Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

14 de maig del 2023

Eurovisió. Ni foc, ni fum, ni cendra… foc d’encenalls

Llegeixo les cròniques del festival d’Eurovisió que es va perpetrar ahir al vespre. Una riuada de comentaris de tot tipus, naturalment, i alguns de divertits. He sentit un parell o tres de temes (Finlàndia, Txèquia i Espanya) i la veritat és que no té desperdici.
Ni un pam de net. Res de profit. Tot pirotècnia i foc d’encenalls. Suposat espectacle, que tampoc. Musicalment parlant, pura pantomima. El festival a data d’avui és una relíquia que no s’aguanta. I això sense entrar a considerar altres implicacions culturals i polítiques.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)