La Viviane Ogou ho té clar: “Si voleu pronunciar-vos enfront del racisme no ho feu amb el Vinícius, pronuncieu-vos sobre les morts al mar i el maltractament diari. Un debat tan superficial no avança cap a la transformació sistèmica que necessitem: Vivim en un Estat amb 600.000 persones sense permís de residència, tot i que la regularització de tota aquesta gent faria que deixessin de viure en la misèria, la incertesa constant, l'ansietat i alguns al carrer.”
Des que va esclatar la polèmica pels insults contra Vinícius que hem de suportar un allau de declaracions i actuacions penoses, cap de les quals ha fet esment del comportament egòlatra, capritxós, desconsiderat i irresponsable del tal Vinícius. La resposta de la maquinària de l’estat ha estat ràpida i previsible, sense anar al fons de la qüestió naturalment.
L’agressió que va perpetrar i la gesticulació despectiva dirigida a les grades del València es mereixen un càstig exemplar. I més ben bé igual el blanc que el negre. No ens deixem arrossegar per debats trampa. A cagar a la via!
Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada