Els resultats de les eleccions municipals han estat un cop dur. Pinten bastos. Hi ha una onada reaccionaria que travessa el món i que ha arribat amb força a l’Estat espanyol i també a Catalunya.
Tot plegat, sumat a la irrupció de l’extrema dreta de Vox a molts ajuntaments i a unes eleccions espanyoles convocades per al 23 de juliol, que poden suposar l’ascens d’un govern de la dreta i l’extrema dreta a l'Estat.
L’article “La Trump” aparegut al diari Der Spiegel (El Temps, 24/05/2023) és interessant. Un apunt de la personalitat d’Isabel Díaz Ayuso, que va aparèixer del no-res i s’ha convertit en estrella de la política gairebé d’un dia per l’altre.
A Espanya, Ayuso no deixa ningú indiferent: o l’odiem, o l’adoren. Els que la critiquen la descriuen com un perill, una persona que els recorda la figura de Donald Trump, i temen la direcció que puguin prendre els esdeveniments amb ella.
Amb Ayuso un no s’avorreix mai. Tan aviat menysprea el canvi climàtic com li diu a una líder de l’oposició que, si vol plorar, es quedi a casa. Durant la pandèmia va arribar a afirmar que Podemos eren “pitjor que el virus”. I ha pronunciat frases com ara: “Si t’anomenen feixista és que ets al costat bo de la història.”
És el paradigma del populisme, del negacionisme, del supremacisme, del madridisme i de l'egoisme. Demagògia en estat pur. Fa feredat.
Un dels perills del moment: l’hegemonia d’una dreta que ja de per si fa temps que gira cap a posicions cada cop més reaccionàries i que compta ara amb Vox com a soci imprescindible. És a dir, la suma de neoliberalisme econòmic, nacionalisme exacerbat i restricció de drets i llibertats individuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú