, 18,50€), aconsellat per un llibreter de confiança, que sempre és una bona opció.
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat. És la història de la confusió i el desconcert d’un matrimoni de classe mitjana de la segona meitat del segle XX.
“No robaràs” és per damunt de tot el grandiós espectacle d’una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix i alguna cosa recòndita seva captura, i gairebé mai agradable de contemplar, gràcies a l’escriptura d’aquesta novel·la demolidora i inclement que és (Ponç Puigdevall, ‘No robaràs’, de Josep Girós: El supervivent immòbil. El País Quadern, 21/1/2023).
La recerca de les arrels familiars com a necessitat vital i la família com a font de conflictes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada