Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

1 de juny del 2023

Mesells

Sílvia Soler es pregunta una qüestió cabdal (Un país de mesells, ARA 19/5/2023). ¿Som, volem ser, un país de mesells? Si busquem mesell al diccionari (una altra paraula que es va perdent, i són centenars), hi diu: “que no se sent dels cops”.
Doncs això. Em temo que ens continuarem fent trampes al solitari i caminant per la corda fluixa, sense excessius escrúpulos.
Em venen al cap un parell de pensaments que alguna cosa tenen a veure amb tot això:
Abans de trobar una bona resposta hem de fer-nos una bona pregunta.
Si d’alguna cosa podem estar segurs és que tot problema té una solució ràpida, senzilla, efectiva… i equivocada. 
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)