Pont de l’1 de maig

Pont de tres dies. Fem sortides de distància curta, no més enllà del Penedès. La visita guiada a l'exposició “Sit tibi terra levis”, al Trinitaris, interessant i suggeridora. La guia en sap un ou i ens obre a interpretacions no del tot visibles. Es fa evident un cop més que no calen gaires artificis per fer una bona instal·lació.
El dissabte ens deixem caure a la sisena Trobada Xarxa de la Terra, a Sant Pere de Riudebitlles. Al llarg de tot el dia es pot entrar en contacte amb tota mena de projectes que treballen per la sobirania alimentària i l’autosuficiència rural i dels que es basen en l’autogestió. Amb un dinar popular al migdia.
L’alternativa al mercat alimentari dominat per unes poques empreses, una situació que només es podrà revertir si s’entén l'alimentació com un bé comú. Es fa inajornable el pas de l'alimentació en mans d’uns quants a a sobirania alimentària. Parlem també, naturalment, del consum responsable, i aquí és on cadascun de nosaltres tenim la nostra quota de sobirania.
El diumenge visitem el parc de les escultures que l’Enrique Asensi i la Monika tenen a les Gunyoles. Un indret meravellós on han muntat una ruta escultòrica de producció pròpia a la finca de 4 ha que hi al voltant de la seva esplèndida casa.
Peces de gran volum, de pedra i ferro, variacions entorn d’un mateix tema que t’atrauen i fan volar la teva imaginació, que trascendeixen més enllà del que es fa visible als ulls.
En acabar, al llogaret del Pago, una mica més amunt del barri de cal Sala, caminem entre vinyes i ens meravellem dels marges i de les barraques de pedra seca que encara s'aguanten en bon estat i que mantenen la funcionalitat i harmonia constructiva de fa cent anys,
L’1 de maig fem una caminada per la comarca. De Torrelles de Foix al Clapí Vell (704m) tot fent una ruta circular, amb el gorg de les Dous com a punt de referència. Unes 4h de trescar amunt i avall sota un sol de justícia.
Aprofito el dia per fer el canvi de roba, que no d’armaris. Calça curta a partir d’avui. No serà com a les acaballes del anys 70 en què tal dia com avui ens vestíem de curt fins l’1 de novembre, fèiem el primer bany de la temporada a la platja i participàvem a la mani de les 12h a la rambla de Tarragona, però es fa el que es pot, i qui fa el que pot no està obligat a més -o és sastre!-. Bona setmana curta a tothom!