Eleccions municipals

A les eleccions municipals de 1979 vaig poder votar per primer cop, als 19 anys. Del 1979 al 1999 vaig col·laborar amb les diferents candidatures municipalistes d’esquerra a Montblanc (Acord per Montblanc, Unió de Progrés Municipal, ICV, que van culminar amb l’accés a l’alcaldia de l’Andreu Mayayo 1991-93 i 1995-99). Vaig tenir l’oportunitat, com a militant del PSUC, de conèixer i viure de prop les negociacions i les martingales partidistes.
Després d’uns anys de desconnexió el 2015 i el 2019 vaig participar en la candidatura Vilafranca en Comú i el proper 28 de maig també hi col·laboraré amb VeC. Aquest vespre farem el sopar previ a la 1a enganxada de cartells a la mitjanit.
L’adéu de l’alcalde Pere Regull obre una nova etapa a Vilafranca del Penedès on Junts i PSC no volen dependre del pacte dels últims deu anys, mentre la resta de grups veu l’ocasió per guanyar terreny. El que passa és que els matrimonis de conveniència, com és el cas, són moltes vegades el recurs més fàcil i menys compromès i és més que possible que així sigui en aquest cas.
Vicent Partal comenta al seu article “Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions” que això que passa aquí, que votes un dia i durant quatre anys ja no pots fer res més que d'espectador, no és el millor sistema. I no cal ser cap revolucionari per a trobar exemples millors.
Però el problema és estructural. Perquè el sistema electoral que tenim funciona de tal manera que ens demanen el vot acorralant-nos durant quinze dies de campanya amb missatges que prometen qualsevol cosa, i quan ja el tenen, el vot, fins que passen quatre anys ja no hi tenim res a fer, com a ciutadans.
Afirma el Partal que aquest sistema electoral no és una fatalitat a la qual estiguem condemnats. Les coses es poden fer d’una altra manera. I, de fet, es fan d’una altra manera en països que no és que siguin revolucionaris, però que opten per formes més refinades, elegants i amables de democràcia. Suïssa, els Estats Units, Estònia, Liechtenstein, Islàndia, Uruguai… tenen pràctiques electorals reeixides i participatives.
Doncs això, que per alguna cosa ha de servir la política comparada. Posem-hi remei perquè ens hi va la vida: el populisme i el feixisme ja els tenim a casa, poca broma.