Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

14 de maig de 2023

Eurovisió. Ni foc, ni fum, ni cendra… foc d’encenalls

Llegeixo les cròniques del festival d’Eurovisió que es va perpetrar ahir al vespre. Una riuada de comentaris de tot tipus, naturalment, i alguns de divertits. He sentit un parell o tres de temes (Finlàndia, Txèquia i Espanya) i la veritat és que no té desperdici.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)